Estàs mirant els posts de la categoria Redaccions 3a avaluació.
Enviat el 12 Maig 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Josep Pla, nascut a Palafrugell l’any 1897, és l’escriptor català més popular i llegit de totes les èpoques. És l’autor de diverses novel·les com Llanterna màgica(1926), Nocturn de Primavera (1953) o L’herència (1972). Però també té una novel·la molt important anomenada Contraban en la qual ens centrarem ara.
Contraban és una novel·la situada a la postguerra. La història és un viatge d’anada i tornada a Cadaqués. En aquella època, al pobles de la costa nord era molt difícil trobar feina i el contraban era una manera fàcil de guanyar diners. El protagonista, anomenat Víctor, té una casa llogada a Cadaqués. Des de la finestra contempla el seu vaixell, que té el nom del vaixell dels seus pares ja que li recorda als viatges a Itàlia amb ell. En Víctor i dos mariners més agafen el vaixell i marxen cap al Rosselló per fer negoci. Ells porten oli i volen aconseguir vi i un gramòfon per a vendre a Cadaqués. Quan arriben al punt destinat de l’intercanvi (l’estany de Salses), on s’havien de trobar amb l’home que havien de fer negocis, ningú aparegué. Una mica decebuts tornen a Cadaqués sense haver fet negocis però amb una experiència nova que explicar.
Enviat el 3 Maig 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
De l’amor adolescent i l’amor adult moltes vegades es diu que són molt diferents i que no s’assemblen en res, però si pensem bé i els analitzem podem arribar a la conclusió que tenen grans similituds però a la vegada petites diferències.
Es diu que l’amor adolescent és molt menys passional i molt menys intens que l’amor adult ja que molts adolescents només tenen rotllos per passar l’estona i els adults normalment busquen relacions més serioses. Però no sempre és així. L’amor a l’adolescència també pot ser passional, romàntic o intens. Pot durar menys però això no vol dir que el poc temps que duri no es visqui amb passió. En canvi a una edat més avançada la gent quan busca una relació pensa més en trobar una parella estable, formar una família…Però també hi han adults que busquen parella per una nit o per uns dies només per plaer o perquè necessiten afecte. Tots dos poden ser intensos, romàntics i duradors o en canvi poden ser esporàdics i amb finalitat plaent.
Per això no podem diferenciar l’amor per l’edat del amants sinó per la finalitat que tenen aquests a l’hora de buscar parella. Com diu un refrany: “A l’amor, l’edat no té cap paper”
Enviat el 27 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació, proves 3.
Els textos científics volen transmetre coneixements objectius sobre la realitat física, tant de l’entorn com de l’home i tenen com a objectiu prioritari la informació. A aquests tipus de textos predomina la exposició i argumentació. Però també pot aparèixer la descripció que serveix per delimitar l’objecte d’estudi a anàlisis. Tampoc és estranya la narració.
La principal característica distintiva dels textos científics enfront als generals és el tema. Existeix un predomini dels adjectius especificatius que precisen el significat del substantiu. Les formes verbals més utilitzades són les del mode indicatiu i també s’utilitza la primera persona del plural, o plural modèstia. Fa servir lèxic preferentment denotatiu i tenen tendència a l’utilització de paraules amb un únic significat. També utilitza molts tecnicismes propis de cada disciplina científica.
Algunes de les característiques principals són: la claredat (s’aconsegueix a través d’oracions ben construïdes i ordenades), la precisió (s’ha d’evitar terminologia ambigua i la subjectivitat), la verificabilitat (s’ha de poder comprovar en tot moment i lloc a veracitat del text), la universalitat (possibilitat que els fets tractats puguin ser compresos a qualsevol part del món) i l’objectivitat (se li dóna preferència als fets i dades sobre les opinions i valoracions).
Enviat el 19 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
A vegades no hi ha una relació amb les fronteres lingüístiques i les fronteres polítiques. A la majoria d’estats es parlen diferents llengües. Aquí, a Espanya, es parla català, castellà, gallec, basc, aragonès, bable, etc. Però també sabem que una mateixa llengua es pot parlar a diversos països. Això passa amb el català.
Al segle V va desaparèixer l’imperi romà i es fragmenta el llatí en moltes llengües. Aquest català primitiu es parla a la Catalunya Vella i incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al segle XII aquest territori rep el nom de Catalunya. Neix també la corona catalanoaragonesa. Desprès s’incorporen València i Mallorca. Més tard Pere el Cerimoniós repobla la ciutat sarda de l’Alguer. Com a conseqüència de l’expansió política s’estén el català a nous territoris.
Diversos esdeveniments polítics fan que el domini lingüístic català quedi fragmentat en diferents estats. Avui dia el català es parla a diferents llocs: és l’ única llengua oficial d’Andorra, és oficial juntament amb el castellà a Espanya en les comunitats autònomes de Catalunya, València i les Illes, encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent, té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota administració francesa.
Enviat el 18 Abril 2008 per santijoanot.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Sentiments adormits
a una nit de tardor
està plovent al carrer
li arriba aquella olor
És l’aroma a mullat
records d’aquella infància
el calor de la mare
amor sense distància
Es desperta tranquil·la
vol tornar-se a dormir
li agrada aquest somni
vol tornar a ser feliç
Recuperar els moments
que el temps li ha pogut negar
sense sort a la vida
es vol tornar a enamorar
Sentir-se protegida
com quan era petita
com quan el pare cantava
i es quedava adormida
Vol tornar a ser nena
la nena desitjada
ser la protagonista
del seu conte de fades
Silenci…
vol recuperar el son
Silenci…
vol tornar a somiar
Enviat el 6 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Després ell va anar al jardí, va agafar la nina que tenia enterrada i després de renyar-la per no rentar-se les mans, la va deixar enterrada un altre cop. Va anar a la cuina i li va dir a la seva mare que no plorés. Va anar al menjador i va mirar una estona el partit. però s’avorria i va mirar al seu pare que tampoc semblava que mirés el partit. Van fer els anuncis i després la segona part del partit. Van sopar i van veure la tele, i quan ja era tard va marxar a dormir mentre escoltava als seus pares barallant-se.
Cada cop se sentien crits més forts i ell va baixar del llit a veure que passava però va entrebancar-se i va haver de tornar al llit. Hi havien més crits quan de cop i volta va escoltar un molt fort i ja no va escoltar res més. Es va aixecar i va poder veure al seu pare cavant al jardí. Va tornar al llit i al dia següent el pare li va dir que la mare havia marxat de casa. No va parar de plorar. El van portar a viure amb els seus tiets on el seu cosí li pegava.
Enviat el 31 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Mercè Rodoreda té una forma d’escriure peculiar. Normalment utilitza el monòleg interior, com per exemple a La plaça del diamant. Aquesta novel·la s’enfoca gaire bé tota l’estona en aquest estil ja que la protagonista quasi tota la novel·la parla dels seus sentiments.
També utilitza molt la descripció. Destaca alguns objectes que potser semblen insignificants però que ella els descriu d’alguna manera que simbolitzen una cosa important, com al Mirall trencat, on hi havia certs objectes o espais que representaven el pas del temps o el transcurs i la vida de la família.
Podem dir que Mercè Rodoreda dóna sentit a coses que aparentment no tenen significat i que altres autors deixarien passar. Això pot ser un avantatge si pensem que ens ajuda a ficar-nos més endins de la història i que dóna profunditat als textos. Però també pot arribar a ser un inconvenient si tanta descripció es torna avorrida i arriba a cansar el lector.
En la meva opinió, transmet molt els sentiments dels protagonistes, dóna angoixa als trams més tensos de la novel·la i alegria als moments divertits. Una altra característica és la utilització d’un punt de vista extern o intern segons el tipus de novel·la i la manera que vol enfocar-la.