Lebo

Hi ha diverses cultures que m’agradaria conèixer però en especial n’hi ha una que és la cultura americana, em desperta molta simpatia. Perquè des de petit he escoltat un estil de música americà com el Hip-Hop i per altres coses més. M’agradaria molt fer un viatge a Los Angeles, Miami o Nova York que són les ciutats més importants per mi de l’estat americà.

Els Estats Units és el país més ric del món i una de les primeres potències del món en tots els àmbits com ara el bàsquet, tenen la millor lliga del món d’aquest esport o també és primera potència en l’àmbit militar. El que més m’agrada de la cultura americana és el seu idioma i el Hip-Hop americà.

L’anglès que es parla en Amèrica és molt diferent al d’Anglaterra, tenen una sonorització molt diferent, la pronunciació… l’anglès americà sembla més vulgar i l’europeu sembla més fi. El Hip-Hop americà és el meu estil de música preferit, encara que moltes cançons no entengui el que hi diuen però això es lo de menys perquè les seves bases de les cançons són molt guapes i això és el que més m’agrada.

Però, la cosa que no m’agrada gens de la cultura americana són els seus costums a menjar en Mc Donalds o altres cadenes de menjar ràpid perquè això no és gens saludable i per això són un del països més gras amb gent més grassa  del món.

Els pròlegs és són un escrit que es fa a començament d’una obra i té diferents objectius, perquè pot ser orientatiu a l’obra o ens explica una mica de la història de l’autor o el critiquen. Es diferencia clarament de la introducció i s’escriu en cursiva per diferencia   de l’obra. Normalment, el pròleg no l’escriu l’autor de l’obra.

La introducció també és un escrit que es fa en el començament de l’obra, és escrit majoritàriament pel propi autor de l’obra i ens explica els objectius de l’escrit. La introducció es fa per ajudar al lector amb la lectura de l’escrit i així assabentar-nos del tema de l’escrit. Per tant, el lector s’ha de fer una idea inicial del que llegirà a continuació.

La presentació és l’escrit que ens ajuda a exposar un tema, un treball…, davant d’un públic. El seu objectiu és informar sobre el tema que s’ha treballat. Les presentacions actualment, es fan amb l’ajut de programes informàtics i el més utilitzat sol ser Microsoft Power Point.

En conclusió, els pròlegs, les introduccions, i les presentacions són una part especial de l’escrit o un tema. Perquè els pròlegs fan una introducció de l’autor, les introduccions fan que sigui més fàcil la lectura al fer una petita explicació de l’escrit i la presentació és el que ens ajuda a exposar un tema.

El gènere teatral és aquell que es representa mitjançant actors majoritàriament en un escenari. Aquestes obres tenen com a objectiu representar una escena i això ho desenvolupen gràcies al diàleg.

Una de les característiques més important és que a diferència del altres gèneres pot prescindir de la presència d’un narrador. A vegades hi ha obre que en tenen però hi ha d’altres que no els fa falta el narrador. També una de les característiques principals del gènere teatral és l’estil directe que s’utilitza quan es representen les obres, perquè és la forma com es comuniquen entre ells, els personatges. Els actors representen un guió que ha estat escrit per un autor i ho fan en un espai físic que es diu escenari i es fa davant d’un públic.

El gènere teatral està dividit en actes. I aquests ho fan en escenes. No és obligatori que el teatre es divideixi en actes però així és més fàcil de veure si l’obra és molt llarga. Les escenes estan marcats per l’espai i el temps.

El gènere teatral també té subgèneres. Els més importants en són la tragèdia, la comèdia i el drama. La tragèdia és el subgènere molt trist, la comèdia és el subgènere que fa riure al públic i el drama és una barreja dels dos subgèneres anteriors hi ha moments dramàtics i d’altres que fan riure.

Terra Baixa és una novel·la que té com a principal tema la diferència de societats, perquè la terra baixa era el lloc on hi havia molt d’odi, hipocresia… i en canvi, en la terra alta tot era molt diferent hi havia molta innocència. Els personatges d’aquesta obra son :    la Marta, en Manelic i el Sebastià, que protagonitzaran un triangle amorós molt peculiar en l’obra.

La Marta és una noia que arriba a la Terra Baixa amb el seu pare. Una vegada en la Terra Baixa, coneix al Sebastià, que és el terratinent de la Terra Baixa, es fan amants. Aquesta relació es desconeguda per tothom. Però, el Sebastià era un home molt ambiciós i es volia casar amb una dona que tingués diners i per això va decidir casar la Marta amb un altre, i aquest era en Manelic. El Manelic era un home molt bo que era de la Terra Alta, va acceptar casar-se amb ella, però encara que es casin la Marta i el Sebastià es seguiran veient i mantenint relacions. La Marta creu que el Manelic sap tota la història, però tot és un engany del Sebastià, i per això a la Marta li cau molt malament al Manelic.

Finalment, Manelic s’assabenta de tot l’engany del Sebastià i per això mata al Sebastià. Una vegada es mor el Sebastià, el Manelic s’emporta a la Marta a la Terra Alta fora de la corrupció.

El text narratiu és el gènere on es relaten fets reals o imaginaris. En un espai i temps determinat i està protagonitzada per uns personatges i aquests es divideixen en principals i secundaris depenen del que representin per l’obra.

La història sol començar amb tot molt feliç però hi haurà un esdeveniment que canviarà el transcurs de la història i aquest conflicte afecta als personatges principals de l’obra. Aquests tenen una comunicació amb els altres personatges mitjançant el diàleg si es vol representar el que diu el personatge paraula per paraula i també hi ha l’estil indirecte que sol ser els pensaments que tenen aquests. I depenen de la història si els personatge al llarg de la trama evoluciona es diu que son personatges rodons però si els personatges no evolucionen pas s’anomenen personatges plans.

Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. Hi ha una diferència molt clara que hi ha en aquests dos subgèneres. Aquesta és que la novel·la és molt més extensa i més complexa, en canvi, el conte és una història breu que la novel·la. Apart de aquests dos gèneres hi ha d’altres com la faula, la llegenda i molts més.