Estàs mirant els posts de la categoria redaccions 2a avaluació.
Enviat el 3 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
La narrativa
Hi han dos tipus de textos narratius:
- La novel·la
- El conte
La novel·la
És un relat de ficció, escrit en prosa, que presenta uns personatges inventats que actuen en un espai i una època determinats. Els fets poden ser explicats des de diferents punts de vista.
El punt de vista
- Narració en tercera persona: narrador omniscient. Omnisciència parcial o limitada quan el punt de vista es desplaça cap a algun personatge. També pot manifestar-se a través d’un narrador objectiu que presenta els esdeveniments sense fer comentaris.
- Narració en primera persona: Donen al lector una visió subjectiva de la història. Pot ser de dues maneres: narrador protagonista o narrador testimoni.
Els personatges
Poden ser protagonistes o secundaris
Pel que fa a la caracterització pot ser:
- Acumulativa o directa
- Progressiva o indirecte
Els personatges poden ser rodons (evolucionen psicològicament) o plans (no presenten canvis anímics.
Lloc
Segons l’espai podem parlar de: novel·la rural i novel·la urbana.
Podem mencionar els espais irreals alguns del quals amb l’ajut del plànol corresponent poden arribar a ser reals.
El temps
- Temps narratiu: És l’espai cronològic en què se situa l’acció de la novel·la. Pot durar des de unes quantes hores fins a molts anys.
- Temps psicològic: impressió temporal pròpia dels personatges.
- Temps històric: permet situar l’acció en una època concreta. Pot quedar delimitat per al·lusions a diferents fets o per referències a formes de vida.
També parlem de diferents tipus de novel·les segons l’ordre del fets.
- Temps lineal: segueix l’estructura de plantejament, nus i desenllaç-
- Temps desajustat: els fets transcorren de manera desordenada. Apareix el flash back o la retrospecció.
El conte
És la narració en prosa de poca extensió que té unes normes pròpies diferents de les de la novel·la.
Hi han dos tipus:
El conte popular
- És anònim
- Caràcter fantàstic
- Apareixen éssers sobrenaturals
- Localització temporal i geogràfica indefinida
- Estructura: heroi-desig-conseller-obstacle-aliat-espai-enemic-derrota-victòria-felicitat
- Es transmeten oralment
El conte literari
- Autor conegut
- Es centra en els fets i prescindeix dels detalls
- Final sobtat
- Utilització d’el·lipsis narratives.
Enviat el 3 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
La novel·la és un text de tipus narratiu. Consisteix a explicar uns esdeveniments reals o imaginaris amb l’objectiu d’informar o distreure al lector.
Té una estructura característica d’aquests tipus de textos: plantejament, nus i desenllaç. Al plantejament es presenten els personatges i és on comença el conflicte. Al nus es desenvolupa el problema i al desenllaç es resol el conflicte. El narrador és un dels aspectes principals d’aquest tipus de text. Pot actuar en tercera persona o en primera persona. Els personatges, que poden ser protagonistes o secundaris, també tenen molta importància. Pel que fa a la caracterització podem parlar de caracterització acumulativa o caracterització progressiva. L’espai també influeix molt. Pot ser que no canviï en tota la història o que variï molt i segons l’espai podem distingir entre novel·la rural o novel·la urbana. Un altre aspecte a tenir en compte és el temps; la historia pot transcorre en poques hores o fins i tot en molts anys. Finalment podem distingir les novel·les segons l’ordre dels esdeveniments: de caràcter lineal o de caràcter desajustat. Les primeres són aquelles que expliquen els fets seguint l’estructura bàsica. A les segones es presenta la cronologia dels fets de manera desordenada. Aquí pot aparèixer el flashback o les retrospeccions.
Enviat el 27 Febrer 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
El text proposat és clarament un text argumentatiu ja que defensa una opinió sobre un tema determinat. Utilitza frases en primera persona com; no tinc gaire dubte, novull però ara discutir, jo diria, no vull fer paradoxes… i això és un clar recurs d’aquests tipus de texts. És, a més, un text argumentatiu múltiple ja que fa servir diferents arguments. Utilitza l’estructura típica d’aquests textos. Primer presenta el tema del qual parlarà (exposició), després dóna a conèixer els arguments sobre la idea de la qual està parlant (demostració) i per últim recull de manera resumida les tesis més importants (conclusió). És un text argumentatiu deductiu perquè primer presenta la tesi i després els arguments. També recorre a l’ús de connectors, propis d’aquests textos, com; però, com que, en tot cas…que ajuda a enllaçar les idees o els diferents arguments que utilitza. Fa servir una opinió personal o un pensament per exposar els seus argument (judicis de valor) però també utilitza elements objectius (judicis de fet). I per últim també cal dir que utilitza altres recursos com les oracions negatives, els verbs de causa i conseqüència i paradoxes.
Enviat el 9 Febrer 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
Les llengües són una matèria molt important tant per a l’educació primària com per a la secundària.
Jo penso que les llengües són essencials per viure. Sense elles no sabríem expressar-nos i no podríem comunicar-nos tal i com ho fem ara. A més són part de la cultura d’un país. Crec que està molt bé que siguin una matèria comuna al batxillerat ja que tothom, sigui de ciències o lletres, ha de saber escriure i expressar-se correctament.
Per una altra part penso que hi han coses que no estan ben organitzades. No trobo just que al batxillerat, sigui el que sigui, les assignatures comunes siguin lletres (català, castellà, anglès, història i filosofia). Això suposa un obstacle més als alumnes de ciències ja que hem de cursar matèries de ciències i de lletres mentre que als batxillerats de lletres, especialment l’humanístic, tant les comunes i les de modalitat són de la seva especialitat.
Jo no dic que les llengües no hagin de ser matèries comunes però penso que altres matèries també són importants i potser també haurien de ser.
Enviat el 4 Febrer 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
El text descriptiu compleix les característiques de definir o explicar com és un objecte, un personatge, un paisatge…Utilitza adjectius en forma de qualificatius i la oració habitual és l’atributiva. També utilitza molt el present i el perfet. Aquestes característiques es compleixen al text però només a diverses parts. Des del començament fins a la línea cinc n’és un exemple. També torna a aparèixer al final del text (de la línia 18 a la 23) on es tornen a veure aquestes característiques.
En canvi al nus de la història hi predominen els elements narratius. Un text narratiu ens relata uns esdeveniments per tal d’entretenir-nos o informar-nos. S’utilitza el passat i el pretèrit perfet i els adverbis situen la narració. De la línia 6 a la línia 17 es poden veure aquestes característiques.
Però tot i que a alguns fragments hi predomini un tipus de text o un altre sempre hi ha una mica de tot. A tot el text hi ha característiques i elements variats. En conclusió, Mercè Rodoreda en aquest text barreja els elements narratius i els elements descriptius.
Enviat el 22 Gener 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
Tot va començar a les vacances de Nadal al poble dels meus pares fa un parell anys. Els amics vam organitzar una sortida a unes coves d’un poble d’allà prop. Aquestes es van construir a la guerra civil i segons expliquen eren un refugi.
Vam arribar al matí i vam decidir donar fer una volta pel poble abans d’anar a les coves. Ho vam passar bé i després de dinar vam anar cap allà. Vam estar xerrant una estona i a les 6 de la tarda, quan ja començava a fer fred, vam entrar dins d’una de les coves. Teníem curiositat per veure que hi havia i vam arribar a una cambra on vam trobar un ossos que semblaven d’un ésser humà. Tot d’una vam escoltar unes passes, ens vam girar i no vam veure a ningú. I un altre cop; escoltàvem passes i després…res. Ens vam quedar a les fosques i vam sortir corrents. De cop unes pedres van caure i van tapar la sortida. Estàvem molt espantats i amb les llums dels mòbils vam intentar trobar una altre lloc per sortir.
Per fi ho vam aconseguir però encara avui, després de dos anys, no sabem si les passes van ser de veritat o tot va ser fruit de la nostra imaginació.
Enviat el 20 Gener 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
El text argumentatiu té la funció de convèncer i donar l’opinió sobre un tema determinat.
Consta de tres parts; la introducció és la part que situa, enuncia un tema i dóna l’opinió a favor o en contra de l’emissor respecte al tema. La segona part són els motius o arguments, on s’exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d’altres de secundaris. I per últim, la conclusió, recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema. És la síntesi dels continguts i pot ser només argumental o també retòrica. En el text argumentatiu l’emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l’ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s’usen els ordinals o altres marques d’ordre. Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l’ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica. Existeixen tres tipus d’argumentacions: l’argumentació simple, l’argumentació múltiple y la contrargumentació. També existeixen diferents tipus d’arguments: argument de causa-conseqüencia, argument d’autoritat, argument de benefici, arguments d’oposició…
Enviat el 14 Gener 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
A tots els llocs del món i des de sempre han existit les idees entre les quals hem nascut i les quals s’han anat ensenyant generació darrera generació. Sempre hi han hagut uns idealismes suposadament certs. Pensaments que ens han ensenyat i que mai hem discutit pensant que eren autèntics.
Per exemple, a la família sempre t’han ensenyat a respectar als pares i a estimar als nostres. També ens ensenyen a viure amb uns valors com la pau, l’amistat, l’amor… A l’escola t’ensenyen que has de conviure amb els demès i a respectar les opinions de tothom. Dins la societat aprens que tothom ha de tenir uns drets mínims…
Però arriba una etapa de la vida que t’adones que no tot és com has après quan eres petit i que tens altres pensaments que no han de ser erronis per ser diferents als de la resta. Aquí arriba el moment de la “llibertat”. El moment que tu pots defensar unes idees distintes als idealismes de sempre i no per això has de ser jutjat per la resta de resta de gent. Per que el dret de lliure expressió i la llibertat d’opinar el tenim tothom.
Enviat el 7 Gener 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
Tirant Lo Blanc és una obra de Joanot Martorell. És una novel·la principalment de cavalleria, però també apareixen trets de novel·la cortesana, militar, eròtica i psicològica. Aquest relat és molt complet i va ser qualificat per Vargas Llosa com a una Novel·la total. Tirant lo Blanc està escrit en prosa i predominen dos nivells de llenguatge: per una banda utilitza un estil elegant. amb paraules cultes i molt ben utilitzades i per altra hi ha diàlegs breus i familiars amb to col·loquial. Els personatges parlen d’una manera vulgar i alhora utilitzen un to culte, elevat amb agudesa i enginy. A vegades utilitzen el doble sentit de les paraules. Tirant lo Blanc és un text narratiu perquè presenta una estructura de plantejament, nus i desenllaç. Hi ha un narrador, que a vegades és l’autor, altres cops Tirant o rarament un altre personatge.
Enviat el 16 Desembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
Pervivència en la societat actual dels tres tipus d’amor de què parla Estefania.
A la societat actual poden existir tres menes d’amors igual que els que existien a l’edat mitjana però disfressats amb un altre nom.
El primer, l’amor virtuós, és una mena d’amor que al nostre país no es dóna sovint però que a altres cultures és el més freqüent. És quan una família dóna en núpcies a la seva filla perquè es casi amb un home més ric i a vegades més vell perquè aquest l’estima.
El segon, l’amor profitós, si que existeix al nostre país. Es dóna tant per aconseguir una millora a nivell econòmic com per arreglar la situació legal d’un dels dos membres de la parella.
El tercer i últim, l’amor viciós, ha existit tota la vida. Aquest amor es mou només per l’atracció i la relació sexual entre la parella. Estan junts només pel sexe i pel plaer i no es comparteix res més.
Per a mi cap d’aquests amors són del tot vàlids ja que el veritable amor ha de ser sincer y lliure entre les dues persones.