Lebo

Els SegadorsCatalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra. Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran! Lo gran comte d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
- Ara és hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.  -Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes; n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre. Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra. Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra. A presència dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:- Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n’hi foren les dependències.
 A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l’esquerra:- On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:-Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens ha declarat la guerra!Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!  Comentari

És un romanç popular del segle XVII. Actualment és l’himne de Catalunya, però, abans l’era de la batalla dels segadors. L’objectiu del poema és narrar els fets de la Guerra dels Segadors que es va produir entre els anys 1640 i 1652 i també és un crit de llibertat.

El tema principal és la Guerra dels Segadors, i els subtemes que hi ha en aquest poema principalment és el de llibertat, defensar les terres catalanes… El poema no segueix un ordre cronològic, però cada una de les estrofes explica un esdeveniment concret d’aquesta guerra. En el poema hi surten personatges tan importants com el rei Felip IV, el comte d’Olivars, el sacerdot Lluís de Furrià. El tems del poema és durant el transcurs de la Guerra dels Segadors i l’espai és Catalunya. El narrador és 3ª persona i objectiu perquè explica fets.

Es tracta d’una poesia narrativa. Té estrofes de 4 i 6 versos hexasil·làbics de rima assonant. La mètrica és molt difícil de comptar perquè la rima no és gaire notable. Hi predominen adjectius i noms propis. Les oracions són simples i senzilles, i no hi ha figures literàries perquè el llenguatge és senzill i concret.

És un poema molt interessant i molt important per la cultura catalana, ja que és l’himne oficial de Catalunya. És un poema molt comprensiu perquè el llenguatge no és poètic i està ben escrit i ben estructurat. Aquest poema serveix per tenir més cultura catalana perquè ens narra els fets d’una guerra tant important per Catalunya com la Guerra dels Segadors.

El text proposat és un text argumentatiu. Perquè inicialment ens introdueix un tema i a partir d’aquí ens desenvolupa el tema i també ho és perquè intentar convèncer al lector a base d’arguments. però també és un text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat.

En primer lloc, els textos argumentatius són aquells que donen arguments a favor o en contra del tema proposat. L’objectiu principal d’aquests texts es poder convèncer al lector que la idea de l’autor del text sobre aquest tema és la correcte. L’autor primer presenta el tema d’una manera molt objectiva i després dóna arguments a favor o en contra d’una forma tan personal amb la qual cosa fa que el lector tingui la mateixa opinió que l’autor. Per tant, és un dels motius pel qual és un text argumentatiu.

En segon lloc, els textos científics són els que parlen d’un tema molt especialitzat i el públic al que hi va dirigit és molt concret. Aquest públic ha d’entendre sobre el tema perquè el llenguatge utilitzat és molt tècnic i la seva comprensió és molt difícil. Per tant, aquests són motius per dir que és un text científic.

Finalment, aquest text és una combinació entre un text argumentatiu i un text científic perquè combina les característiques principals d’aquests dos tipus de text.

Tercera prova 1.1Espanya és trista i decadent, cegada per les glòries passades i només pensa en els records. És una Espanya on envien als seus fills a  la guerra per poder tenir honor. I enlloc de buscar una vida millor, només es dediquen a celebrar  funerals. El poeta intentar que l’escoltin per poder millorar.1.2En la penúltima estrofa, el poeta és més optimista i la seva actitud és més positiva. Té més esperances a que li facin cas.En l’última estrofa, el poeta és més pessimista i la seva actitud és més negativa. Perquè pensa que Espanya no li escoltarà.1.3- T’han parlat massa dels saguntins- Massa pensaves en ton honor- i massa poc en el teu viure- tot ho perderes1.4a)L’arrel és morb)- Moren- Morts- Morta- Mort- Mortal- Morissinc)Perquè l’associa amb la mort d’Espanya.3.1a)- Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana (oració principal)-  que et parla en llengua no castellana (oració subordinada adjectiva de relatiu)- parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra (oració juxtaposada)- que m’ha donat la terra aspra (oració subordinada adjectiva de relatiu)- en ‘questa llengua pocs t’han parlat (oració juxtaposada)- en l’altra, massa (oració juxtaposada)b)Subjecte 1ª oració – Tú (implícit)Subjecte 2ª oració – QueSubjecte 3ª oració – Jo (implícit)Subjecte 4ª oració – La terra aspraSubjecte 5ª oració – PocsSubjecte 6ª oració – Massac)Et parla – CDM’ha donat – CIT’han parlat - CI d)- Escoltar i donar perquè es construeixen amb CD3.2 la resposta correcte és la “c”, perquè poc és un adverbi i tràgica fa de predicatiu3.3Aspra – àridaTràgica – terribleFolla – bojaFeconda – productivaAtronadora – Fortíssima3.4Espanya[n]
Records [r]Tràgica [Z]
Marxar [∫]
Tens entorn [z] 

Segona prova 1.1Hi ha qüestions científiques que si no podem comprova-les no cal ni intentar fer-ho. El naixement de l’univers és un cas. El big bang pot ser l’origen de l’univers però això no nega l’existència la possibilitat de l’existència d’un altre univers amb una estructura diferent. Per tant, alguns experts creuen que és l’origen de l’Univers però també cap la possibilitat d’haver-se format a partir d’un buit. Finalment, es creu que el big bang es un pas intermedi en la història de l’univers. 1.2No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.1.3Comprovar – verificarPlantejar – suscitarIntentar – tractar deEsbrinar – indagar Imaginar – concebreCaminar – anar1.4a) Pot ser: és una perífrasi verbalPotser: és un adverbi modalb)totes dues indiquen possibilitat i per això s’assemblen.3.1a)- Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang (oració principal)- intentar saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- saber què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte infinitiu)- què hi havia abans del big bang (oració subordinada de subjecte interrogativa indirecte)b)Subjecte 1ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 2ª oració – Nosaltres (implícit)Subjecte 3ª oració – Oració impersonalc)Amb els nostres mitjans actuals – CC (instrument)Completament – CC (de manera)Abans del big bang – CC (de temps)d)se’ns escapa: no té funció sintàctica se’ns escapa: complement indirecte hi havia: no té funció sintàctica 3.2  la resposta correcte és la “d” perquè és és un verb copulatiu i boja és fa de predicatiu3.3- Si la hipòtesi és certa – oració subordinada interrogativa indirecta- Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi – oració subordinada adverbial condicional negativa- Si es que aquest big bang es va produir – oració subordinada adverbial condicional3.4Plantejar [Z].
Mitjans [dZ].
Expandeix [ks] / [∫].
Estigués [g].  

Primera Prova 1.1 El protagonista de la història va a la residència on es troba el seu pare. Aquest acostuma a dir frases sobre l’actualitat, la majoria d’aquestes són crítiques al món on vivim. L’última frase del seu pare va ser “ tots tenim un preu” i aquesta frase en el seu trajecte a casa va començar a reflexionar sobre aquesta frase on es va arribar a preguntar quin seria el seu preu.1.2a) Els poderosos sempre guanyen als més humils.b) No té molta llibertat1.3Traspuen – manifestenRutlla – marxaEm ballava el cap – em torna a la memòriaEm sàpiga greu – em faci pena1.4a) doncs: indica que el contingut de l’oració és conseqüent a l’oració anterior.  En canvi: indica que hi ha contrast.b) doncs es pot canviar per per tant i en canvi es pot canviar per però.3.1a)- Fa anys  (oració subordinada adverbial de temps)- m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera  (oració principal)- discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera  (oració subordinada de subjecte)- que el treien de polleguera  (oració subordinada de relatiu)b)- oració impersonal- és l’oració Nº 3- jo- quec)- Agradar i discutir que no tenen complement directed)M’agradava – CIDiscutir-hi – CRVEl treien – CD3.2 la resposta correcte és la “c”3.3- Solen ser- Ha de dur- Deu ser- Començar a moure3.4Rellotge [dZ]. Mateix to [∫].Peix gros [Z].Cotxe [t∫].Vaig obrir [dZ].