Estàs mirant els posts escrits el mes de Març de l´any 2008.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Feb | Abr » | |||||
| 1 | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| 31 | ||||||
Enviat el 31 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Redaccions 3a avaluació.
Mercè Rodoreda té una forma d’escriure peculiar. Normalment utilitza el monòleg interior, com per exemple a La plaça del diamant. Aquesta novel·la s’enfoca gaire bé tota l’estona en aquest estil ja que la protagonista quasi tota la novel·la parla dels seus sentiments.
També utilitza molt la descripció. Destaca alguns objectes que potser semblen insignificants però que ella els descriu d’alguna manera que simbolitzen una cosa important, com al Mirall trencat, on hi havia certs objectes o espais que representaven el pas del temps o el transcurs i la vida de la família.
Podem dir que Mercè Rodoreda dóna sentit a coses que aparentment no tenen significat i que altres autors deixarien passar. Això pot ser un avantatge si pensem que ens ajuda a ficar-nos més endins de la història i que dóna profunditat als textos. Però també pot arribar a ser un inconvenient si tanta descripció es torna avorrida i arriba a cansar el lector.
En la meva opinió, transmet molt els sentiments dels protagonistes, dóna angoixa als trams més tensos de la novel·la i alegria als moments divertits. Una altra característica és la utilització d’un punt de vista extern o intern segons el tipus de novel·la i la manera que vol enfocar-la.
Enviat el 27 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Exercicis 2a Avaluació.
1. COMPRENSIÓ
1.1. Feu un resum del text de no més de cinc línies. [1 punt]
El mar està alterat i després de l’enfonsament del vaixell ell viatja pel mar sobre un tauló de fusta. És l’únic supervivent i se’n recorda de la conversació amb la seva mare abans que aquesta caigués morta. S’aferra al tauló i espera la mort sobre ell.
1.2. De cadascun dels mots següents doneu-ne, d’acord amb com són usats en el text, un sinònim o expressió sinonímica: [1 punt]
Bufarut Cop de vent
Esma Ànim
Pendís Pendent
Plantofada Bufetada
1.3. En el text hi ha força noms i expressions nominals que designen sons.
a) Anoteu-ne quatre en el quadern.
Gemec
Crits
Ronquera de pulmons vells i tancats
Bramul
b) Escriviu un comentari sobre l’efecte que l’autora volia que aquests mots produïssin en el lector. [1 punt]
Vol crear una imatge més real de la història i crear terror.
1.4. a) Cerqueu quines són les formes verbals personals de temps present que hi ha en el text i indiqueu-ne, de cadascuna, el mode, la persona i el nombre.
No pensis: Imperatiu negatiu, 2a persona singular
És: Indicatiu, 3a persona singular
b) Expliqueu per quin motiu s’usa el present en cadascun dels casos que hàgiu trobat. [1 punt]
No pensis: es refereix a quan parla la mare. és quan utilitza l’estil directe.
És: Parla de sempre
Enviat el 27 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Exercicis 2a Avaluació.
1. COMPRENSIÓ1.1. Feu un resum del primer paràgraf del text en no més de cinc línies. [1 punt]
El pitjor defecte de l’ensenyament gramatical és que no s’ensenyen totes les llengües per igual. Hi ha una clara diferència entre com s’expliquen les llengües modernes i les llengües clàssiques. Això també passa amb la llengua materna i les estrangeres ja que a la llengua materna no s’expliquen coses perquè es suposa que ja s’ha de saber.
1.2. Expliqueu i comenteu, tenint en compte l’argumentació desenvolupada en el text, què vol dir l’autor quan afirma: Jo diria que precisament allò que els parlants saben és allò que la gramàtica els ha d’ensenyar. [1 punt]
Es refereix que allò que suposadament ja sabem seria allò que ens han d’ensenyar perquè tot i que sigui una llengua materna s’ha d’explicar com qualsevol altra.
1.3. Per a cadascun dels mots següents, que apareixen subratllats en el text. Proposeu dos sinònims que puguin substituir-los en el text. [1 punt]
manca: falta, absència
menes: caràcters, categories
mires: propòsits, finalitats
Enviat el 27 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: sortides.
El dia 12 de març els alumnes de 1r de Batxillerat vam anar d’excursió. Primer vam visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) on vam poder veure una exposició sobre les mines antipersona. Vam estar mirant un vídeo on explicaven casos d’aquestes bombes i sortien les víctimes parlant de la experiència. Més tard vam anar al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Allà amb l’ajuda d’una guia vam fer una visita pel museu. Vam veure varies diferents obres i desprès ens van deixar una estona lliure per visitar el que volguéssim del museu. Quan va acabar la visita vam anar cap a la Fonda España, un restaurant modernista situat al carrer de Sant Pau. Allà vam dinar tots i quan vam acabar vam marxar cap a casa.
La meva impressió sobre la sortida ha estat bona. L’exposició sobre les mines va ser una mica impactant i dura però em va agradar. La visita al MACBA va estar bé tot i que per algunes circumstàncies no s’escoltaven bé les explicacions. L’obra que més em va cridar l’atenció va ser el “Schokoladenmeer” (mar de xocolata) de l’autor Dieter Roth, que eren trossos de xocolata amb trossos de novel·la pel mig. Aquesta obra defensa la idea de que l’art no és per a tota la vida. Després, el dinar al restaurant també va estar molt bé.
Enviat el 20 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
Textos poètics
La poesia
Domini acústic de la paraula
Metre: mesura d’un vers. El recompte es fa fins a la última síl·laba tònica.
- Rima masculina: versos que acaben en paraula aguda.
- Rima femenina: acaben en paraula plana o esdrúixola.
Segons el nombre de síl·labes:
- Versos d’art major: fins a vuit síl·labes. Els més habituals són els pentasíl·labs, hexasíl·labs i heptasíl·labs.
- Versos d’art menor: a partir de nou síl·labes. Els més freqüents són el decasíl·lab i l’alexandrí. La cesura és la pausa que podem trobar en els versos d’art major que els divideix en hemistiquis. Quan hi ha rima al final dels primers hemistiquis s’anomena rima interna.
El ritme no és un fenomen exclusiu del vers. El ritme artístic del vers es diferencia de la prosa pels peus mètrics.
Rima: coincidència total o parcial dels sons amb els que acaben els versos.
- Rima consonant: repetició de sons a partir de la última vocal tònica
- Rima assonant: només es repeteixen els sons vocàlics.
- Versos blancs: versos sense rima però subjecte al metre i al ritme
- Versos lliures: versos que no estan subjectes ni al metre ni al ritme.
Els versos s’agrupen en estrofes. Els més comuns són: apariat, tercet, quarteta, quartet, quintet, sextina i octava.
Mitjançant la combinació d’estrofes podem trobar:
- Auca: es combinen versos amb rima consonant i vinyetes
- Romanç: composició de caràcter narratiu amb rima assonant als versos parells i lliure en els senars
- Goig: composició poètica religiosa de versos heptasil·làbics i nombre d’estrofes indeterminat.
- Sonet: composició de caràcter culte amb dos quartets i dos tercets i versos decasíl·labs. Rima encadenada o encreuada.
Altres formes d’expressió poètica:
- Prosa poètica: alguns autors que practiquen aquesta forma són; J.V. Foix i Joan Perucho.
- Cal·ligrama: aportacions del cubisme al camp de la literatura. Juga amb la disposició dels mots per insinuar una imatge visual.
- Poema visual: incorpora la imatge plàstica a les grafies i les paraules.
Enviat el 9 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.
El teatre
Definició
El teatre és una forma d’expressió literària, que pot ser en prosa o en vers, que es diferencia de la narrativa i la poesia perquè incorpora un element anomenat representació. Tres nous components: escenari, intèrprets i públic.
Components del text teatrals
Dos tipus d’informació:
- REPRESENTABLE:
- Diàleg
- Monòleg
- Veu en off
- ACOTACIONS: indicacions que fa l’autor per dur a terme la interpretació. És presenten en lletra cursiva i entre parèntesis si es refereixen a la intervenció concreta d’un personatge
Estructura
Es divideix en actes i dins de cada acte poden haver diverses escenes que estan marcades per les entrades i sortides dels personatges.
Hi han obres dividides en tres actes, en cinc o d’acte únic.
Espai temps i acció
Als textos dramàtics el temps i l’espai esta determinat o bé per les acotacions o pels comentaris dels personatges dins de l’obra.
Gèneres dramàtics
- La tragèdia: representa una acció seriosa mitjançant un llenguatge elevat.
- La comèdia: representa una acció còmica o risible, protagonitzada per éssers comuns.
- El drama: gènere intermedi entre la tragèdia i la comèdia. Presenta característiques comunes a totes dues.
Enviat el 6 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Exercicis 2a Avaluació.
1. COMPRENSIÓ
1.1 Formuleu clarament, en no més de cinc línies, les tesis o idees principals que es defensen en el text. [1 punt]
Les coses amb les que hem nascut i viscut no podem no podem deixar de sentir-les. Formen part de la nostra consciència. L’estat nació amb la globalització està en crisis.
1.2. Expliqueu què tenen en comú l’acudit inicial i la dita gallega a què al·ludeix l’autor, i raoneu per què aquest en fa ús en el text. [1 punt]
Les dos es refereixen a que hi ha coses que tenim des de que vam néixer i ens van ensenyar així. Coses que ens creiem sense necessitat de ser demostrades.
1.3. D’acord amb el significat que tenen en el text, trobeu un sinònim o expressió sinonímica per a cadascun dels mots següents, que en el text estan subratllats:[1 punt]
bestiesa ximpleria
empremta senyal
feu domini
dèria obsessió
1.4. ¿Per què en el text l’autor fa servir la primera persona del plural (sabem, hem nascut, etc., i també nostres, nostra, etc.)? ¿Quins efectes retòrics provoca la presència d’aquestes formes? [1 punt]
Utilitzar la 1a persona del plural fa que ell s’inclogui dins del que parla i fa que el text sigui més directe. També fa que ens inclogui a tots.
Enviat el 6 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: Exercicis 2a Avaluació.
1. COMPRENSIÓ
1.1. Definiu o caracteritzeu breument les tres menes d’amor de què parla Estefania. No hi dediqueu, en total, més de cinc línies. [1 punt]
Amor virtuós: quan un senyor important estima una donzella. Aquesta vol que la gent sàpiga que aquest senyor l’estima i ella l’ha d’estimar pel seu prestigi
Amor profitós: quan un cavaller d’antiga ascendència estima a una donzella. I aquesta l’estima per profit dels seus béns.
Amor viciós: quan una donzella estima al cavaller pel seu plaer, per amor mutu.
1.2. Expliqueu com és que la princesa reacciona de la manera que ho fa a les paraules d’Estefania. [1 punt]
Reacciona així perquè creu que parla amb molta gràcia i li fa riure que pensi que l’amor viciós és el millor de tot.
1.3. Per a cadascuna de les formes següents, que en el text estan subratllades proposeu un sinònim o una locució sinonímica coherent amb el seu ús en el text. [1 punt]
es mereix s’ha guanyat
es dóna succeeix
juny justa
em plau em satisfà
cessa s’acaba
decau s’esgota
1.4. En el text hi ha algunes formes verbals de perfet d’indicatiu.
a) Anoteu-les totes en el quadern.
Digué
Digué
Sentí
Començà
Passà
b) Expliqueu què tenen en comú, pel que fa a l’organització discursiva del text, els fragments en què les dites formes apareixen.
Quan apareixen aquestes formes és quan el narrador explica el que passa.
c) Expliqueu en què difereixen discursivament, aquests fragments, de la resta del text. [1 punt]
A les altres parts del text es quan hi ha estil directe.
Enviat el 3 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
La narrativa
Hi han dos tipus de textos narratius:
- La novel·la
- El conte
La novel·la
És un relat de ficció, escrit en prosa, que presenta uns personatges inventats que actuen en un espai i una època determinats. Els fets poden ser explicats des de diferents punts de vista.
El punt de vista
- Narració en tercera persona: narrador omniscient. Omnisciència parcial o limitada quan el punt de vista es desplaça cap a algun personatge. També pot manifestar-se a través d’un narrador objectiu que presenta els esdeveniments sense fer comentaris.
- Narració en primera persona: Donen al lector una visió subjectiva de la història. Pot ser de dues maneres: narrador protagonista o narrador testimoni.
Els personatges
Poden ser protagonistes o secundaris
Pel que fa a la caracterització pot ser:
- Acumulativa o directa
- Progressiva o indirecte
Els personatges poden ser rodons (evolucionen psicològicament) o plans (no presenten canvis anímics.
Lloc
Segons l’espai podem parlar de: novel·la rural i novel·la urbana.
Podem mencionar els espais irreals alguns del quals amb l’ajut del plànol corresponent poden arribar a ser reals.
El temps
- Temps narratiu: És l’espai cronològic en què se situa l’acció de la novel·la. Pot durar des de unes quantes hores fins a molts anys.
- Temps psicològic: impressió temporal pròpia dels personatges.
- Temps històric: permet situar l’acció en una època concreta. Pot quedar delimitat per al·lusions a diferents fets o per referències a formes de vida.
També parlem de diferents tipus de novel·les segons l’ordre del fets.
- Temps lineal: segueix l’estructura de plantejament, nus i desenllaç-
- Temps desajustat: els fets transcorren de manera desordenada. Apareix el flash back o la retrospecció.
El conte
És la narració en prosa de poca extensió que té unes normes pròpies diferents de les de la novel·la.
Hi han dos tipus:
El conte popular
- És anònim
- Caràcter fantàstic
- Apareixen éssers sobrenaturals
- Localització temporal i geogràfica indefinida
- Estructura: heroi-desig-conseller-obstacle-aliat-espai-enemic-derrota-victòria-felicitat
- Es transmeten oralment
El conte literari
- Autor conegut
- Es centra en els fets i prescindeix dels detalls
- Final sobtat
- Utilització d’el·lipsis narratives.
Enviat el 3 Març 2008 per laurasanchez.
Categories: redaccions 2a avaluació.
La novel·la és un text de tipus narratiu. Consisteix a explicar uns esdeveniments reals o imaginaris amb l’objectiu d’informar o distreure al lector.
Té una estructura característica d’aquests tipus de textos: plantejament, nus i desenllaç. Al plantejament es presenten els personatges i és on comença el conflicte. Al nus es desenvolupa el problema i al desenllaç es resol el conflicte. El narrador és un dels aspectes principals d’aquest tipus de text. Pot actuar en tercera persona o en primera persona. Els personatges, que poden ser protagonistes o secundaris, també tenen molta importància. Pel que fa a la caracterització podem parlar de caracterització acumulativa o caracterització progressiva. L’espai també influeix molt. Pot ser que no canviï en tota la història o que variï molt i segons l’espai podem distingir entre novel·la rural o novel·la urbana. Un altre aspecte a tenir en compte és el temps; la historia pot transcorre en poques hores o fins i tot en molts anys. Finalment podem distingir les novel·les segons l’ordre dels esdeveniments: de caràcter lineal o de caràcter desajustat. Les primeres són aquelles que expliquen els fets seguint l’estructura bàsica. A les segones es presenta la cronologia dels fets de manera desordenada. Aquí pot aparèixer el flashback o les retrospeccions.