Estàs mirant els posts de la categoria redaccions tipologia textual.
Enviat el 20 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
Textos poètics
La poesia
Domini acústic de la paraula
Metre: mesura d’un vers. El recompte es fa fins a la última síl·laba tònica.
- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.
- Rima femenina: acaben en paraula plana o esdrúixola.
Segons el nombre de síl·labes:
- Versos d’art major: fins a vuit síl·labes. Els més habituals són els pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs.
- Versos d’art menor: a partir de nou síl·labes. Els més freqüents són el decasíl·lab i l’alexandrí. La cesura és la pausa que podem trobar en els versos d’art major que els divideix en hemistiquis. Quan hi ha rima al final dels primers hemistiquis s’anomena rima interna.
El ritme no és un fenomen exclusiu del vers. El ritme artístic del vers es diferencia de la prosa pels peus mètrics.
Rima: coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.
- Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica
- Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.
- Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme
- Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.
Els versos s’agrupen en estrofes. Els més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava.
Mitjançant la combinació d’estrofes podem trobar:
- Auca: es combinen versos amb rima consonant i vinyetes
- Romanç: composició de caràcter narratiu amb rima assonant als versos parells i lliure en els senars
- Goig: composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.
- Sonet: composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs. Rima encadenada o encreuada.
Altres formes d’expressió poètica:
- Prosa poètica: alguns autors que practiquen aquesta forma són; J.V. Foix i Joan Perucho.
- Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.
- Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.
Enviat el 9 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
El teatre
Definició
El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que es diferencia de la narrativa i la poesia perquè incorpora un element anomenat representació. Tres nous components: escenari, intèrprets i públic.
Components del text teatrals
Dos tipus d’informació:
- REPRESENTABLE:
- Diàleg
- Monòleg
- Veu en off
- ACOTACIONS: indicacions que fa l’autor per dur a terme la interpretació. És presenten en lletra cursiva i entre parèntesis si es refereixen a la intervenció concreta d’un personatge
Estructura
Es divideix en actes i dins de cada acte poden haver diverses escenes que estan marcades per les entrades i sortides dels personatges.
Hi han obres dividides en tres actes, en cinc o d’acte únic.
Espai temps i acció
Als textos dramàtics el temps i l’espai esta determinat o bé per les acotacions o pels comentaris dels personatges dins de l’obra.
Gèneres dramàtics
- La tragèdia: representa una acció seriosa mitjançant un llenguatge elevat.
- La comèdia: representa una acció còmica o risible, protagonitzada per éssers comuns.
- El drama: gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Presenta característiques comunes a totes dues.
Enviat el 9 Desembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
Com alternen la narració i el diàleg al llarg del text?
A la narració anterior predominen els textos narratius, on es desenvolupa l’argument del text, tot i que també s’alternen alguns fragments de diàlegs, tan indirectes com directes.
El text es pot dividir en dotze petits fragments. A més, el text té dues estructures diferents; la primera comença des del principi i acaba al fragment número sis. En aquesta estructura s’alternen els fragment narratius amb els fragments amb diàleg indirecte. Els dos primers fragments són narratius i el següent conté diàleg indirecte. Els tres següents mantenen la mateixa estructura. La segona part desenvolupa una estructura diferent on alterna el fragment narratiu amb el diàleg directe. El número set és un petit fragment de diàleg directe on conversen sobre on viu l’estrany. Els fragments número vuit i nou són narratius on és segueix desenvolupant la història. Els últims tres fragment mantenen aquesta mateixa estructura; un de diàleg directe i els dos últims de fragments narratius.
Podem afirmar que aquest text no s’ha fet sense pensar en l’organització sinó que l’estructura està pensada i organitzada d’aquesta manera perquè el text s’entengui millor i sigui més comprensible.
Enviat el 26 Novembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
És una persona magnífica en tots els sentits. Només estant un parell d’hores amb ell t’adones de com és. Físicament és alt, morè, corpulent; molt atractiu a la vista. Té els ulls grans, de color verd, i tant expressius, que et transmet tot el que pensa i sent només amb una mirada. Té un nas petit i uns llavis fins que emeten una sensualitat irresistible. Els seus cabells són curts i del color del carbó. Té les mans molt suaus i les seves carícies et fan sentir especial i única. La seva personalitat és encara més sorprenent que el seu físic. És simpàtic i agradable, bondadós i amable. És tendre sense ser enganxós, fort i a la vegada sensible. És una persona que quan ha de plorar, plora, quan ha de riure, riu; no té por a mostrar els seus sentiments davant de ningú. És intel•ligent i astut, treballador i exigent amb si mateix. Tracta als demés amb delicadesa i amabilitat i sempre ajuda a la gent. És una persona transparent, sincera i honrada. És com és, sense falses aparences, no importa amb qui estigui perquè es comporta igual amb tothom. No hi han més paraules: és únic.
Enviat el 24 Novembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
1. COMPRENSIÓ
1.1. Per a cadascuna de les expressions seleccionades de la columna de l’esquerra, trieu una expressió de les que hi ha a la dreta que sigui el sinònim més adient en el text. [1 punt]
a) bon natural —— tarannà bondadós
b) astorat ———- esgavellat
c) a batzegades —- sobtades
d) xarones ———- de mal gust
e) ingrats ———– desagraïts
f) tostemps ——— sempre
1.2.
a) Extraieu del text les propietats amb què l’autor caracteritza el nom conversa.
Xerrades tan difuses, tan a batzegades, tan tumultuoses, en aquelles enraonies temeràri-es, en aquelles decisions ignorants, en aquelles bromes xarones i grolleres, en aquell brogit va de paraules
b) Doneu una definició d’aquest nom segons l’ús actual d’aquest mot a la llengua catalana. [1 punt]
Una conversa és un diàleg entre dos o més persones sobre un tema determinat on s’intercanvien conceptes.
1.3. A continuació hi ha una parella de mots relacionats semànticament, seguida de cinc parelles de mots enumerades de la A a la E. Seleccioneu la parella de mots que millor expressi una relació semàntica similar a l’expressada per la parella original. [1 punt]
brogit : soroll
c) xerrada : conversa
1.4. Expliqueu concisament el significat de l’oració:
«Zadig havia après, (…), que l’amor propi és una bomba inflada de vent, de la qual, en punxar-la, surten tempestats.» [1 punt]
Això vol dir que l’orgull i l’amor propi és una de les coses que més ens importen i que quant es fiquen amb nosaltres fem el possible per deixar l’orgull ben a dalt i que ningú ens el trepitgi.
2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC
a) Exposeu els trets més característics de la descripció en la prosa literària.
La descripció és el fet de definir un objecte, un paisatge o una persona. A la definició es valoren les coses, les propietats i les característiques, no les accions. Les descripcions segueixen un ordre arbitrari, segons la persona vulgui. La descripció literària no detalla les característiques tal com son realment sinó que fa una versió més personal. La descripció agafa un valor significatiu. Hi predomina la funció estètica o poètica i a vegades el llenguatge que predomina és el connotatiu. L’adjectivació és un recurs que s’utilitza molt ja que es la forma més fàcil de descriure. L’ús de frases atributives i de verbs atributius també és un fet característic de la descripció. El temps verbal més utilitzat és el pretèrit imperfet ja que permet donar una sensació d’incertitud en el temps. Alhora s’utilitza un lèxic molt complet i precís que permet que la descripció sigui més clara. Les descripcions en prosa literària són pràcticament iguals a les descripcions narratives però la prosa literària utilitza més els recursos literaris com la metàfora, la comparació, la hipèrbole… i fa que el text sigui més poètic i subjectiu.
Enviat el 5 Novembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
La definició
Definir un mot consisteix a explicar el seu significat d’una manera objectiva i precisa. S’ha d’enumerar les característiques per que quedi ben clar el concepte definit i que no es pugui confondre amb cap altre mot.
Hem de tenir en compte unes normes bàsiques:
1. El mot que s’ha de definir no pot aparèixer a la definició.
2. La definició només ha de incloure els mots que són necessaris per comunicar el significat amb claredat, per tant s’han d’utilitzar mots coneguts. A vegades la definició es limita a un o diversos sinònims de la paraula.
3. Per començar la definició de termes concrets s’ha de buscar l’hiperònim o sinònim que més s’ajusti.
4. Per definir mots abstractes normalment es basa en l’adjectiu derivat o en el verb derivat.
5. El temps verbal que s’utilitza és el present, a no ser que es tracti d’una definició d’un mot antic
6. Al acabament de la definició hem d’incloure un exemple per aclarir millor el significat del mot, però l’exemple no pot substituir a la definició.
Enviat el 29 Octubre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
Estris i ingredients
Preparació
Article per una revista turística
Delícies de xocolata
Les trufes de xocolata són una delícia ideal per unes magnífiques postres un magnífic postre o per acompanyar el cafè. Estan a l’abast de tothom i tenen un procés d’elaboració molt fàcil.
Primer hem de col·locar un cassó al foc i hi afegim 200ml de nata líquida. Seguidament incorporem 250 grams de xocolata negra “fondant” i 250 grams de xocolata amb llet. Després triturem 14 galetes “Maria” i les afegim al cassó juntament amb el conyac. Barregem bé al foc. Quan la barreja estigui ben feta la col·loquem a un plat i ho deixem reposar fins que perdi la calor. Quan estigui ho fiquem al frigorífic. Esperem fins que es refredi i quan ja estigui llest, amb l’ajuda de dues culleres, anem fent les boles i les arrebossem en les llimadures de xocolata. Les anem situant a sobre dels motlles petits de magdalena i per finalitzar, col·loquem totes els trufes a un recipient de plàstic i les guardem a la nevera. L’únic que queda és menjar-les, o sigui que ja sabeu, mans a l’obra i a cuinar!!
Us sortiran unes delícies de xocolata ideals per picar entre hores i posar-nos a tots de bon humor!
Enviat el 21 Octubre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
1. Exercici 32
S’inaugura un nou teatre por a joves al barri de Can Vidalet
El divendres 19 d’octubre l’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, va inaugurar un nou teatre per a joves a la rambla Verge de la Mercè. Aquesta nova proposta ha creat un gran interès a la joventut d’Esplugues.
L’alcaldessa acompanyada del regidor de joventut i del regidor de cultura va donar per inaugurat aquest nou espai. “Això es una manera de fomentar l’interès pel teatre dels joves i l’ampliació de la cultura de la joventut” va dir l’alcaldessa. Van assistir centenars de persones, entre elles molts joves. Per finalitzar l’acte la companyia de teatre “Màgia” va oferir una petita obra que van poder gaudir tots els assistents.
Bateria de notícies per a la radio
L’alcaldessa d’Esplugues inaugura un nou teatre dedicat als joves, al barri de Can Vidalet. La joventut va mostrar molt interès amb la nova proposta de l’alcaldessa. Desprès la companyia “Màgia” va oferir un petit espectacle per a tots els assistents.
2. Exercici 35
Una parella trenca la seva relació al barri de Can Clota
Ahir a la nit, al barri de Can Clota, un xicot de 27 anys va trencar amb la seva xicota de 25, marxant de casa amb una maleta. El motiu, segons el que ell va dir-li a la xicota, va ser el refredament de la relació.
Va ser a la nit, quan ella arribava de les seves classes de ball. Van començar a discutir i ell va decidir trencar la relació. Va dir que era el millor per als dos. Va fer la maleta i va marxar de casa. Ella sospita que el motiu real de la ruptura ha estat una possible tercera persona que ha aparegut a la vida del xicot. “Les coses no anaven bé des de fa uns mesos però jo pensava que només era una mala ratxa” va afirmar la noia.
Enviat el 15 Octubre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
El text instructiu
Definició
El text instructiu ens dóna informació de com realitzar una cosa. També serveix per dirigir, ordenar o aconsellar com fer una alguna cosa.
Estructura
No tenen una estructura única però han de tenir un ordre i una lògica. La informació ha de ser clara, ben estructurada i ha d’estar dividida en paràgrafs. Estructura que presenten les receptes de cuina, normes d’ús d’aparells, etc:
Recursos lingüístics
Enviat el 15 Octubre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
El text predictiu
Definició
Un text predicatiu és un text explicatiu que comenta fets que es pensen que poden passar en un futur.
Recursos lingüístics