Lebo

1.1

La idea d’aquest text són les relacions que tenen la cultura italiana i la cultura catalana. I això serveix per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint, la darrera etapa del Noucentisme. L’objectiu és estudiar les cultures relacionades a aquest corrent.

1.2

a)Nosaltres som tenim anem portem nostres
l. 12: “…ens ve a dir…”
l. 16: “La història que expliquem en aquest llibre…”
l. 32: “…que marca l’inici del nostre itinerari…”

b)El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural lectors
2- 1ª pers plural jo de l’autora
3-“nostre” autora1.3Consideració: observacióAfinitat: similitudConfluència: coincidènciaConjuntura: circumstància1.4

a) present temporal

b) present temporal

c) present del llibre

d) present en lloc del passat

3.1

a) Subjectes: Nosaltres… Empordà/ que (tenim…)/ que (som fills…)/ que (són ben nostres)

b) CD: aquell camp de Tarragona i aquell Empordà/ el món nou/ totes…nostres

c) Atribut: fills de Roma/ ben nostres

d)CN de Nosaltres: els catalans/que som… i que tenim…

CN de fills: de Roma

 CN de camp: de TarragonaCN de món: nou

CN de coses: que portem… i que són ben nostres

e)CRV de anem: Roma

f)Determinant nominal: els (catalans)/ la (mar)/ aquell (camp…)

3.2 La resposta correcte és la C

3.3Mots amb accent diacrític: són/ bé/ món/ és/ què

3.4objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

1.1

Tomàs és un personatge covard i molt fals. I a sobre, és un esclau d’en Sebastià en l’engany que li fan a la Xeixa. Ell sap que el poble diu unes coses dolentes d’en Sebastià i que són veritat, però al ser amics no vol reconèixer.

1.2

Sebastià a Xeixa: TU “Doncs agafa els trastets…”
Xeixa a Sebastià: VOSTÈ “Això sí, veieu?”
Tomàs a Sebastià: VOSTÈ “I jo voldria dir-vos-ho…”
Sebastià a Tomàs: VOSTÈ “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”
Tomàs a Xeixa: TU “Ho sents, tu, mala llengua?”
Xeixa a Tomàs: VOSTÈ “No m’ho digueu malagraït,…”

1.3

a)  1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” a Tomàs
     2. “Pegueu-me! Au!” a Sebastià
     3. “Teniu, doncs!” a Sebastiàb)   “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” a Tomàs
         “Pegueu-me! Au!” a Sebastià
        “Teniu, doncs!” a Sebastià

1.4

Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” →  ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” →  TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → TEMOR A LA REACCIÓ
DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? →  SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” →  QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → INVITACIÓ3.

1

a) Subjectes: jo/ això/ Déu/ ell/ jo

b)CD: ho/ que això és cert/ me/ ho/ mentida

c) CI: usd) Atribut: cert

3.2La resposta correcte és la C

3.3

Com que → OS Adv causal
Després que →OS Adv concessiva
Mai que→ OS Adv concessiva

3.4farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant

3.5

Xeixa → [∫]
Alça → [s]
Veus-ho aquí → [z]
Fill → [λ]
Podia → [δ]