Laura Sanchez

12 Prova de la selectivitat

Enviat el 24 Novembre 2007 per laurasanchez.
Categories: redaccions tipologia textual.

1. COMPRENSIÓ
1.1. Per a cadascuna de les expressions seleccionades de la columna de l’esquerra, trieu una expressió de les que hi ha a la dreta que sigui el sinònim més adient en el text. [1 punt]

a) bon natural —— tarannà bondadós
b) astorat ———- esgavellat
c) a batzegades —- sobtades
d) xarones ———- de mal gust
e) ingrats ———– desagraïts
f) tostemps ——— sempre

1.2.
a) Extraieu del text les propietats amb què l’autor caracteritza el nom conversa.

Xerrades tan difuses, tan a batzegades, tan tumultuoses, en aquelles enraonies temeràri-es, en aquelles decisions ignorants, en aquelles bromes xarones i grolleres, en aquell brogit va de paraules

b) Doneu una definició d’aquest nom segons l’ús actual d’aquest mot a la llengua catalana. [1 punt]

Una conversa és un diàleg entre dos o més persones sobre un tema determinat on s’intercanvien conceptes.

1.3. A continuació hi ha una parella de mots relacionats semànticament, seguida de cinc parelles de mots enumerades de la A a la E. Seleccioneu la parella de mots que millor expressi una relació semàntica similar a l’expressada per la parella original. [1 punt]

brogit : soroll

c) xerrada : conversa

1.4. Expliqueu concisament el significat de l’oració:

«Zadig havia après, (…), que l’amor propi és una bomba inflada de vent, de la qual, en punxar-la, surten tempestats.» [1 punt]

Això vol dir que l’orgull i l’amor propi és una de les coses que més ens importen i que quant es fiquen amb nosaltres fem el possible per deixar l’orgull ben a dalt i que ningú ens el trepitgi.

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

a) Exposeu els trets més característics de la descripció en la prosa literària.

La descripció és el fet de definir un objecte, un paisatge o una persona. A la definició es valoren les coses, les propietats i les característiques, no les accions. Les descripcions segueixen un ordre arbitrari, segons la persona vulgui. La descripció literària no detalla les característiques tal com son realment sinó que fa una versió més personal. La descripció agafa un valor significatiu. Hi predomina la funció estètica o poètica i a vegades el llenguatge que predomina és el connotatiu. L’adjectivació és un recurs que s’utilitza molt ja que es la forma més fàcil de descriure. L’ús de frases atributives i de verbs atributius també és un fet característic de la descripció. El temps verbal més utilitzat és el pretèrit imperfet ja que permet donar una sensació d’incertitud en el temps. Alhora s’utilitza un lèxic molt complet i precís que permet que la descripció sigui més clara. Les descripcions en prosa literària són pràcticament iguals a les descripcions narratives però la prosa literària utilitza més els recursos literaris com la metàfora, la comparació, la hipèrbole…  i fa que el text sigui més poètic i subjectiu.

1 commentari.