Un text científic i un text de divulgació científica tenen unes certes semblances i unes certes diferències. La seva principal semblança és el seu tema perquè tots dos tracten un tema molt semblant, però la diferència és el tipus de públic a qui va dirigit el text.El text científic ha de ser molt precís, el seu tipus de llenguatge és molt tècnic. Aquests textos només van adreçats a persones que en saben de ciència i tenen coneixement sobre ella que tenen coneixements científics. Per tant, aquests textos utilitzen els tecnicismes per fer-los més precisos. El text científic és un text argumentatiu i tot gira sobre una hipòtesi.

Els textos de divulgació científica no són tant precisos com els científics i generalment van dirigits a tot el públic. Per això el seu vocabulari no és tant tècnic i poden arribar a utilitzar un llenguatge més col·loquial perquè puguin ser entesos per tothom. Els textos de divulgació científica són explicatius perquè expliquen a partir de la síntesis d’un tema.

Finalment, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen una diferència clara que és al tipus de públic el primer es més tècnic i l’altre és més col·loquial i una semblança bastant clara és el tema que tots dos són iguals públic, el primer es més tècnic i l’altre és més col·loquial. La semblança bastant clara és que tots dos comparteixen el tema.

Redacció: 08 Segle XX

El segle XX el podem dividir en tres etapes: fins l’any 1939 va tenir lloc la normalització institucional i lingüística, 1939-1977 la supressió de les institucions i la persecució lingüística i finalment del 1977 fins ara normalització institucional i lingüística. 
La Mancomunitat de Catalunya, començà en el 1914 i finalitzà en el 1925. les seves funcions eren administratives però políticament va ser molt important perquè reconeixia la personalitat de Catalunya. Formada per les Corts espanyoles i el Consell. Va aportar a la modernització creant infraestructures, millorar les tecnologies entre d’altres coses. Les eleccions municipals de 1931 Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana  i després va a passar a ser el Govern de la Generalitat de Catalunya. Amb el govern de la Generalitat es va començar els tràmits per l’estatut d’autonomia que aquest va ser aprovat per les Corts generals i amb modificacions fetes per les Corts espanyoles va ser aprovat finalment per referèndum.  Al final de la guerra civil va ser derrogat. 
El procés de la normalització lingüística va començar amb la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, on Pompeu Fabra té un paper molt important. El català va tornar ser llengua oficial amb l’Estatut d’Autonomia. Les lleis de l’IEC, les van adoptar els valencians i van crear les Normes de Castelló. 
El franquisme va ser una etapa molt dura amb les morts massives i la prohibició de publicacions en català. Després el règim es va suavitzar però el català no és present. I finalment, en l’última etapa del franquisme va tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya. L’ús culte del català es manté clandestinament.  
La repressió del català en el franquisme era brutal perquè només es podia parlar català en l’àmbit privat. 
Després de la mort de Franco, Josep Tarradellas va presidir la Generalitat.  
Ara el català  és  la llengua oficial a Catalunya, València i a les Illes i el seu ús es regulat mitjançant les lleis de cada comunitat. 
 

300 paraules