Lebo

El text proposat és un text argumentatiu. Perquè inicialment ens introdueix un tema i a partir d’aquí ens desenvolupa el tema i també ho és perquè intentar convèncer al lector a base d’arguments. però també és un text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat.

En primer lloc, els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor o en contra del tema proposat. L’objectiu principal d’aquests texts es poder convèncer al lector que la idea de l’autor del text sobre aquest tema és la correcte. L’autor primer presenta el tema d’una manera molt objectiva i després dóna arguments a favor o en contra d’una forma tan personal amb la qual cosa fa que el lector tingui la mateixa opinió que l’autor. Per tant, és un dels motius pel qual és un text argumentatiu.

En segon lloc, els textos científics són els que parlen d’un tema molt especialitzat i el públic al que hi va dirigit és molt concret. Aquest públic ha d’entendre sobre el tema perquè el llenguatge utilitzat és molt tècnic i la seva comprensió és molt difícil. Per tant, aquests són motius per dir que és un text científic.

Finalment, aquest text és una combinació entre un text argumentatiu i un text científic perquè combina les característiques principals d’aquests dos tipus de text.

Les arts plàstiques són aquelles on l’objecte material és la finalitat d’aquest art. Aquests objectes es poden tocar, manipular,… i amb aquests objectes els artistes intenten expressar els seus sentiments. L’arquitectura, l’escultura,… formen part de les arts plàstiques.

El tipus d’art plàstica que més m’agrada és l’arquitectura, encara que no sigui un fan de les arquitectures, de les arts plàstiques és la que més em crida l’atenció. Al llarg de la història l’arquitectura és una de les arts més explotades. El que més m’agrada de l’arquitectura antiga és la manera de com feien els egipcis aquestes piràmides tant grans i el que també em crida molt l’atenció és el coliseu romà perquè les seves dimensions són increïbles i el van fer aquest coliseu sense cap grua.

L’arquitecte que més m’agrada és el català Antoni Gaudí, ell es trobava en l’època modernista i les seves obres modernistes són molt vistoses.

La fotografia ara mateix es considerada una art plàstica moderna.

Finalment, les arts plàstiques són les que tenen com a finalitat obtenir un objecte material. Per a mi l’art plàstica preferida és l’arquitectura.

El gènere poètic és aquell que expressa els sentiments de l’autor mitjançant la utilització de diverses figures literàries. En aquest gènere no es narra cap acció.

És un gènere caracteritzat per la seva subjectivitat, això vol dir que no és objectiu i intenta ser més estètic i tècnic. Els poemes estan estructurats en estrofes i cada línia es diu vers. Però també podem trobar la prosa poètica que també és subjectiu però la diferencia és que s’escriu en prosa. No sempre les poesies el seu principal tema és l’amor, també pot ser la soledat, la tristesa o l’alegria entre d’altres temes.

Unes altres característiques de la poesia són els recursos literaris i les figures literàries. Els recursos literaris són els que ajuden a la poesia fer-la més entretinguda, com ara les onomatopeies, al·literacions i les figures literàries donen musicalitat a la poesia i ens la que ens ajuda a imaginar-nos el poema. En Són exemple de figures literàries la metàfora, la personificació i l’asíndeton entre d’altres.

Finalment, la poesia és un gènere literari on expressa els seus sentiments de manera lliure però sempre respectant les normes de la llengua versificació.

El modernisme literari va aparèixer a Catalunya a finals del segle XIX i començaments del segle passat. Aquest moviment el que intentava era situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa. El modernisme literari es caracteritza per la seva bellesa, la seva musicalitat i la natura entre d’altres coses. Bohemi, així era com es definien els artistes perquè intentaven evadir-se de les seves responsabilitats. El Regeneracionisme pretenia transformar la realitat i els Esteticistes defensaven l’art com a refugi per a ells, aquestes són les dues tendències que hi havia en el modernisme.

En el modernisme literari el principal autor va ser Joan Maragall. La seva poesia va passar per diverses etapes on el vitalisme i el decadentisme van entra en joc. En la seva primera etapa vitalista va fer la seva obra més important i a partir d’aquí va ser conegut. Més tard començà la seva primera etapa decadentista. La seva segona etapa vitalista va descobrir un catalanisme diferent a la Renaixença. En la segona etapa decadentista es sentia deprimit per l’avanç del Noucentisme. I en la tercera etapa vitalista va intranquil·litzar el burgesos amb les seves obre i va tornar a l’individualisme.

Els temes principals de Joan Maragall són l’amor, patriotisme, natura,…

Els textos científics el seu tema principal és parlar sobre la ciència. Utilitzen un vocabulari molt tècnic i per això va van adreçats a persones que entenen sobre el tema.

Les principals característiques dels textos científics que diferencia dels altres textos són el tema, la terminologia o l’estilisme entre d’altres coses. Les persones a qui va van dirigit els textos científics condiciona molt el tipus de vocabulari utilitzat i el tema perquè seran molt més tècnics i molt més especialitzat. Els textos lingüístics han de ser expressats amb molta claredat i han de tenir una gran objectivitat.

Els textos científics tenen una estructura semblant a la dels textos augmentatius perquè a partir d’una hipòtesi inicial van argumentant per convèncer al receptor. El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu i hi ha un predomini de substantius i adjectius especificatius. Hi ha diferents tipus de textos científics segons el tema del que hi parlen, per les circumstàncies o pel seu objectiu. Són casos els textos científics de física, descriptius, informatius,…

En conclusió, els textos científics tenen l’objectiu d’informar a un públic molt específic, tenen l’estructura molt semblant a un text augmentatiu i es pot diferenciar segons les característiques que presentin.

La ciència està present en la nostra vida perquè gràcies a ella tot o quasi ben bé tot és gràcies a ella. Per tant, la ciència si sí que té un paper molt important.

Un dels papers importants de la ciència és la recerca de medicaments per combatre infermetats malalties que abans eren mortals, també amb el canvi climàtic que ens diuen com hem d’intentar que això passi el més tard possible amb unes mesures que ja estan estudiats pels científics. Però no sempre la ciència té la solució al problema com en les medicines perquè per més remeis que trobin per el canvi climàtic, igualment ocorrerà perquè s’ha descobert mol tard.

La ciència i la tecnologia van molt lligats, i d’aquesta unió surten els electrodomèstics, aparells electrònics i fins i tot les noves tecnologies en els vehicles. Ara mateix tothom gaudeix d’una rentadora, una televisió, un ordinador, i també en el cotxe amb tots el avenços de navegació com el GPS, aquests són alguns dels avenços de la ciència treballant conjuntament amb la tecnologia. Alguns dels avenços poden arribar a ser indispensables en la nostra vida.

En conclusió, la meva opinió és que a mesura que passa el temps, la ciència va agafant un paper molt més important en la societat.

209 paraules

El conte és un relat breu oral o escrit, on la història que s’hi explica en ell pot ser real o fictícia. El conte ha de tenir un caràcter narratiu i un llenguatge senzill. I posseeix unes característiques molt diferents a la novel·la.

Els personatges solen ser plans i esquemàtics. L’espai i el temps no sol ser definits i normalment es narra en tercera persona, però també poden haver diàlegs entre els personatges.

Hi ha dos tipus de contes: el conte popular i el conte literari. El conte literari té un autor conegut, és una història breu i els seus personatges solen ser plans perquè els personatges complexos no surten en les històries breus. Al final del conte sol haver-hi una moralitat perquè el lector faci una reflexió sobre el tema.

El conte popular és un conte anònim però que tothom el sap. Un exemple de conte popular és la llegenda són històriques i tenen elements imaginaris. El seu públic sol ser infantil i per això hi ha elements reals i fantàstics. Aquest es relata de forma oral.

En conclusió, els contes són novel·les breus que estan adreçats a un públic majoritàriament infantil.

195 paraules

Que tothom tingui un preu és molt simbòlic. Més elevat o menys tothom ho té i això és “vox populi”, la majoria de la gent sap que té un preu però aquest quin és?La resposta a la pregunta és segons la ideologia de les persones, la majoria al principi la seva resposta és negativa però ens trobem en una societat on els diners i el béns materials han adquirit un paper molt important, i per això la seva resposta ja no és un NO rotund sinó una resposta més propera al SI. Això és un dels motius per els quals molta gent és vol vendre només pel fet de guanyar diners fàcilment.

Però això no vol dir que tota la gent sigui igual, també hi ha que actuen de forma correctament correcta i de forma molt honrada. Aquesta gent és la que prefereix el que creguin correcte encara que hi hagi diners per mig.

En conclusió, cada persona té la seva manera de pensar i per això hi ha gent que si es ven per diners i gent que no ho fa. Prefereixo a la gent que no es ven per diners perquè és la que té més seny.

Un text científic i un text de divulgació científica tenen unes certes semblances i unes certes diferències. La seva principal semblança és el seu tema perquè tots dos tracten un tema molt semblant, però la diferència és el tipus de públic a qui va dirigit el text.El text científic ha de ser molt precís, el seu tipus de llenguatge és molt tècnic. Aquests textos només van adreçats a persones que en saben de ciència i tenen coneixement sobre ella que tenen coneixements científics. Per tant, aquests textos utilitzen els tecnicismes per fer-los més precisos. El text científic és un text argumentatiu i tot gira sobre una hipòtesi.

Els textos de divulgació científica no són tant precisos com els científics i generalment van dirigits a tot el públic. Per això el seu vocabulari no és tant tècnic i poden arribar a utilitzar un llenguatge més col·loquial perquè puguin ser entesos per tothom. Els textos de divulgació científica són explicatius perquè expliquen a partir de la síntesis d’un tema.

Finalment, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen una diferència clara que és al tipus de públic el primer es més tècnic i l’altre és més col·loquial i una semblança bastant clara és el tema que tots dos són iguals públic, el primer es més tècnic i l’altre és més col·loquial. La semblança bastant clara és que tots dos comparteixen el tema.