Redacció: 08 Segle XX

El segle XX el podem dividir en tres etapes: fins l’any 1939 va tenir lloc la normalització institucional i lingüística, 1939-1977 la supressió de les institucions i la persecució lingüística i finalment del 1977 fins ara normalització institucional i lingüística. 
La Mancomunitat de Catalunya, començà en el 1914 i finalitzà en el 1925. les seves funcions eren administratives però políticament va ser molt important perquè reconeixia la personalitat de Catalunya. Formada per les Corts espanyoles i el Consell. Va aportar a la modernització creant infraestructures, millorar les tecnologies entre d’altres coses. Les eleccions municipals de 1931 Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana  i després va a passar a ser el Govern de la Generalitat de Catalunya. Amb el govern de la Generalitat es va començar els tràmits per l’estatut d’autonomia que aquest va ser aprovat per les Corts generals i amb modificacions fetes per les Corts espanyoles va ser aprovat finalment per referèndum.  Al final de la guerra civil va ser derrogat. 
El procés de la normalització lingüística va començar amb la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, on Pompeu Fabra té un paper molt important. El català va tornar ser llengua oficial amb l’Estatut d’Autonomia. Les lleis de l’IEC, les van adoptar els valencians i van crear les Normes de Castelló. 
El franquisme va ser una etapa molt dura amb les morts massives i la prohibició de publicacions en català. Després el règim es va suavitzar però el català no és present. I finalment, en l’última etapa del franquisme va tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya. L’ús culte del català es manté clandestinament.  
La repressió del català en el franquisme era brutal perquè només es podia parlar català en l’àmbit privat. 
Després de la mort de Franco, Josep Tarradellas va presidir la Generalitat.  
Ara el català  és  la llengua oficial a Catalunya, València i a les Illes i el seu ús es regulat mitjançant les lleis de cada comunitat. 
 

300 paraules

Redacció: 07 La Renaixença

La Renaixença serveix per recuperar com una llengua culte el català. També és consolida el catalanisme com a moviment polític amb la qual cosa pretén recuperar les institucions perdudes i també l’ oficialitat de la llengua. El català es mantenia com a llengua col·loquial.

La revolució burgesa fa aparèixer dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat. La burgesia volia també tenir el poder polític. La burgesia catalana defensava el proteccionisme i els terratinents andalusos eren partidaris del lliurecanvisme i això provocava un conflicte entre les dues classes socials. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs a aquesta revolució. Amb la pèrdua de Cuba i Filipines  i la restauració borbònica s’ofereixen la regeneració des de Castella i la regeneració des de la perifèria com alternatives. La burgesia catalana adopta el catalanisme per modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya va suposar la tornada quan Catalunya era una potència mediterrània i el català era llengua oficial. Els autors volen recuperar el prestigi del català i es restauren el Jocs Florals.

El govern de Madrid perseguia la llengua catalana, l’església té un paper molt important la i els moviments polítics i les organitzacions en prenen part. Amb la revista Avenç, es va fer la primera defensa pública del català.

El moviment literari anirà a més i això fa aparèixer al catalanisme, moviment polític que volia recuperar les institucions catalanes. Apareix una nova generació d’escriptors com Jacint Verdaguer i el modernistes proposaran la normalització social del català.

Finalment els canvis socials i culturals del s. XIX, fa aparèixer el catalanisme que aconseguirà el seu objectiu en el mateix segle.

270 paraules

Als segles XVI i XVII el català és la principal llengua que hi havia, però, més tard el escriptors van començar a escriure en castellà. El conflicte lingüístic va començar al segle XVIII amb la supressió de les institucions catalanes amb el Decret de Nova Planta, i finalment la llengua castellana va ser imposada oficialment.

La crisi política comença amb el trasllat de les Corts a Castella i la monarquia vol imposar una centralització, que va ser un dels motius va començar la Guerra dels Segadors i també és motiu que Catalunya vol mantenir les seves institucions. El comerç anava empitjorant perquè el Mediterrani era insegur i l’Atlàntic esdevé com a centre del comerç. Fins i tot a l’Església es va introduir el català.

El català continua tenint el domini lingüístic de la gent. A València alguns escriptors, encara que el català estigués normalitzat, comencen a escriure en castellà. Diuen que ho fan perquè la gent els hi pugui entendre. Es va perdre la consciència de la unitat lingüística i Rosselló va a passar ser territori francès.

Carles II mor sense descendència i això provoca la Guerra de Successió. Va guanya el borbó Felip V i va publicar el Decret de Nova Planta i forma un únic regne que s’anomena Espanya.

El Decret va abolir totes les institucions i va imposar com a llengua oficial en tot el regne el castellà.

219 paraules

Català

Lebo Echuaka Güerri

Redacció: 05 Formació expansió i consolidació de la llengua

L’expansió del territori es produeix gràcies a Jaume I i a la corona d’Aragó. El català es parla en els territoris conquerits i per tant, dóna la normalització de la llengua i s’imposa al llatí. En el segle XV el català s’utilitza en la literatura i l’administració.

 Al segle XIII amb la Marca Hispànica es forma la corona catalano-aragonesa i aquest fet dóna lloc a la consolidació del català com una llengua escrita però és un procés molt lent que arriba al segle XV.

Els primers textos en català són els llibres que tracten de lleis, el primer va ser el Liber iudiciorum que era un codi visigòtic. I el primer text en prosa va ser les Homilies d’Organyà.

La poesia catalana es feia en occità i la feien els trobadors. L’occità i el català eren llengües molt semblants i no va ser fins al segle XV quan només es feia la poesia en català a partir de la normalització de la llengua. Ausiàs March va ser el primer poeta català.

Un dels defensors del català i un dels primers pensadors que va escriure en català va ser el Ramon Llull. Amb el seu coneixement del llatí aconsegueix crear una llengua nova i també nous mots.

La Cancelleria tenia un paper molt important a l’hora de la consolidació del català perquè utilitzava tres llengües: l’aragonès, el llatí i el català. Aquest català es coneix com el català estàndard, es troba inspirat en el model de Ciceró.

En el segle XVI el castellà anava guanyant terreny per culpa del centralisme de la Corona AIXÒ NO PINTA RES AQUÍ ÉS DEL TEMA SEGÜENT, això es produïa quan el català ja s’havia consolidat. Amb la crisi del principat València substitueix a Barcelona com a centre cultural.

Per la formació i expansió de la llengua catalana són importants els autors Ramon Llull i Ausias March i també els fets de la Marca Hispànica però es va perdre per culpa de la noblesa castellana AIXÒ NO PINTA RES AQUÍ ÉS DEL TEMA SEGÜENT.     

320 paraules

1,5 – 01 1,4              7

CatalàLebo Echuaka GüerriRedacció: Resum de: “ El Fet Català” Pierre Vilar és un historiador català que parla sobre el Fet Català. Al llarg dels anys Espanya a estat anomenada com un estat-nació unitari però sembla que vulgui ser un estat pluralista. Catalunya és sens dubte la més notable, és contundent en les seves aspiracions i en la consciència que té de si mateixa perquè no els hi cal recórrer a la violència per poder obtenir el seu reconeixement. És evident que el fet català existeix i constitueix una condició necessària.El fet català sorgeix de les relacions existents entre el territori, la llengua el fons cultural comú i una sèrie de conjunts històrics. El fet català s’insereix en cada una d’aquestes fases i per tant no s’entén que mai hagi pogut implantar els fonaments de estat-nació. El susdit territori consisteix a la separació natural tan ben definida, fan que veiem les fronteres del català des dels Pirineus, fins al País València, o els deserts aragonesos al mar de las Balears. Els factors geogràfics d’unitat de la zona catalana, on trobem a la vegada les muntanyes més humides i les terres baixes més seques de la Ibèria. Sobre un lloc territorial tan ben definit per les seves preservades terrestres i per la seva orientació marítima ha pogut perpetuar-se una unitat lingüística.219 paraules

Català

Lebo Echuaka Güerri

04  El pas del llatí al català

El llatí que es parlava en els diferents territoris de l’Imperi va començar a diversificar-se i per aquest motiu va començar a rebre la influència d’altres llengües. Els pobles germànics començaren ocupar territoris de l’Imperi, a Catalunya van ser els visigots però aquests no van comportar grans influències a la població, sinó es van adoptar lingüísticament al llatí. El francs es van establir a la Catalunya Vella. Es van organitzar en comtats, quan es va debilitar l’Imperi franc s’inicià les independitzacions dels comtats. El català ha conservat mots del lèxic (espia, treva, arenga, guanyar, escuma, lleig…). L’ocupació musulmana és un fet mol important per a la configuració lingüística del territori perquè va coincidir amb la formació de les llengües romàniques. l’àrab va tenir més intensitat a València i Mallorca. Els mots que s’hi van introduir en el català designen elements de la vida quotidiana (albercoc, sèquia, garrofa, nòria, catifa, arracades, xarop, sucre, alcohol, cotó,…).  Els monarques carolingis van fer unes accions culturals que van desembocar a la formació d’un nucli intel·lectual en el seu imperi. Les autoritats eclesiàstiques ordenessin que les prediccions es fessin en romanç i no pas en llatí. Les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí.

204 paraules

Et deixes coses importants al final

7,5

Català

Lebo Echuaka Güerri

Redacció: “La Romània i les llengües Romàniques”

Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí, més conegudes com llengües romàniques. Actualment només hi ha nou llengües romàniques. Aquestes les podem dividir en dos grups: l’oriental, es caracteritza pel manteniment dels sons oclusius sords intervocàlics i la formació de plural sense la lletra S , i l’altre grup és l’occidental, es caracteritza per la sonorització dels sons oclusius sords intervocàlics i la formació de plural amb la lletra S.

La romanització és el procés d’implantació de la cultura de Roma als territoris que van formar part de l’Imperi romà. Va ser un procés molt lent i en aquest temps Roma va fundar colònies i ciutats on les més properes a la costa es van assimilar més ràpidament a la cultura romana que els de l’interior. L’Imperi va aconseguir la unitat lingüística mitjançant la llatinització. La gent es va sotmetre a una imposició d’una llengua com el llatí mitjançant l’exèrcit, l’administració, l’ensenyament,… i també va ser un dels agents romanitzadors el cristianisme. El llatí parlat era molt més diferent que el llatí escrit o literari. El que hi parlava la gent era el llatí vulgar, de nivell col·loquial que es va allunyar del llatí clàssic.

203 paraules

Incomplet, falta el substrat

1,5 7,5

Redacció: Sociolingüística

Lebo Echuaka Güerri

La sociolingüística estudia la llengua des d’un punt de vista social. Ho fa com la societat mateixa la utilitza. També estudien els registres de l’ús de la llengua segons el context. Neix als anys 50 en els Estats Units d’Amèrica i arriba més ben aviat als països catalans.

Fergusson va ser el primer sociolingüista i va estudiar les llengües en contacte a partir de dos conceptes: el bilingüisme i la diglòssia. Ell atribuïa el terme de bilingüisme a les persones i no a la societat, però la diglòssia si (SÍ QUE) era un terme que s’atribuïa a la societat. La diglòssia es dóna quan en una societat hi ha una llengua dominant (culte) i una llengua oprimida (col·loquial). Per exemple a Rússia es parlava rus i francès. L’Aristocràcia parlava en francès però el poble parlava rus i per aquest motiu es produïa la diglòssia en aquest país, però els que hi parlaven el rus no ho feien en francès i els que parlaven en francès tampoc ho feien en rus.

El pròxims (POSTERIORS) sociolingüistes parlen de conflictes lingüístics (CONFLICTE LINGÜÍSTIC) és el mateix que deia Fergusson però aquí hi havia una que estava imposada. Per aquest motiu la llengua oprimida es minoritza i el que es produeix és la pèrdua de la llengua.

POC EXPLICAT

1,5 – 0,35 1,15 6