L’ESFINX

Quan darrera les paraules i les accions només hi ha la ment freda sense el suport de la Consciència, de l’Essència, és quan les promeses “se les endú el vent”, és quan els pactes que “semblaven” ferms esdevenen de “palla”, és quan es “perd” la paraula donada, és quan l’amic “no és tal” i el que es deia “germà”, només ho era per un moment d’eufòria sense cap consistència.
Quan les paraules i les accions, els pensaments i els anhels queden inscrits en “paraules de foc en l’eternitat” és perque “ha actuat” el vertader “Senyor de Llum” que habita cada un de nosaltres: i això és inesborrable. Perquè res no es fa per interessos de cap mena que no siguin els de l’Ànima i els de l’Esperit.
Tot allò que l’home diu i fa en tant que “ordenador biològic” gairebé sempre manipulat amb “softwers” fatals, te la poca consistència del que és banal i perifèric. La funció real d’aquests “softwers” és la de que l’home “no tingui mai unió” amb la seva “Essència” original, individual, darrera els seus pensaments i els seus actes. Així l’home no arriba a conèixer-se, ni a saber mai vertaderament “qui és”. Així és com es fa mal·leable, així és com és reduït a la pròpia ignorància de si, així se l’omple de por i d’inseguretats, així impedeixen que pensi lliurement: ALTRES HO FAN PER ELL…
Si l’home s’uneix amb la seva “Essència Interior” i actua com “el TOT” que és, esdevé un individu íntegre, complet, amb plena claredat de ment, amb sentit inequívoc d’equilibri, harmonia i progrés: ES CANDIDAT A LA LLUM… Compatible amb els essers “d’altres densitats”, com els que ara ens “comuniquen i col·laboren” davant l’imminent “canvi Vibracional o de Consciència” a que s’encamina la Terra.
Hom podria dir que l’home te “la clau” del seu ple equilibri. Però ha de fer un esforç de “Voluntat” per fer “girar la clau”. Si no hi ha l’esforç de “Voluntat”, “la porta no s’obre”. Cal anar contracorrent i lluitar, el contrari és “deixar-se dur” sense cap esforç, que és el que volen i fomenten els que ostenten el “poder” i menen el nostre món a la trista deriva que tothom pot contemplar.
Molts de nosaltres, per no dir gairebé “tots”, som “germans” de camí, però sobretot en la part íntima, espiritual, on rau el “vertader individu” que és cadascú. De vegades succeeix que ens apartem els uns dels altres per discrepancies i apreciacions externes contraposades que, de fet, només ho són “en el món de la ment”, no pas en el “món de l’Esperit”. En el “món de l’Esperit” hi resideix el nostre “Esser” autèntic. l’únic que, en propietat pot dir: JO SÓC, el veritable “ésser immortal” que allotgem “dins” el nostre cos físic. Aquesta “Entitat meravellosa” que és cada un de nosaltres en la seva constitució íntima, “no te la més minima discrepància” amb totes les seves iguals…
No és l’Esperit qui creu en les guerres, les fomenta i les crea, més si aquells que “se’n disfressen”… Qui posa la discòrdia entre germans i amics, mai no és l’Esperit, sempre és la ment desbocada mancada de la força i la inspiració que li dona l’Esperit… L’Esperit no vol ser “leader” de res, ni de ningú, no li escau “penjar-se títols, ni que els hi pengin, ni va de “més” que els altres: Ell sap de la COMPASSIÓ I LA HUMILITAT…

mlt-Lulius

Només a través de la introspecció profunda hom arriba a la comprensió i a la “fe vertadera” pel coneixement. Si és externament que hom cerca, el principal element que sorgeix és el “dubte”. Per això hom diu que el “dubte” és inherent a la persona humana, car forma part del mecanisme del raonament, sobretot, quan hom cerca a “fora” les respostes a les preguntes transcendents i vitals de la Vida. La major part de les vegades “queda el dubte”, només posat en “quarentena” per aquella mena de “fe” ( que no és la FE) del que, finament “creu”, sense aprofundir més, perquè allà on no ha arribat la humana comprensió, “és misteri de Déu” i hom ja no es fa més preguntes.
En canvi, si hom fa “introspecció”, que és cercar en el propi interior, hom troba un sentit més gran de “comprensió plena”, que no passa pel sedàs del raciocini on també hi resideix el “dubte”.
S’ha dit que l’home només fa servir un 15% de les potencialitats del seu cervell. No és doncs, pretensiós i, sobretot subjecte a error, pretendre externament, dilucidar-ho “tot” amb aquest 15% ? I tot i així es fa. I hom està orgullós del “progrés” científic i tecnològic.
I és que, és a través de la “Consciència” (de la que també l’home en te una minúscula part activada) que hom es connecta amb això tant important que és l’ “Essència Pura” en l’ésser humà, que és la “part immortal” a través de la que ens compenetrem i ens fem partíceps - per ser-ne part-, del “GRAN TOT”.
Es aquí doncs el més important, si aprofundim en el propi interior, “apel·lant a aquesta Essència” meravellosa de la que, com dic, n’arriba un percentatge mínim a la humana comprensió, el que estem fent, és “fiançar la UNIÓ” entre l’ésser humà físic i anímic, amb el propi Esperit, que és l’autèntica “Identitat Individual”, que ens donarà així una informació “validada” i suficient per comprendre plenament i més enllà dels dubtes de la raó i el racionalisme. I alhora també ens “farà conscients” de la realitat humana que estem vivint, experimentant el present de forma íntegra, fent efectiu el “carpe diem” d’una manera profitosa, al 100%.
Forces externes a l’home, han forçat a aquest a estar completament “separat” de la seva part interna i individual. Això ha passat al llarg de molts segles i avui segueix passant. La idea dels “negatius” és que l’home no s’integri mai en la seva autèntica individualitat i hagi de romandre en el mar escabrós de la ment, amb els dubtes i els temors. Això ha impedit a l’home progressar. Això ha fet que el planeta Terra i la seva gent no vibréssin en la intensitat requerida per poder entrar en “quarta i cinquena densitat” o Dimensió, això ens fa romandre en la ignorància i el retard, avui, ara mateix.
L’home integrat en la pròpia espiritualitat i creixent-hi, està en condicions de créixer a tots nivells i a molt bon ritme. L’home científic i tecnològic desproveït d’Espiritualitat, d’esquena a la Consciència, està mancat d’un “Nord precís i necessari”, i sempre corre el risc que els avenços que assoleixi, en comptes de ser emprats pel progrés general i el benefici social, s’emprin per les guerres i la destrucció, com està passant al nostre món fins avui mateix.
Ciència i tecnologia, “HAN DE PROGRESSAR FENT BALANÇ” amb l’Espiritualitat (no es confongui “espiritualitat” amb “religió”). Espiritualitat és contar amb aquesta part interna de la que l’home està dotat, ser-ne conscient, i “actuar a tots nivells a través seu”, aquest ha de ser el “BALANÇ”.
Es tanmateix una vertadera “revolució” recuperar aquesta “unió”, aquesta “integració”, entre l’interior i l’exterior de l’ésser humà, per tal que pugui progressar com el “TOT” que és: el contrari d’això és el món que tenim… Es doncs el propi “Home” qui pot redreçar aquesta situació. “LA CLAU” és a dins…

LULIUS-mlt

Si una societat “no fa cas” de la seva Consciència, no te el Nord definit i creix en el desequilibri. No, no parlaré de moral ni de religió. Si que ho faré -com sempre procuro fer-ho-, advocant i reafirmant l’ ESPIRITUALITAT com quelcom intrínsec en l’ésser humà i que no te res a veure amb el món de les creences àdhuc dels dogmatismes. Aquest “fet intrínsec” de l’Espiritualitat és quelcom innat que hom pot “descobrir” en el propi interior, en el fet, tanmateix difícil d’intentar descriure, de “sentir aquesta sensació especial” que afirma, sovint sense poder-se racionalitzar (tampoc cal fer-ho) el lligam humà amb el Cosmos, amb tot el que és VIDA dins i fora del Planeta en que vivim, en l’àmbit que compartim amb altres criatures de distintes característiques, però que, com nosaltres, també estan situades en un pla determinat per fer un progrés i una evolució beneficiosos pel seu propi desenvolupament físic, anímic però principalment Espiritual. Aquesta “sensació especial” és una forma imperfecta de descriure això que cadascú hauria d’experimentar per si, perquè com dic, és quelcom que va implícit en cada individu, i que l’embolcalla desde la seva mateixa base genètica constitutiva i de l’ADN.
Sovint manca informació, un cop la persona la sap, pot parar atenció vers si mateixa i “fer-se conscient” del que aquí s’està dient. Ser conscients de que tenim una Consciència, i que aquesta, no és pas una cosa lleu i sense importància, sinó que és vertaderament el MES IMPORTANT CENTRE DE GRAVETAT DE L’INDIVIDU, ja que és expressió viva i directe de la Constitució Immortal de l’Home, doncs tota la resta és perible i circumstancial, és certament d’una importància transcendental i més que vital. La ignorància d’aquest fet fa que l’home no es desenvolupi d’una manera molt més dinàmica i a molt millor ritme, doncs la major part del progrés científic i tecnològic es fa d’ “esquena” a la Consciència, o del que és el mateix, de l’Espiritualitat, que hauria d’anar fent sempre un BALANÇ PERFECTE amb tot el Saber que desenvolupa la Humanitat. De fet, això, que és una molt grossa “anomalia” condiciona plenament “totes les circumstàncies” tant a nivell individual com col·lectiu.
També cal dir que hi ha “forces” al nostre món, molt poderoses que s’esforcen únicament i exclusiva perquè aquesta “situació anòmala”, s’eternitzi, sigui perenne, perquè volen una humanitat desestructurada físicament, psíquicament, anímicament i, sobretot, Espiritualment, per tal que la seva “Agenda” pugui avançar sense problemes.
L’Home, connectat a la seva pròpia Consciència, supera la dualitat del nostre món amb “ple èxit”, deixa de refiar-se d’això que en diem “subconscient”, te tota la informació precisa, no li cal advocar a les guerres, ni atemptar contra cap Vida, tant sols hi ha un sol objectiu: CRÉIXER I AJUDAR A CRÉIXER… No és fàcil… No ens ho fan senzill… Cal lluitar per les veritables Fites: un primer pas es SABER LES COSES…

LULIUS-mlt

Cada vegada més la Ciència s’adona i ha dadmetre que l’espai, l’Univers és “infinitament” més gran que allò que es mostra a les nostres retines. El gran i el petit, allò amb que hom s’ajuda per veure el més allunyat de la nostra “freqüència” de tres dimensions, és dir, els sofisticats telescopis, com ara el “Hubbel”, o el més ínfim, a través dels més innovadors microscopis, que ens mostren la grandiositat complexa, heterogènia, organitzada i plena de Vida i d’Intel·ligència, d’aquest àmbit en el que hi tenim “sintonia”, en conjunt, és només una minsa i esquifida part del que existeix i que està a “disposició” de l’Home per tal que, “quan ho decideixi” hi pugui interactuar. Però per això, cal primer “saber que existeixen altres freqüències” a les quals “hom pot accedir”
Tenim una “realitat quotidiana” que comunament s’ha ensenyat com a “única” i que està situada en la “freqüència” que el global de la Humanitat “te sintonitzada”. És com si en un aparell de ràdio convencional tinguéssim el dial sintonitzat en una emissora i fóssim completament ignorants de que n’hi ha d’altres, d’emissores per sintonitzar. És lògic que no ens mouriem de lloc. Ara bé, si sabéssim de l’existència de més emissores per visitar i conèixer, oi que hi aniriem ? És el que es fa també en televisió a través d’antenes potents, a través del satèl·lit, oi ? Tenir a l’abast molts més canals per accedir-hi, no ? La comparança serveix per l’Home mateix: És “emissor receptor” de les moltes “freqüències” que hi ha (entenguis també Dimensions) i ell mateix posseeix el dial que te de “moure per sintonitzar” la que desitgi. L’Home te aquesta “capacitat”, en estat embrionari -si voleu-, perquè en la majoria de casos, desconeix que la tingui, i és per això que no la utilitza. Per bé que hi ha qui “li interessa” que l’Home resti en aquesta ignorància per endegar obscurs plans. Però l’ésser humà pot sintonitzar la seva Consciència a “altres” longituds d’ona, i bo és saber-ho perquè qui vulgui pugui començar la seva pròpia recerca personal vers el Coneixement i la Llibertat.
La Humanitat esta immersa en una mena de bombolla artificial des de temps immemorials i, lògicament existeixen els que porten un “control” gairebé hereditari i generacional successiu, en el manteniment d’aquesta “situació”. Aquest “control”, entre moltes altres coses, te cura que la Humanitat en el seu conjunt segueixi “ben sintonitzada” en una “freqüència imposada”, i que l’Home genèricament parlant no s’assabenti mai de l’existència d’ “altres freqüències” i no canvíï mai la seva “longitud d’ona”, per altres, que el portarien directament a “despertar-se”, a fer créixer les seves potencialitats i a sortir de forma inequívoca i definitiva de l’anorreament i el retard endèmics que arrossega.
Per això sempre “conviden” a cercar les solucions a “fora”, mai a dins, que és on existeix l’Ésser Intern o Esperit, la part “més important” de l’Home, i de la que també en roman “desconnectat”. Per això sempre ridiculitzen, i això s’ho ha après molt bé els “caparruts més racionalistes” de torn, tot el que put a “esoterisme” i “conspiració”, a obrir els ulls a les persones, a reactivar l’ “atenció a la Consciència” -que gairebé tothom sent- com a fil conductor directe amb el propi i “desconegut” Ésser Intern indiovidual de cadascú.
Amb aquest sistema la “realitat global” que hom viu és totalment manipulada i artificialment creada i el comú dels mortals no s’assabenta. Te molta raó aquell que ha dit que la pitjor de les presons és aquella “que no te barrots”, allà on els éssers humans estan “presoners sense adonar-se’n”, allà on es viu sense ser “conscients del gran engany” que s’està perpetrant contínuament. Ningú pot fer per la Llibertat si no és conscient de “NO TENIR-LA”.
Entre molts altres “hologrames”, l’Home, només veu i viu pel seu cos físic, quan aquest, “només és” el vehicle que utilitza temporalment l’Ésser Intern i Immortal de cadascú, per experimentar en la present “etapa existencial”. El cos físic és com l’abric que ens tapa del fred: primerament és nou, després s’ajusta al cos, i finalment es fa vell i ja no serveix. Però, oi que quan llancem un abric que s’ha fet vell, no diem pas que s’ha mort “el qui el duia” ? Més l’estat´d’hipnosi col·lectiva en que està immerça la major part de la Humanitat “li ho fa veure així” amb tota “normalitat”. El cas és que el “cos fisic és abric molt especial” un “ordenador biològic” de primera magnitud que però, “programen mans alienes”, de manera que doni l’hologràfica impressió que “res pot ser d’una altra manera”.
D’aquesta manera es van uniformant els països, els estats, les nacions, les persones en una monstruosa “globalització”, que ensenya a tothom a “ser dependents” de les mateixes “necessitats” artificioses, de les mateixes “fonts d’informació” i de “solució” de problemes que són iguals per tothom i que han estat “creats expressament” per ser tractats així. Així pren forma la societat “oweliana”, però per fora ja de la famosa novel·la d’en George Orwell, i tanmateix, traslladats a avui dia en una quotidiana, crua, punyent i patètica realitat.
Veritablement l’Home és “CONSCIÈNCIA INFINITA”, com diu el gran divulgador i conferenciant britànic David Icke des del 1.990, i te tot el necessari per créixer… Haver-lo reduït, com s’ha fet i es fa, als cinc sentits físics del seu “ordenador biològic”, i manipular, i programar contínuament la “seva realitat”: Aquesta és la gran “conspiració dels segles” en la que hi ha involucrats “tots” els grans poders de la Terra, i algun de fora…

LULIUS-mlt

**Un llibre que pot resultar il·lustratiu per ampliar abastament el que proposa el present article:
“THE BIGGEST SECRET” (EL MAYOR SECRETO- en anglès o espanyol) d’en David Icke.

Cercar en el propi interior les respostes vitals i transcendents, no és fàcil quan no s’ha fet mai. Quan hom no ha sabut que la part més important de l’ésser humà és a dins d’un mateix.
Cal conèixer la “direcció” per començar a caminar amb decisió. Sinó hom resta en el remolí dels dubtes, que no tenen, gairebé mai, resposta satisfactòria. Calen eines molt simples per començar de “capbussar-nos” en el recòndit i legítim Món Intern. De vegades hi ha una innata sensació, que és com si una “alarma” interior volés cridar-nos l’atenció, quan “detecta” que TOT s’està buscant i esperant de l’exterior. Quan a l’Interior hi ha totes les respostes que calen i més… Doncs aquest “Ésser Intern”, aquesta “Consciència” (que n’emana), que de vegades hom és “contrari” d’acceptar, és tanmateix la part “immortal” que ens habita. I és de la mateixa “Vibració Còsmica”, pura i formidable, d’Això que s’anomena “DÉU”, i que sovint se’n fa esment sense saber massa “què és”… Mireu si és un “tresor gran” això que “tots” tenim a dins!
El més greu de tot és que l’home està “desconnectat” d’aquesta part Essencial d’ell mateix. No només això, molts en són totalment escèptics, no pensen que aquest “Interior” pugui ni tant sols existir, la qual cosa els allunya, de la possibilitat de qualsevol experiència en aquest camp.
I l’important, precisament, és “practicar” aquesta recerca interior. Sentir i entendre, identificar en un mateix la pròpia Consciència, quan aquesta es manifesta i ens està “dient alguna cosa”… Fer-nos “pràctics” en connectar amb el propi Ésser Intern.
Quan es produeix aquest “acoblament”, l’home pot comprendre moltes coses que d’altra manera no podria. L’home que realment “sap” connectar amb el seu Esser Intern és un “savi” que ha deixat lluny les beceroles, per assolir un nivell d’ “home còsmic” que connecta amb “realitats objectives” que a l’home sense formar li estan negades.
Aquest és un “treball personal i íntim” que nomès es pot fer a través de la pròpia voluntat. Car això no ho donen les religions (com seria el seu deure), ni tampoc les escoles i universitats. En tot cas, arriba per altres vies.
Tampoc és una qüestió de “creure”. “Creure” no és “saber”. El que “sap” no ha de “creure” puix que “sap”. “Creure” és més sinònim de “fe elemental” sense reflexió… I tanmateix per “saber” hom s’ha de “capbussar” en el propi Interior: allà és l’únic lloc on hi ha la FONT.

Lulius-MLT

La responsabilitat del drama global de la humanitat és de l’home. M’atreveixo a dir-ho així de categòric perquè hi ha moltes persones que no s’han aturat a reflexionar quan diuen amb posat dramàtic:”No crec en “Déu” perquè si existis, no permetria totes les injusticies que hi ha sobre la capa de la Terra…” No, si “Déu” no és… Es l’home qui ho ha desequilibrat tot, és l’home el responsable, i per tant “qui ha de posar remei” a tots els atropellaments. Si “algú” per sobre de la humanitat ens vingués a “treure les castanyes del foc” quina lliçó aprendriem, acceptant, és clar, que a aquest món hi venim a aprendre i a experimentar ? Però és que encara que no fos així, la responsabilitat és completament humana. Espolsar-nos-la de sobre i “adjudicar-la” a una força suprema que “consenteix i permet” tot el que està passant, és ser irresponsables doblement.
Una altra cosa és que parlem del “repartiment de responsabilitats” i que existeixen uns poders responsables, que tenen la major part de la responsabilitat pel que fa als esdeveniments mundials més importants de tot signe, i de les conseqüències que se’n desprenen. Però això no és “diví” més aviat és “humà”. De fet aquestes gravíssimes responsabilitats no costa gaire repartir-les en el seu nucli central puix que la piràmide en aquest nivell te les poltrones molt limitades. Això si, hi ha una gran cascada de complicitats que van d’aquest nivell fins a la base.
Altra cosa també és que les religions en comptes de ser un element constructor “de l’home veritable” (aquest seria el seu veritable paper), juguen, sobretot des de les parts més jerarquitzades, a ser connivents, i per tant, a formar part del propi “poder global” del món.
Tot això no ho fa el pretès “Déu”, que molts imaginen antropomorficament i com un “home de barba blanca, que fa i desfà i dicta lleis” allà dalt assegut sobre un núvol i amb un triangle enganxat al clatell. No, això ho fan homes afincats en el poder per generacions, i que comanden pel seu propi profit els “destins” de la humanitat, entenguis muntar intrigues i guerres quan i allà on els convé, atemptats pretesament “terroristes” i disfressar els distints “teatres” del món, per presentar-los a les multituds com més els convé, manipular la premsa, mantenir les àrees famolenques del món sempre igual o pitjor, i un llarg etzètera, patètic d’enumerar. Ah! I un exèrcit ben armat per “salvaguardar” tot això…
No és “Déu” amics qui deixa morir de fam els nens dels mal anomenats països del “tercer món”, no us enfadeu amb “Déu”, enfadeu-vos, en tot cas amb algú molt material i físic, que te cares molt conegudes, que no te res a veure amb cap espiritualitat sinó amb “materialitat”, amb odi, poder i violència, i cares rialleres que enganyen, tanmateix llops amb pells d’ovelles que organitzen la riquesa i la pobresa del món al seu antull, i fan el que volen amb l’economia, (precisament ara volen canviar el sistema per fer-lo encara més sofisticat). Aquesta economia no és de “Déu”, és d’unes quantes persones que tenen el “comandament” i “fan creure tota la resta”, i “condicionen” el món sencer, i també hi posen “Déu”. El “seu Déu” és clar, que no és pas el de tots… El “Déu” de tots, creieu-me, te un altra tarannar, ELL mai no faria el que estan fent al Planeta i a la Humanitat. ELL mai viuria en palaus luxosos i opulents, mentre una part de la Humanitat paga i seguirà pagant el “tribut” de la pobresa, la malaltia i la mort. L’home si que n’és de responsable d’això… L’home “sapients” tanmateix, que després de llargs mil·lennis segueix ensopegant amb les mateixes pedres, amb les mateixes motivacions, amb els mateixos problemes, i vol seguir espolsant-se les responsabilitats de la mateixa manera…
“Déu”, en tot cas, va fer una gran tasca i la segueix fent “posant Consciència” en totes les persones… Es una forma perfecta d’estar tots “Compenetrats”, i de saber allà on està el be, i on està el mal, i quan hom s’abona a l’un o s’abona a l’altra… Gràcies a això el negatiu pot arribar a sentir “penediment” i el positiu adonar-se que es pot passar de “bo”… Tothom sent els efectes d’aquest “baròmetre” de la Consciència… Altra cosa és que n’hi han que li fan cas i n’hi han que no… Els que no li fan cas i segueixen consentint, participant i/o organitzant el mal i la injusticia, seguiran carregant les balances de la seva responsabilitat perduda… I pot ser que alguns d’entre la resta, s’esmenin. Però aquests els contarem amb els dits d’una sola ma…
Al de Dalt, per favor, deixem-lo tranquil, i no siguem tant ingenus de dir que la “culpa és seva”…
Les “culpes” germans, son diverses, però humanes, no divines..!

Lulius-MLT

Els succesos, la història, les grans efemèrides que conformen la vida del Planeta, no es perden com hom podria pensar. No, no m’estic referint a arxius documentals convencionals, ni digitals, ni a llibres d’història, que sovint freturen de rigor o, si més no, l’objectivitat depèn sempre de qui escriu, etc. De fet, estic parlant d’uns “arxius” o “annals” molt especials, i inassolibles, amb facilitat pels “profans”, és a dir, per persones “no iniciades”.
Aquests “arxius o annals” són els anomenats per la tradició ocultista i esotèrica “Arxius Akhasics” i estan situats en l’hiperespai o quarta dimensió de la Naturalesa, el que vol dir que per anar a consultar-los, hom te de ser pràctic en l’anomenat “viatge astral conscient”, altrament és impossible arribar a la seva ubicació. Cal estar “iniciat” si hom els vol assolir.
Els Registres o Annals Akhasics de la Naturalesa, no són manipulables al gust de ningú. Recullen tota la realitat del món físic tal i com és, agradi o no, i queda dipositada en aquesta sorprenent “gran memòria” podríem dir que d’una manera “subliminar”. Els que els han visitat expliquen com hom pot penetrar “dins” les èpoques en estudi (evidentment sens poder manipular res) i “passejar-se” literalment en els mateixos escenaris dels esdeveniments, vivenciar-los en primera persona i estudiar objectivament, a fons i vertaderament, allò que hom s’hagi proposat.
En el “món astral” més pròxim al pla físic on vivim la visió dels Registres Akhasics és força imperfecta, i cal viatjar a plans superiors, cadascun més depurat que l’anterior, i en cada pla en ascens, millora la visió i la perfecció amb que es poden fer els estudis més profitosos.
La nostra humanitat, en general, (tret de pocs casos aïllats), no està preparada per assolir objectius d’aquest nivell, i si se’ls proposa, com he dit abans, li caldrà molta preparació i paciència.
Que la major part d’éssers humans no estigui aquest nivell, no vol dir que no se’n pugui parlar, i es pugui valorar la notícia de la seva existència i de l’importància clamorosa que pel món tenen aquests “Arxius”, car com dic, en ells hi ha reflectida tota la veritat absoluta dels processos de tota mena del nostre món, les seves races i civilitzacions, els grans errors i les grans mentides amb que s’enganaya a la humanitat, i sense possibilitat de cap manipulació ni error.
Qui es vulgui informar més a fons d’aquest tema s’ha de dirigir a llibreries i pàgines “web” especialitzades.
Una d’aquestes, per mi la més important a la xarxa, sens lloc a dubtes és “UPASIKA” i la seva adreça és: www.upasika.com aquí es troben totes les obres i tots els autors clàssics, fins al S.XX, de la tradició ocultista mundial. Entreu-hi sense por, busqueu i quedareu meravellats… I podreu descarregar gratuïtament tots els textos que desitjeu, en format digital.

Us saluda MLT-Lulius

La fesomia del paisatge no és literalment la que hom veu al primer cop de vista, si així fos només n’interpretaríem una part molt minsa i parcial, molt superficial. Un paisatge, per exemple, un bosc, per poder-lo entendre, per conèixer-lo, considero que hom s’hi ha d’acostar en silenci i respecte, perquè és un santuari ple de Vida, i en un estat de ben alerta percepció, per tal de poder captar totes les sensacions, anhels i pensaments que envia i genera el lloc. I aleshores procurar d’entrar en la seva vibració: vibrar com el bosc mateix. Es quan es produirà una simbiosi, que només es dona quan hom es predisposa a vibrar com el bosc, quan hom pot arribar al punt en que tot ell ” és el bosc mateix”, amb tota la seva vida, la seva varietat. Si hom aconsegueix de progressar més dins aquesta vibració, penetrarà de ple en l’univers paral·lel on hi ha l’assentament vital d’aquesta meravellosa població vegetal. Aquest punt concret costa més d’assolir, però amb tot, no està de més, intentar d’arribar-hi.
De totes formes, en les fases prèvies a aquest punt, hom pot penetrar en facetes prou profundes de les arbredes i el paisatge. fent un silenci i una quietud meditatives, dins una postura relaxada i una respiració tranquil·la i controlada, hom pot contemplar meravelles com és ara l’aura dels pins i dels arbres diversos que conformen el paisatge. També cares o fesomies molt diverses entre l’espessor, entre els arbres i branques, en la mateixa escorça d’aquests, cares amb ulls que miren inquiets, sorpresos, riallers o amb cara llarga, faccions diverses que recorden les humanes, cares amb faccions marcades i greus, altres més relaxades i serenes, tot i que mai violents.
Si mai proveu d’estar relaxats, tranquils, mirant amb persistència, amb fixesa, una part del paisatge que teniu al davant, veureu tot això que us dic, i també una boirina on sembla que les arbredes dansin a l’uníson i surin damunt seu, com perduda la rigidesa estàtica que les maté ancorades a terra.
El món físic perd la seva protectora consistència, a la qual ens aferrem, quan s’activen els sentits adormits que posseeix l’ésser humà en estat embrionari, de vegades, en alguns casos, mig desenvolupats, però en qualsevol dels casos, susceptibles de ser desenvolupats i utilitzats, i permetre així a l’home, l’accés als altres plans dimensionals, que penetren i compenetren el nostre pla físic, sense barrejar-s’hi ni confondre-s’hi.
Per això la fesomia del paisatge, amaga profundes i meravelloses realitats que l’home sabrà veure “només” quan ell mateix ho decideixi amb fermesa i voluntat.

MLT-Lulius

(L’HOME: UN PROJECTE EN MARXA)

La “gran mentida” que plana sobre l’home, porta en si mateixa el maquiavelisme de “no semblar” un engany i, contrariament a això, tenir l’aparença de la realitat que “s’ha de viure” gairebé com a única i sense recanvi.  Aquesta “gran mentida” que òbviament promou i utilitza el Sistema pels seus fins a partir de les xarxes informatives mundials penetra en el subconscient  del global de les masses amb la lleugeresa i la finor del més lubricat dels supositoris.

El Sistema, d’una forma progressiva i a voltes subtíl, ha fet literalment ñes democràcies a la seva mida.  És a dir, completament “descafeïnades” i pràcticament innòcues.  Perquè dic això que a oïdes d’algú pot semblar un  “sacrilegi” ?  Perquè és el que tenim a l’abast i podem viure en el dia a dia.  Els partits polítics “només” conserven les façanes del que pot ser en algún moment havien estat.  De cara al gran públic segueixen presentant-se com “esquerres”, “dretes”, o “centre esquerres o centre dretes”, o àdhuc altres opcions, la veritat crua i dura, és que a la pràctica tots estan dins d’un guió del qual no se’n poden sortir i han de respectar escrupulosament.  El debat social i polític que es crea a aquest nivell és una pura comèdia, un entreteniment apassionat en el que molts honrats ciutadans de “bona fe” cauen i creuen.  Res no canviarà ni radicalment ni substancialment, governi qui governi: Els camins ja estan traçats.

El Sistema en la seva “savia” planificació, entenguis aquest subterfugi anomenat societat del benestar, destrueix les ideologies polítiques i a través d’això, iguala a la pràctica qualsevol opció política, deixant-li conservar -com he dit abans- una façana per “enganyar” als grups respectius i, en darrera instància, bona part de la societat que va, confiada, a votar a les urnes de la “democràcia”, davant un creixent abstencionisme que ja ha descobert que tan si governen els uns com si ho fan els altres, les coses aniran per un camí assimilat.  Sempre dins els rails (la norma) del Sistema.

Fa dècades, despres de la Gran Guerra, o fins després del cop militar franquista del 1936, i abans també, els sous baixos, les necessitats econòmiques més bàsiques, facilitaven que la gent es decantes pels partits d’esquerres més radicals i reivindicatius, comunistes, socialistes (la URRS brillava en tot el seu apogeu).  Evidentment a l’Estat espanyol i a Catalunya, mentre va durar la dictadura tot va ser clandestí.  Però a  l’Europa “lliure” els partits d’esquerres van créixer amb alegria, i hom creia que les alternances en els governs podien aportar grans canvis reals en la forma de governar, i que si pujaven socialistes i comunistes al poder, l’aleshores dita “classe treballadora” se’n podria beneficiar molt, hom parlava de “nacionalitzar les banques”, hi havia una esperança i expectativa de “canviar-ho tot”, millorar-ho tot, encara que fos ficticia.  Després va arribar l’anomenat “Maig francès o del 68″.  L’ “Estirada d’orelles a les esquerres” de l’època, fou majúscula per part dels estudiants i la “progressia”.  Nou canvi de “xip” fins arribar a la destrucció del “Mur de Berlín”.

Entretant  Catalunya dins l’Estat espanyol havia passat l’anomenada “transició” vers la democràcia.  I el mapa europeu canviava substancialment de fesomía.  L’arribada de les noves tecnologíes també “revoluciona” el panorama del món, en molts terrenys, però sobretot en el camp de la informació.  La “Informàtica” ja és imprescindible per tots els reptes de present i de futur.  I òbviament el Sistema afiança les seves regnes donant un nou enfoc al món que li permetrà encara més fefaentment obtenir el “poder mundial”, establir el famós Nou Ordre Mundial que anuncien els billets d’un dòlar en la base de la piràmide emblema dels Illuminati.

El desenvolupament de la societat del benestar en les “democràcies occidentals”, omplena les persones de totes les comoditats imaginables, facilita l’accés a la propietat de cases i pisos , evidentment, amb la “corda al coll” de les hipoteques” crèdits i prestecs a dojo per tal d’adquirir bons vehicles, efectuar viatges de somni, etc.   Això tanca les persones en compartiments, les aïlla, mata les ideologies, la gent en general, creu que amb això ja ho te tot, i aquesta situació va creant escèptics a la política i va emmotllant un nou tipus de persones que només treballa somiant amb el lleure de les vacances, que materialment estan “satisfetes” i que es miren el “teatre” del món des del flonjo i orgonòmic sofà de la seva llar, i que, com que tenen forts compromisos amb les seves entitats i bancs proveïdors que en el fons són els que els lliguen per tot i de veritat, realment ja no estan per res més.  Em vull referir que ja no estan per reflexions filosòfiques ni gairebé per reivindicacions de cap mena, si no és per mantenir el seu “status” que el totpoderós Sistema li ha proporcionat i amb el que d’una forma, “subliminal” si es vol, els te atrapats.

Lulius

MLT

AHIR VA SER L A INQUISICIO, AVUI…

Malgrat les persecucions implacables i les criminals inquisicions, sempre hi ha hagut “ESCOLES” que han treballat la “veritable” Transcendència Implícita de l’ésser humà.  Una altra visió de les, avui dividides, quatre branques del SABER humà, és a dir Ciència, Art, Filosofía i Religió que NO TE RES A VEURE amb el que el Sistema està fomentant en tots els àmbits i ordres, i que per tant, s’allunya plenament de les finalitats dogmàtiques  i de poder, tant polític com religiós, que s’estan utilitzant per justificar davant del món les pitjors barbàries, guerres i injustícies.

Òbviament, treballar, auto-comprometre’s un mateix a laborar la pròpia Transcendència Implícita, a través d’aquesta “altra visió” i retrobar l’anomenada “Saviesa Antiga”(com també s’anomena) és tanmateix, anar contra corrent, contra el que ens han fet semblar que era “normal”, i descobrir que l’home es pot explorar a sí mateix fins a auto-conèixer-se de forma integral.  És una “Revolució” molt íntima i particular, que ensenya a “despertar i escoltar la pròpia Consciència”, anorreada i adormida com a conseqüència (entre moltes altres raons) de l’enfocament que el Sistema dona al que tendenciosament anomena “progrés”, “modernitat”, “societat del benestar”, que en general tothom ha admès sense parar prou atenció a la reflexió que mostra, que l’home en general, cada vegada és més “perifèric” i s’allunya més i més del seu potencial interior QUE ES ON RAU LA FONT DE TOT EL SEU VERIABLE PROGRÉS.

Moltes “bruixes” no eren més que Mestres, Adeptes, Il·luminats, Veritables Savis, que van ser cruelment assassinats, molts d’ells i elles, cremats vius pel Sistema de l’època (estudieu la Història de la Santa Inquisició) que no és sinó el Sistema d’avui, amb la mateixa malignitat encara que amb “noves eines”.

L’únic delicte que havien comès aquelles selectíssimes víctimes, és el d’estudiar el “coneixement pur”, cosa similar els va passar a la Benhaurada Secta dels Bons Homes, els Càtars, anomenat els “MARTIRS DEL PUR AMOR CRISTIA”, també van ser aniquilats “perquè no pensaven com ells…”  Perquè seguien i, sobretot practicaven, amb severa integritat aquell “coneixement Pur” que havia ensenyat Jesús de Natzaret (Jeshua Ben Pandira) el Gran Iniciat de l’Escola Essenia,  doncs s’havien apartat de la “doctrina desvirtuada” que ensenyava dogmàticament el “Poder de Roma”, que feia la guerra i matava tots els quins no es doblegaven al seu pensament.   Com podia ser aquesta l’església de Crist ?    Eren -això si-, els que feien un mal us de la religió convertint-la en un poder absolut i repressor: LES ANTIPODES DEL QUE HAVIA ENSENYAT JESUS.

Avui, gairebé com sempre, la història es repeteix, amb circumstàncies i mètodes diferents, encara que els objectius segueixen essent els mateixos de sempre:  EVITAR QUE L’HOME CREIXI I DESCOBREIXI LA GRAN MANIPULACIÓ DE QUE ÉS OBJECTE PER PART DELS GRUPS QUE CONCENTREN EL PODER ECONÒMIC DEL MÓN.  I per tal d’evitar a tota costa que l’home DESENVOLUPI la seva Transcendència Implícita, que el faria SAVI I DESPERT, és un dels grans “objectius” sinó el més gran que te el Sistema.

MLT-Lulius