Contraban és una novel·la situada a la postguerra. La història és un viatge d’anada i tornada a Cadaqués. En aquella època, al pobles de la costa nord era molt difícil trobar feina i el contraban era una manera fàcil de guanyar diners. El protagonista, anomenat Víctor, té una casa llogada a Cadaqués. Des de la finestra contempla el seu vaixell, que té el nom del vaixell dels seus pares ja que li recorda als viatges a Itàlia amb ell. En Víctor i dos mariners més agafen el vaixell i marxen cap al Rosselló per fer negoci. Ells porten oli i volen aconseguir vi i un gramòfon per a vendre a Cadaqués. Quan arriben al punt destinat de l’intercanvi (l’estany de Salses), on s’havien de trobar amb l’home que havien de fer negocis, ningú aparegué. Una mica decebuts tornen a Cadaqués sense haver fet negocis però amb una experiència nova que explicar.

Es diu que l’amor adolescent és molt menys passional i molt menys intens que l’amor adult ja que molts adolescents només tenen rotllos per passar l’estona i els adults normalment busquen relacions més serioses. Però no sempre és així. L’amor a l’adolescència també pot ser passional, romàntic o intens. Pot durar menys però això no vol dir que el poc temps que duri no es visqui amb passió. En canvi a una edat més avançada la gent quan busca una relació pensa més en trobar una parella estable, formar una família…Però també hi han adults que busquen parella per una nit o per uns dies només per plaer o perquè necessiten afecte. Tots dos poden ser intensos, romàntics i duradors o en canvi poden ser esporàdics i amb finalitat plaent.

Per això no podem diferenciar l’amor per l’edat del amants sinó per la finalitat que tenen aquests a l’hora de buscar parella. Com diu un refrany: “A l’amor, l’edat no té cap paper”

La principal característica distintiva dels textos científics enfront als generals és el tema. Existeix un predomini dels adjectius especificatius que precisen el significat del substantiu. Les formes verbals més utilitzades són les del mode indicatiu i també s’utilitza la primera persona del plural, o plural modèstia. Fa servir lèxic preferentment denotatiu i tenen tendència a l’utilització de paraules amb un únic significat. També utilitza molts tecnicismes propis de cada disciplina científica.

Algunes de les característiques principals són: la claredat (s’aconsegueix a través d’oracions ben construïdes i ordenades), la precisió (s’ha d’evitar terminologia ambigua i la subjectivitat), la verificabilitat (s’ha de poder comprovar en tot moment i lloc a veracitat del text), la universalitat (possibilitat que els fets tractats puguin ser compresos a qualsevol part del món) i l’objectivitat (se li dóna preferència als fets i dades sobre les opinions i valoracions).

Al segle V va desaparèixer l’imperi romà i es fragmenta el llatí en moltes llengües. Aquest català primitiu es parla a la Catalunya Vella i incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al segle XII aquest territori rep el nom de Catalunya. Neix també la corona catalanoaragonesa. Desprès s’incorporen València i Mallorca. Més tard Pere el Cerimoniós repobla la ciutat sarda de l’Alguer. Com a conseqüència de l’expansió política s’estén el català a nous territoris.

Diversos esdeveniments polítics fan que el domini lingüístic català quedi fragmentat en diferents estats. Avui dia el català es parla a diferents llocs: és l’ única llengua oficial d’Andorra, és oficial juntament amb el castellà a Espanya en les comunitats autònomes de Catalunya, València i les Illes, encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent, té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota administració francesa.

Sentiments adormits

a una nit de tardor

està plovent al carrer

li arriba aquella olor

És l’aroma a mullat

records d’aquella infància

el calor de la mare

amor sense distància

Es desperta tranquil·la

vol tornar-se a dormir

li agrada aquest somni

vol tornar a ser feliç

Recuperar els moments

que el temps li ha pogut negar

sense sort a la vida

es vol tornar a enamorar

Sentir-se protegida

com quan era petita

com quan el pare cantava

i es quedava adormida

Vol tornar a ser nena

la nena desitjada

ser la protagonista

del seu conte de fades

Silenci…

vol recuperar el son

Silenci…

vol tornar a somiar

Cada cop se sentien crits més forts i ell va baixar del llit a veure que passava però va entrebancar-se i va haver de tornar al llit. Hi havien més crits quan de cop i volta va escoltar un molt fort i ja no va escoltar res més. Es va aixecar i va poder veure al seu pare cavant al jardí. Va tornar al llit i al dia següent el pare li va dir que la mare havia marxat de casa. No va parar de plorar. El van portar a viure amb els seus tiets on el seu cosí li pegava.

També utilitza molt la descripció. Destaca alguns objectes que potser semblen insignificants però que ella els descriu d’alguna manera que simbolitzen una cosa important, com al Mirall trencat, on hi havia certs objectes o espais que representaven el pas del temps o el transcurs i la vida de la família.

Podem dir que Mercè Rodoreda dóna sentit a coses que aparentment no tenen significat i que altres autors deixarien passar. Això pot ser un avantatge si pensem que ens ajuda a ficar-nos més endins de la història i que dóna profunditat als textos. Però també pot arribar a ser un inconvenient si tanta descripció es torna avorrida i arriba a cansar el lector.

En la meva opinió, transmet molt els sentiments dels protagonistes, dóna angoixa als trams més tensos de la novel·la i alegria als moments divertits. Una altra característica és la utilització d’un punt de vista extern o intern segons el tipus de novel·la i la manera que vol enfocar-la.

1.1. Feu un resum del text de no més de cinc línies. [1 punt]

El mar està alterat i després de l’enfonsament del vaixell ell viatja pel mar sobre un tauló de fusta. És l’únic supervivent i se’n recorda de la conversació amb la seva mare abans que aquesta caigués morta. S’aferra al tauló i espera la mort sobre ell. 

1.2. De cadascun dels mots següents doneu-ne, d’acord amb com són usats en el text, un sinònim o expressió sinonímica: [1 punt]

Bufarut                              Cop de vent

Esma                                  Ànim

Pendís                                Pendent

Plantofada                         Bufetada  

1.3. En el text hi ha força noms i expressions nominals que designen sons.

a) Anoteu-ne quatre en el quadern.

Gemec

Crits

Ronquera de pulmons vells i tancats

Bramul

b) Escriviu un comentari sobre l’efecte que l’autora volia que aquests mots produïssin en el lector. [1 punt]

Vol crear una imatge més real de la història i crear terror.

1.4. a) Cerqueu quines són les formes verbals personals de temps present que hi ha en el text i indiqueu-ne, de cadascuna, el mode, la persona i el nombre.

No pensis: Imperatiu negatiu, 2a persona singular

És: Indicatiu, 3a persona singular

b) Expliqueu per quin motiu s’usa el present en cadascun dels casos que hàgiu trobat. [1 punt]  

No pensis: es refereix a quan parla la mare. és quan utilitza l’estil directe.

És: Parla de sempre

El pitjor defecte de l’ensenyament gramatical és que no s’ensenyen totes les llengües per igual. Hi ha una clara diferència entre com s’expliquen les llengües modernes i les llengües clàssiques. Això també passa amb la llengua materna i les estrangeres ja que a la llengua materna no s’expliquen coses perquè es suposa que ja s’ha de saber.  

1.2. Expliqueu i comenteu, tenint en compte l’argumentació desenvolupada en el text, què vol dir l’autor quan afirma: Jo diria que precisament allò que els parlants saben és allò que la gramàtica els ha d’ensenyar. [1 punt] 

Es refereix que allò que suposadament ja sabem seria allò que ens han d’ensenyar perquè tot i que sigui una llengua materna s’ha d’explicar com qualsevol altra.  

1.3. Per a cadascun dels mots següents, que apareixen subratllats en el text. Proposeu dos sinònims que puguin substituir-los en el text. [1 punt]  

manca:  falta, absència

menes: caràcters, categories

mires: propòsits, finalitats 

La meva impressió sobre la sortida ha estat bona. L’exposició sobre les mines va ser una mica impactant i dura però em va agradar. La visita al MACBA va estar bé tot i que per algunes circumstàncies no s’escoltaven bé les explicacions. L’obra que més em va cridar l’atenció va ser el “Schokoladenmeer” (mar de xocolata) de l’autor Dieter Roth, que eren trossos de xocolata amb trossos de novel·la pel mig. Aquesta obra defensa la idea de que l’art no és per a tota la vida. Després, el dinar al restaurant també va estar molt bé.