anar a nevagció

Imatges de VASALISA i la BABÁ YAGÁ 17 November 2008

Publicat per mireiavilanova a: Intuïció, Suggeriments i recomanacions , 2comentaris

images-6.jpegimages-3.jpegimages-7.jpegimages-14.jpegimages-29.jpegimages-16.jpegimages-17.jpegimages-18.jpegimages-23.jpegimages-19.jpegimages-25.jpegimages-33.jpegimages-4.jpegimages-27.jpegimages-26.jpegmaryamorevnababayagamagicalcoltscu991345_3.jpgimages-1.jpegvasa2.gifvasababa.gifbaba1.gif Hola a totessóc la Mireia del grup de Sant Celoni. És la primera entrada al bloc, espero que tot surti bé en pantalla. Gràcies a la Rosa per ajudar-nos amb la tecnologia!.Volia penjar imatges molt curioses que he trobat a la xarxa del conte de la Vasalisa que estem treballant ara nosaltres. Hem estat al bosc, hem rentat, hem escombrat i encara ens queda molta feina per fer. La Muriel va proposar-nos des del primer dia posar imatges, il·lustrar-ho, i per fi he començat, però abans de posar-m’hi vaig fer una cerca i em va fer molta gràcies algunes interpretacions visuals que vaig anar trobant, molt diferents. Com que totes hem fet l’exercici d’imaginar-nos la casa amb potes, el nas de la Yagá i la nina, espero que els dibuixos us facin somriure com a mi!Salutacions a totes! Mireia

Nedar: totes les famílies guarden un secret 12 November 2008

Publicat per rosa a: Cicatrius, Suggeriments i recomanacions , afegeix un comentari

A partir del suggeriment de la Muriel i de la Clarissa, he començat a pensar en les dones de la meva família, en el que sé d’elles, en les seves lluites, els seus dolors, els seus triomfs, en tot allò que ignoro, en els seus secrets…. i de sobte m’ha cridat  l’atenció una pel·lícula documental recentment estrenada a Barcelona,”Nedar“, que explica la investigació sobre els avantpassats de la jove directora, concretament sobre el seu avi afusellat al final de la guerra civil, en un context en què la seva àvia i la seva mare pateixen d’Alzheimer.

A Time Out Barcelona, Alejandro G. Calvo diu :

La majoria de les vegades, per ser sincer i honest, cal mullar-se. Enfonsar-se fins al fons, que els ossos i els sentiments quedin amarats. En el seu debut com a directora, Carla Subirana ha arriscat prou perquè el resultat sigui capaç de ferir, de fer mal. El seu viatge, com qualsevol trajecte, és pura indagació: una recerca del jo a partir de les empremtes, visibles i invisibles, de la seva pròpia genealogia familiar, marcada per un ADN en contínua degradació afectat per l’Alzheimer.
Cal lluitar, enfrontar-s’hi –potser per això el desaparegut Joaquim Jordà increpa la directora/protagonista/personatge a seguir buscant, encara que sigui dolorós–, deixar que la narració flueixi per ella mateixa a través de les imatges. Encara que potser sigui en les mateixes imatges de Nedar on trobem l’únic defecte de la pel·lícula: el desnivell que hi ha entre les imatges reals i la recreació fictícia en blanc i negre i en clau de flashback és pràcticament insalvable.
Nedar és una pel·lícula-document amb maneres de pel·lícula-riu, que podria ser perfectament una pel·lícula-testament per a la generació que seguirà a la directora-mare. És un viatge incòmode, dolorós i de gran tristor que, tot i així, té prou bellesa per despuntar en els llocs més alts del cinema espanyol del 2008.

He anat a veure la pel.lícula i m’ha interessat i emocionat. La recomano ferventment perquè enllaça plenament amb aquest treball que tenim entre mans.

Aquí en podeu veure un tràiler:

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ha5UYucckSE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]