anar a nevagció

Muntanyes i óssos 21 September 2008

Publicat per rosa a: Còlera, Vivències per compartir , 1 comentari fins ara

Abans d’endinsar-nos en un altre tema i deixar la còlera com a treball quotidià i de fons per a cadascuna de nosaltres, volia compartir el fet que aquest estiu m’he anat trobant reiteradament alguns dels element del conte, potser a manera de recordatori del meu viatge amb la còlera:

os-dali-reduida.jpg

En visitar la casa del Dalí a Port Lligat, em va rebre un immens ós de color blanc (aquest no era negre com el de la lluna creixent) dissecat que estava a l’entrada de la casa.

os-mosaic-reduida.jpgViatjant per Sicília, vaig somiar que “estic en una casa amb molta gent. Surto a fora i veig un llac on hi ha molts animals. Veig un ós petit que balla i riu.” i al cap de dos dies visitant uns mosaics romans esplèndids a Vila Romana del Casale un dels primers que em vaig trobar va ser el d’un ós que em donava la benvinguda a la casa.

Vencent la meva por a l’aeri que hi portava, vaig pujar a l’Etna, aquesta muntanya negra que en el seu interior acull la natura en estat pur, bella i terrible. El guia que ens acompanyà a fer un volt pels darrers cràters de l’erupció del 2002-2003, en dir-li jo que allò era “bellisimo”, em contestà “c’e la natura”

etna4.jpgetna3-reduida.jpg

etna2-reduida.jpgetna5-reduida.jpg

stromboli1-reduida.jpgFinalment, no vaig pujar al volcà Stromboli (a les illes Eòlies) però m’hi vaig acostar prou –en un vaixell que es movia molt- per veure les seves explosions en plena nit: