Estàs mirant els posts escrits el mes de Abril de l´any 2008.
Enviat el 27 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació, proves 3.
Els textos científics volen transmetre coneixements objectius sobre la realitat física, tant de l’entorn com de l’home i tenen com a objectiu prioritari la informació. A aquests tipus de textos predomina la exposició i argumentació. Però també pot aparèixer la descripció que serveix per delimitar l’objecte d’estudi a anàlisis. Tampoc és estranya la narració.
La principal característica distintiva dels textos científics enfront als generals és el tema. Existeix un predomini dels adjectius especificatius que precisen el significat del substantiu. Les formes verbals més utilitzades són les del mode indicatiu i també s’utilitza la primera persona del plural, o plural modèstia. Fa servir lèxic preferentment denotatiu i tenen tendència a l’utilització de paraules amb un únic significat. També utilitza molts tecnicismes propis de cada disciplina científica.
Algunes de les característiques principals són: la claredat (s’aconsegueix a través d’oracions ben construïdes i ordenades), la precisió (s’ha d’evitar terminologia ambigua i la subjectivitat), la verificabilitat (s’ha de poder comprovar en tot moment i lloc a veracitat del text), la universalitat (possibilitat que els fets tractats puguin ser compresos a qualsevol part del món) i l’objectivitat (se li dóna preferència als fets i dades sobre les opinions i valoracions).
Enviat el 19 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
A vegades no hi ha una relació amb les fronteres lingüístiques i les fronteres polítiques. A la majoria d’estats es parlen diferents llengües. Aquí, a Espanya, es parla català, castellà, gallec, basc, aragonès, bable, etc. Però també sabem que una mateixa llengua es pot parlar a diversos països. Això passa amb el català.
Al segle V va desaparèixer l’imperi romà i es fragmenta el llatí en moltes llengües. Aquest català primitiu es parla a la Catalunya Vella i incloïa els comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Girona i Barcelona. Al segle XII aquest territori rep el nom de Catalunya. Neix també la corona catalanoaragonesa. Desprès s’incorporen València i Mallorca. Més tard Pere el Cerimoniós repobla la ciutat sarda de l’Alguer. Com a conseqüència de l’expansió política s’estén el català a nous territoris.
Diversos esdeveniments polítics fan que el domini lingüístic català quedi fragmentat en diferents estats. Avui dia el català es parla a diferents llocs: és l’ única llengua oficial d’Andorra, és oficial juntament amb el castellà a Espanya en les comunitats autònomes de Catalunya, València i les Illes, encara no té reconeixement oficial a la Franja de Ponent, té un cert reconeixement a l’Alguer i és pràcticament ignorada per l’estat francès al Rosselló i la part de la Cerdanya sota administració francesa.
Enviat el 18 Abril 2008 per santijoanot.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Sentiments adormits
a una nit de tardor
està plovent al carrer
li arriba aquella olor
És l’aroma a mullat
records d’aquella infància
el calor de la mare
amor sense distància
Es desperta tranquil·la
vol tornar-se a dormir
li agrada aquest somni
vol tornar a ser feliç
Recuperar els moments
que el temps li ha pogut negar
sense sort a la vida
es vol tornar a enamorar
Sentir-se protegida
com quan era petita
com quan el pare cantava
i es quedava adormida
Vol tornar a ser nena
la nena desitjada
ser la protagonista
del seu conte de fades
Silenci…
vol recuperar el son
Silenci…
vol tornar a somiar
Enviat el 6 Abril 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Després ell va anar al jardí, va agafar la nina que tenia enterrada i després de renyar-la per no rentar-se les mans, la va deixar enterrada un altre cop. Va anar a la cuina i li va dir a la seva mare que no plorés. Va anar al menjador i va mirar una estona el partit. però s’avorria i va mirar al seu pare que tampoc semblava que mirés el partit. Van fer els anuncis i després la segona part del partit. Van sopar i van veure la tele, i quan ja era tard va marxar a dormir mentre escoltava als seus pares barallant-se.
Cada cop se sentien crits més forts i ell va baixar del llit a veure que passava però va entrebancar-se i va haver de tornar al llit. Hi havien més crits quan de cop i volta va escoltar un molt fort i ja no va escoltar res més. Es va aixecar i va poder veure al seu pare cavant al jardí. Va tornar al llit i al dia següent el pare li va dir que la mare havia marxat de casa. No va parar de plorar. El van portar a viure amb els seus tiets on el seu cosí li pegava.