Els Estats Units és el país més ric del món i una de les primeres potències del món en tots els àmbits com ara el bàsquet, tenen la millor lliga del món d’aquest esport o també és primera potència en l’àmbit militar. El que més m’agrada de la cultura americana és el seu idioma i el Hip-Hop americà.

L’anglès que es parla en Amèrica és molt diferent al d’Anglaterra, tenen una sonorització molt diferent, la pronunciació… l’anglès americà sembla més vulgar i l’europeu sembla més fi. El Hip-Hop americà és el meu estil de música preferit, encara que moltes cançons no entengui el que hi diuen però això es lo de menys perquè les seves bases de les cançons són molt guapes i això és el que més m’agrada.

Però, la cosa que no m’agrada gens de la cultura americana són els seus costums a menjar en Mc Donalds o altres cadenes de menjar ràpid perquè això no és gens saludable i per això són un del països més gras amb gent més grassa  del món.

La introducció també és un escrit que es fa en el començament de l’obra, és escrit majoritàriament pel propi autor de l’obra i ens explica els objectius de l’escrit. La introducció es fa per ajudar al lector amb la lectura de l’escrit i així assabentar-nos del tema de l’escrit. Per tant, el lector s’ha de fer una idea inicial del que llegirà a continuació.

La presentació és l’escrit que ens ajuda a exposar un tema, un treball…, davant d’un públic. El seu objectiu és informar sobre el tema que s’ha treballat. Les presentacions actualment, es fan amb l’ajut de programes informàtics i el més utilitzat sol ser Microsoft Power Point.

En conclusió, els pròlegs, les introduccions, i les presentacions són una part especial de l’escrit o un tema. Perquè els pròlegs fan una introducció de l’autor, les introduccions fan que sigui més fàcil la lectura al fer una petita explicació de l’escrit i la presentació és el que ens ajuda a exposar un tema.

Una de les característiques més important és que a diferència del altres gèneres pot prescindir de la presència d’un narrador. A vegades hi ha obre que en tenen però hi ha d’altres que no els fa falta el narrador. També una de les característiques principals del gènere teatral és l’estil directe que s’utilitza quan es representen les obres, perquè és la forma com es comuniquen entre ells, els personatges. Els actors representen un guió que ha estat escrit per un autor i ho fan en un espai físic que es diu escenari i es fa davant d’un públic.

El gènere teatral està dividit en actes. I aquests ho fan en escenes. No és obligatori que el teatre es divideixi en actes però així és més fàcil de veure si l’obra és molt llarga. Les escenes estan marcats per l’espai i el temps.

El gènere teatral també té subgèneres. Els més importants en són la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia és el subgènere molt trist, la comèdia és el subgènere que fa riure al públic i el drama és una barreja dels dos subgèneres anteriors hi ha moments dramàtics i d’altres que fan riure.

La Marta és una noia que arriba a la Terra Baixa amb el seu pare. Una vegada en la Terra Baixa, coneix al Sebastià, que és el terratinent de la Terra Baixa, es fan amants. Aquesta relació es desconeguda per tothom. Però, el Sebastià era un home molt ambiciós i es volia casar amb una dona que tingués diners i per això va decidir casar la Marta amb un altre, i aquest era en Manelic. El Manelic era un home molt bo que era de la Terra Alta, va acceptar casar-se amb ella, però encara que es casin la Marta i el Sebastià es seguiran veient i mantenint relacions. La Marta creu que el Manelic sap tota la història, però tot és un engany del Sebastià, i per això a la Marta li cau molt malament al Manelic.

Finalment, Manelic s’assabenta de tot l’engany del Sebastià i per això mata al Sebastià. Una vegada es mor el Sebastià, el Manelic s’emporta a la Marta a la Terra Alta fora de la corrupció.

La història sol començar amb tot molt feliç però hi haurà un esdeveniment que canviarà el transcurs de la història i aquest conflicte afecta als personatges principals de l’obra. Aquests tenen una comunicació amb els altres personatges mitjançant el diàleg si es vol representar el que diu el personatge paraula per paraula i també hi ha l’estil indirecte que sol ser els pensaments que tenen aquests. I depenen de la història si els personatge al llarg de la trama evoluciona es diu que son personatges rodons però si els personatges no evolucionen pas s’anomenen personatges plans.

Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. Hi ha una diferència molt clara que hi ha en aquests dos subgèneres. Aquesta és que la novel·la és molt més extensa i més complexa, en canvi, el conte és una història breu que la novel·la. Apart de aquests dos gèneres hi ha d’altres com la faula, la llegenda i molts més.

Les dues crisis representen a dos grans moments de la cultura humana. La primera tracta en la manca d’objectes que patia l’home primitiu am la qual cosa va respondre creant-ne de nous fins arribar al punt de civilitzar-se. I la segona és la fi del procés mil·lenari on hi ha manca de creativitat.

1.2

Joan Miro, era un artista contemporani que volia trencar amb l’art tradicional. Ell pensa que aquest art és molt antiquat i que està passat de moda. I per això l’interpreta com un procés de decadència.

1.3

El títol té molta relació amb els dos últims paràgrafs de l’obra. On diu que l’art de la ceràmica, es retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual. Tenen un paper importants els quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs.

1.4

a) Era vital per sobreviure.

b) És la cultura tradicional artesana.

c) Arts que reprodueixen volums i formes.

d) Combinació dels quatre elements dels presocràtics.

3.1

a)

- justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes  (oració principal)

- afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (Oració subordinada adjectiva)

- que l’art està en decadència des de les cavernes (Oració subordinada substantiva)

b)·        en alguna mesura: CCM.

 ·        de Joan Miró: CN

·        en decadència: atribut

 ·        des de les cavernes: CCT  

c)

·        Alguna: indefinit femení singular.

·        Aquella: demostratiu femení singular.

·        L’: article determinatiu masculí (o femení) singular.

·        Les : article determinatiu femení plural.

 d)

No hi ha verbs auxiliar perquè tots són transitius i copulatius.

3.2

La resposta correcte és la “d” perquè ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom

3.3

·        Voltar

·        Crear

·        Tenir

·        Descobrir

3.4

·        Fixada [ks]

·        Crisi [z]

·        Successius [ks]

·        Les exigències [z] / [Z]

Primer ens vam dirigir cap al MACBA ( Museu d’Art Contemporani de Barcelona), ens vam dividir en 2 grups i casualment un grup era completament de nois que tenia la companyia de l’Alexandra i l’altre grup estava compost majoritàriament per noies i tenia la companyia del Santi Campo.

La guia ens va ensenyar la planta baixa del museu on es trobaven les obres de principi del segle XX. En aquesta planta hi havia obres tan estranyes com una mena de muralla, també hi havia una obra de xocolata que ja estava florit, però l’obra que més em va encantar va ser la de les ampolles de neteja perquè hi havia moviment i això la feia distinta a les altres. Al final de la visita l’amiga del Santi ens va fer una petita xerrada sobre l’art contemporani.

En el CCCB, vaig passar moments mols esgarrifosos perquè les imatges sobre les mines eren molt fortes. Es veia com la gent ha sofert amb les guerres, especialment amb  les mines. El vídeo que hi havia era molt més fort que les imatges i havien moments de la pel·lícula on se’m queien les llàgrimes pel sofriment de la gent.

Finalment, vam anar a menjar a un restaurant modernista, es diu “La Fonda d’Espanya”. El menjar va estar molt bo, però, amb les bromes del Borja el dinar va ser molt més agradable.

La meva opinió es que la sortida va ser divertida, i amés a més va tenir un final més bonic amb la notícia que l’Alexandra ens acompanyarà a València.

És un romanç popular del segle XVII. Actualment és l’himne de Catalunya, però, abans l’era de la batalla dels segadors. L’objectiu del poema és narrar els fets de la Guerra dels Segadors que es va produir entre els anys 1640 i 1652 i també és un crit de llibertat.

El tema principal és la Guerra dels Segadors, i els subtemes que hi ha en aquest poema principalment és el de llibertat, defensar les terres catalanes… El poema no segueix un ordre cronològic, però cada una de les estrofes explica un esdeveniment concret d’aquesta guerra. En el poema hi surten personatges tan importants com el rei Felip IV, el comte d’Olivars, el sacerdot Lluís de Furrià. El tems del poema és durant el transcurs de la Guerra dels Segadors i l’espai és Catalunya. El narrador és 3ª persona i objectiu perquè explica fets.

Es tracta d’una poesia narrativa. Té estrofes de 4 i 6 versos hexasil·làbics de rima assonant. La mètrica és molt difícil de comptar perquè la rima no és gaire notable. Hi predominen adjectius i noms propis. Les oracions són simples i senzilles, i no hi ha figures literàries perquè el llenguatge és senzill i concret.

És un poema molt interessant i molt important per la cultura catalana, ja que és l’himne oficial de Catalunya. És un poema molt comprensiu perquè el llenguatge no és poètic i està ben escrit i ben estructurat. Aquest poema serveix per tenir més cultura catalana perquè ens narra els fets d’una guerra tant important per Catalunya com la Guerra dels Segadors.

En primer lloc, els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor o en contra del tema proposat. L’objectiu principal d’aquests texts es poder convèncer al lector que la idea de l’autor del text sobre aquest tema és la correcte. L’autor primer presenta el tema d’una manera molt objectiva i després dóna arguments a favor o en contra d’una forma tan personal amb la qual cosa fa que el lector tingui la mateixa opinió que l’autor. Per tant, és un dels motius pel qual és un text argumentatiu.

En segon lloc, els textos científics són els que parlen d’un tema molt especialitzat i el públic al que hi va dirigit és molt concret. Aquest públic ha d’entendre sobre el tema perquè el llenguatge utilitzat és molt tècnic i la seva comprensió és molt difícil. Per tant, aquests són motius per dir que és un text científic.

Finalment, aquest text és una combinació entre un text argumentatiu i un text científic perquè combina les característiques principals d’aquests dos tipus de text.