Lebo

1.1

Les dues crisis representen a dos grans moments de la cultura humana. La primera tracta en la manca d’objectes que patia l’home primitiu am la qual cosa va respondre creant-ne de nous fins arribar al punt de civilitzar-se. I la segona és la fi del procés mil·lenari on hi ha manca de creativitat.

1.2

Joan Miro, era un artista contemporani que volia trencar amb l’art tradicional. Ell pensa que aquest art és molt antiquat i que està passat de moda. I per això l’interpreta com un procés de decadència.

1.3

El títol té molta relació amb els dos últims paràgrafs de l’obra. On diu que l’art de la ceràmica, es retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual. Tenen un paper importants els quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs.

1.4

a) Era vital per sobreviure.

b) És la cultura tradicional artesana.

c) Arts que reprodueixen volums i formes.

d) Combinació dels quatre elements dels presocràtics.

3.1

a)

- justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes  (oració principal)

- afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (Oració subordinada adjectiva)

- que l’art està en decadència des de les cavernes (Oració subordinada substantiva)

b)·        en alguna mesura: CCM.

 ·        de Joan Miró: CN

·        en decadència: atribut

 ·        des de les cavernes: CCT  

c)

·        Alguna: indefinit femení singular.

·        Aquella: demostratiu femení singular.

·        L’: article determinatiu masculí (o femení) singular.

·        Les : article determinatiu femení plural.

 d)

No hi ha verbs auxiliar perquè tots són transitius i copulatius.

3.2

La resposta correcte és la “d” perquè ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom

3.3

·        Voltar

·        Crear

·        Tenir

·        Descobrir

3.4

·        Fixada [ks]

·        Crisi [z]

·        Successius [ks]

·        Les exigències [z] / [Z]

Tercera prova 1.1Espanya és trista i decadent, cegada per les glòries passades i només pensa en els records. És una Espanya on envien als seus fills a  la guerra per poder tenir honor. I enlloc de buscar una vida millor, només es dediquen a celebrar  funerals. El poeta intentar que l’escoltin per poder millorar.1.2En la penúltima estrofa, el poeta és més optimista i la seva actitud és més positiva. Té més esperances a que li facin cas.En l’última estrofa, el poeta és més pessimista i la seva actitud és més negativa. Perquè pensa que Espanya no li escoltarà.1.3- T’han parlat massa dels saguntins- Massa pensaves en ton honor- i massa poc en el teu viure- tot ho perderes1.4a)L’arrel és morb)- Moren- Morts- Morta- Mort- Mortal- Morissinc)Perquè l’associa amb la mort d’Espanya.3.1a)- Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana (oració principal)-  que et parla en llengua no castellana (oració subordinada adjectiva de relatiu)- parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra (oració juxtaposada)- que m’ha donat la terra aspra (oració subordinada adjectiva de relatiu)- en ‘questa llengua pocs t’han parlat (oració juxtaposada)- en l’altra, massa (oració juxtaposada)b)Subjecte 1ª oració – Tú (implícit)Subjecte 2ª oració – QueSubjecte 3ª oració – Jo (implícit)Subjecte 4ª oració – La terra aspraSubjecte 5ª oració – PocsSubjecte 6ª oració – Massac)Et parla – CDM’ha donat – CIT’han parlat - CI d)- Escoltar i donar perquè es construeixen amb CD3.2 la resposta correcte és la “c”, perquè poc és un adverbi i tràgica fa de predicatiu3.3Aspra – àridaTràgica – terribleFolla – bojaFeconda – productivaAtronadora – Fortíssima3.4Espanya[n]
Records [r]Tràgica [Z]
Marxar [∫]
Tens entorn [z] 

Segona prova 1.1Hi ha qüestions científiques que si no podem comprova-les no cal ni intentar fer-ho. El naixement de l’univers és un cas. El big bang pot ser l’origen de l’univers però això no nega l’existència la possibilitat de l’existència d’un altre univers amb una estructura diferent. Per tant, alguns experts creuen que és l’origen de l’Univers però també cap la possibilitat d’haver-se format a partir d’un buit. Finalment, es creu que el big bang es un pas intermedi en la història de l’univers. 1.2No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.1.3Comprovar – verificarPlantejar – suscitarIntentar – tractar deEsbrinar – indagar Imaginar – concebreCaminar – anar1.4a) Pot ser: és una perífrasi verbalPotser: és un adverbi modalb)totes dues indiquen possibilitat i per això s’assemblen.3.1a)- Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang (oració principal)- intentar saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte interrogativa indirecte)b)Subjecte 1ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 2ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 3ª oració – Oració impersonalc)Amb els nostres mitjans actuals – CC (instrument)Completament – CC (de manera)Abans del big bang – CC (de temps)d)se’ns escapa: no té funció sintàctica se’ns escapa: complement indirecte hi havia: no té funció sintàctica 3.2  la resposta correcte és la “d” perquè és és un verb copulatiu i boja és fa de predicatiu3.3- Si la hipòtesi és certa – oració subordinada interrogativa indirecta- Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi – oració subordinada adverbial condicional negativa- Si es que aquest big bang es va produir – oració subordinada adverbial condicional3.4Plantejar [Z].
Mitjans [dZ].
Expandeix [ks] / [∫].
Estigués [g].  

Primera Prova 1.1 El protagonista de la història va a la residència on es troba el seu pare. Aquest acostuma a dir frases sobre l’actualitat, la majoria d’aquestes són crítiques al món on vivim. L’última frase del seu pare va ser “ tots tenim un preu” i aquesta frase en el seu trajecte a casa va començar a reflexionar sobre aquesta frase on es va arribar a preguntar quin seria el seu preu.1.2a) Els poderosos sempre guanyen als més humils.b) No té molta llibertat1.3Traspuen – manifestenRutlla – marxaEm ballava el cap – em torna a la memòriaEm sàpiga greu – em faci pena1.4a) doncs: indica que el contingut de l’oració és conseqüent a l’oració anterior.  En canvi: indica que hi ha contrast.b) doncs es pot canviar per per tant i en canvi es pot canviar per però.3.1a)- Fa anys  (oració subordinada adverbial de temps)- m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera  (oració principal)- discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera  (oració subordinada de subjecte)- que el treien de polleguera  (oració subordinada de relatiu)b)- oració impersonal- és l’oració Nº 3- jo- quec)- Agradar i discutir que no tenen complement directed)M’agradava – CIDiscutir-hi – CRVEl treien – CD3.2 la resposta correcte és la “c”3.3- Solen ser- Ha de dur- Deu ser- Començar a moure3.4Rellotge [dZ]. Mateix to [∫].Peix gros [Z].Cotxe [t∫].Vaig obrir [dZ].