Lebo

CatalàLebo Echuaka GüerriRedacció: Resum de: “ El Fet Català” Pierre Vilar és un historiador català que parla sobre el Fet Català. Al llarg dels anys Espanya a estat anomenada com un estat-nació unitari però sembla que vulgui ser un estat pluralista. Catalunya és sens dubte la més notable, és contundent en les seves aspiracions i en la consciència que té de si mateixa perquè no els hi cal recórrer a la violència per poder obtenir el seu reconeixement. És evident que el fet català existeix i constitueix una condició necessària.El fet català sorgeix de les relacions existents entre el territori, la llengua el fons cultural comú i una sèrie de conjunts històrics. El fet català s’insereix en cada una d’aquestes fases i per tant no s’entén que mai hagi pogut implantar els fonaments de estat-nació. El susdit territori consisteix a la separació natural tan ben definida, fan que veiem les fronteres del català des dels Pirineus, fins al País València, o els deserts aragonesos al mar de las Balears. Els factors geogràfics d’unitat de la zona catalana, on trobem a la vegada les muntanyes més humides i les terres baixes més seques de la Ibèria. Sobre un lloc territorial tan ben definit per les seves preservades terrestres i per la seva orientació marítima ha pogut perpetuar-se una unitat lingüística.219 paraules

Català

Lebo Echuaka Güerri

04  El pas del llatí al català

El llatí que es parlava en els diferents territoris de l’Imperi va començar a diversificar-se i per aquest motiu va començar a rebre la influència d’altres llengües. Els pobles germànics començaren ocupar territoris de l’Imperi, a Catalunya van ser els visigots però aquests no van comportar grans influències a la població, sinó es van adoptar lingüísticament al llatí. El francs es van establir a la Catalunya Vella. Es van organitzar en comtats, quan es va debilitar l’Imperi franc s’inicià les independitzacions dels comtats. El català ha conservat mots del lèxic (espia, treva, arenga, guanyar, escuma, lleig…). L’ocupació musulmana és un fet mol important per a la configuració lingüística del territori perquè va coincidir amb la formació de les llengües romàniques. l’àrab va tenir més intensitat a València i Mallorca. Els mots que s’hi van introduir en el català designen elements de la vida quotidiana (albercoc, sèquia, garrofa, nòria, catifa, arracades, xarop, sucre, alcohol, cotó,…).  Els monarques carolingis van fer unes accions culturals que van desembocar a la formació d’un nucli intel·lectual en el seu imperi. Les autoritats eclesiàstiques ordenessin que les prediccions es fessin en romanç i no pas en llatí. Les primeres mostres de llengua catalana es troben en textos redactats en llatí.

204 paraules

Et deixes coses importants al final

7,5

Català

Lebo Echuaka Güerri

Redacció: “La Romània i les llengües Romàniques”

Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla una llengua derivada del llatí, més conegudes com llengües romàniques. Actualment només hi ha nou llengües romàniques. Aquestes les podem dividir en dos grups: l’oriental, es caracteritza pel manteniment dels sons oclusius sords intervocàlics i la formació de plural sense la lletra S , i l’altre grup és l’occidental, es caracteritza per la sonorització dels sons oclusius sords intervocàlics i la formació de plural amb la lletra S.

La romanització és el procés d’implantació de la cultura de Roma als territoris que van formar part de l’Imperi romà. Va ser un procés molt lent i en aquest temps Roma va fundar colònies i ciutats on les més properes a la costa es van assimilar més ràpidament a la cultura romana que els de l’interior. L’Imperi va aconseguir la unitat lingüística mitjançant la llatinització. La gent es va sotmetre a una imposició d’una llengua com el llatí mitjançant l’exèrcit, l’administració, l’ensenyament,… i també va ser un dels agents romanitzadors el cristianisme. El llatí parlat era molt més diferent que el llatí escrit o literari. El que hi parlava la gent era el llatí vulgar, de nivell col·loquial que es va allunyar del llatí clàssic.

203 paraules

Incomplet, falta el substrat

1,5 7,5

Redacció: Sociolingüística

Lebo Echuaka Güerri

La sociolingüística estudia la llengua des d’un punt de vista social. Ho fa com la societat mateixa la utilitza. També estudien els registres de l’ús de la llengua segons el context. Neix als anys 50 en els Estats Units d’Amèrica i arriba més ben aviat als països catalans.

Fergusson va ser el primer sociolingüista i va estudiar les llengües en contacte a partir de dos conceptes: el bilingüisme i la diglòssia. Ell atribuïa el terme de bilingüisme a les persones i no a la societat, però la diglòssia si (SÍ QUE) era un terme que s’atribuïa a la societat. La diglòssia es dóna quan en una societat hi ha una llengua dominant (culte) i una llengua oprimida (col·loquial). Per exemple a Rússia es parlava rus i francès. L’Aristocràcia parlava en francès però el poble parlava rus i per aquest motiu es produïa la diglòssia en aquest país, però els que hi parlaven el rus no ho feien en francès i els que parlaven en francès tampoc ho feien en rus.

El pròxims (POSTERIORS) sociolingüistes parlen de conflictes lingüístics (CONFLICTE LINGÜÍSTIC) és el mateix que deia Fergusson però aquí hi havia una que estava imposada. Per aquest motiu la llengua oprimida es minoritza i el que es produeix és la pèrdua de la llengua.

POC EXPLICAT

1,5 – 0,35 1,15 6