Laura Galvez

El text és un text científic argumentatiu, ja que presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text, introdueix un tema, i dóna tot un seguit d’argumentacions sobre aquest.

L’objectiu principal d’aquest tipus de text, és convèncer l’emissor de que la idea subjectiva de l’autor respecte el tema és la correcta. Per fer-ho donen arguments a favor i en contra sobre el tema. Podem apreciar aquesta característica al text, en el qual es donen arguments amb el propòsit de discutir si l’art està en decadència o no.

Veient d’on s’ha extret aquest text, podem afirmar que és una text científic, està tret de la “Revista de les arts”, i per tant està molt clar que és un article científic que té intenció d’anar dirigit a un públic molt concret, ja que utilitza un vocabulari molt tècnic difícilment entendible per a totes aquelles persones que no tenen suficients coneixements sobre el tema. Per aquest motiu aquest text es podria classificar dins la categoria dels textos científics, encara que no parla concretament de ciència.

En conclusió, aquest text presenta tant característiques pròpies dels textos argumentatius, com dels textos científics. Llavors podem afirmar amb tota seguretat que es tracta d’un text científic i argumentatiu.

Les arts plàstiques són aquelles mitjançant les quals l’autor vol expressar els seus sentiments a partir de la manipulació de materials mal·leables. En aquest tipus de llenguatge expressiu l’artista pot arribar a plasmar tant sentiments, vivències, com petites reproduccions del món en que vivim. Formen part d’aquest tipus d’art la pintura, l’arquitectura i l’escultura.

Tot i no ser especialment fanàtica de les arts plàstiques, podria dir que la que més m’agrada és l’arquitectura. L’arquitectura és l’art de projectar o construir edificis i juntament amb altres estructures físiques. Mitjançant la manipulació creativa del material, i el disseny d’aquest, s’arriben a construir tot tipus d’estructures amb un principal objectiu estètic.

Podríem dir que l’arquitectura és una de les arts plàstiques més útils i que més està present a la nostra vida, podem dir que aquesta satisfà les necessitats humanes. Ens trobem envoltats d’edificis i estructures que formen part de la ciutat els quals ens faciliten un lloc on viure, una llar…

En conclusió, les arts plàstiques busquen l’expressió de sentiments mitjançant els objectes físics. L’art plàstica que més em crida l’atenció respecte a les altres arts plàstiques, és l’arquitectura, on en grans dimensions l’autor expressa un seguit d’emocions.

La poesia és el gènere literari escrit en vers que s’utilitza especialment per expressar els sentiments més profunds de l’autor sobre temes tan diversos com la natura, l’amor, el pas del temps…

El llenguatge que s’hi utilitza és molt més elaborat que en la resta de gèneres i per això s’utilitzen recursos com la mètrica, el ritme o l’ús abundant de figures retòriques. El poeta juga amb els mots per tal d’aconseguir un efecte estètic.

La forma literària amb què es manifesta la poesia són els poemes, un tipus d’escrit format per un seguit d’estrofes formades per versos, els quals estan formats per un número determinat de síl·labes.

La poesia és el gènere literari més complex de llegir i d’entendre. Utilitza tot un seguit de recursos per tal de donar bellesa i musicalitat a les idees que l’autor vol expressar. Amb el ritme es dóna musicalitat al llenguatge poètic amb pauses determinades mentre que amb la rima s’aconsegueix una sonoritat determinada. Per donar aquest aspecte tan estètic característic de la poesia s’utilitzen les figures retòriques, com la comparació, la metàfora, el paral·lelisme, l’anàfora…

En conclusió, la poesia és un gènere literari utilitzat per expressar les emocions més íntimes amb una certa bellesa mitjançant els versos.

Mb 10

Joan Maragall va ser un poeta molt significatiu per al modernisme, ja que era un poeta que utilitzava el simbolisme propi del moviment, amb una musicalitat molt comú als seus poemes, juntament amb la presència de la natura i al·lusions als sentits, amb una bellesa perfecta recollida en les seves obres. Els seus poemes estan plens de vitalitat i energia.

 La seva poesia passa per diverses etapes sempre moguda, però, per dos corrents: el vitalisme, quan va publicar el primer poema el qual és molt important, L’oda infinita i el decadentisme, quan va publicar La vaca cega.

 Va ser un home de profunda espiritualitat, catalanista i humanista, la seva actitud reflexiva i individualista el va portar a adoptar posicions teòriques i estètiques que van marcar el pensament cultural de l’època.

 El tema en les obres de Maragall és molt ampli i variat. A la seva poesia apareixen temàtiques de tot tipus: l’amor, la natura, el cant de la seva terra i la seva ciutat, la llegenda, els elements espirituals. El tema del poema La vaca cega, per exemple, és la natura, un dels temes més abundants en la poesia de Maragall.

Els textos científics són textos de tipus explicatiu, són aquells que pertanyen a les ciències experimentals. En ells s’exposen uns fets científics que aniran adreçats a un públic especialitzat, amb un llenguatge més tècnic i més ric. Són textos precisos, clars i verídics.

Normalment el tema del qual tracten és la ciència i donen argumentacions específiques i molt clares sobre aquest tema científic el qual poden entendre aquelles persones més especialitzades en l’àmbit tractat. Utilitzen un llenguatge tècnic però clar, difícilment comprès per aquelles persones que no estan especialitzades en el tema.

S’ha de poder comprovar en tot moment la veracitat dels enunciats del text. Això pot comprovar-se empíricament, amb lleis científiques o amb hipòtesis.

Aquest textos tenen una estructura molt senzilla. Estan formats per una introducció, on es presenta el tema, els objectius…; el nus, on s’exposen els fets estudiats, es formulen hipòtesis, i per últim, la conclusió, on es comprova la veracitat de la hipòtesis i de les proves.

En conclusió, els textos científics, tracten de temes relacionats amb la ciència i van adreçats a un públic específic, el qual té coneixements sobre el tema tractat. Són textos ben estructurats, clars, precisos i verídics.

Avui dia la ciència juga un paper molt important en la societat i està molt present en la nostra vida. La seva evolució ha sigut tan exagerada que ha fet que les persones en depenguin. La ciència ens envolta i fa possible la nostra qualitat de vida.

Gairebé tot el que ens envolta és ciència, i aquesta ja està present des del nostre naixement. Ens ajuda a desenvolupar-nos i a créixer. Un àmbit molt important de la ciència és el seu gran avanç a la medicina i la genètica. Això ha permès donar salut i salvar milions de vides.

El desenvolupament modern de la ciència avança en paral·lel amb el desenvolupament tecnològic, impulsant-se tots dos camps mútuament. Els grans avenços produïts en la tecnologia estan causats per la ciència, és a dir, gràcies a la ciència s’obtenen millores en la tecnologia. Tots dos àmbits han permès que les persones puguin assolir un nivell de vida molt elevat, que puguin tenir llum, una alimentació sana, transport…

Per a mi la ciència és molt important i no crec que pogués viure sense ella, és més, no crec que cap persona després d’haver viscut una vida amb la ciència, pogués prescindir d’ella. Gairebé en tot el que fem la ciència o la tecnologia intervenen i ens faciliten molt la vida.

El conte, com la novel·la, és un gènere literari narratiu, però una de les diferències que té amb aquesta és la seva extensió ja que el conte és un relat més curt.

El conte, com la novel·la, és un gènere literari narratiu, però una de les diferències que té amb aquesta és la seva extensió ja que el conte és un relat més curt. La novel·la en canvi, és un relat molt més extens, que a més de ser fictici, els personatges que hi apareixen actuen en un espai físic i una època determinats, en el cas del conte no ha de ser així necessàriament. Els personatges del conte són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Aquest es narra en tercera persona i poden haver-hi diàlegs entre els personatges.

Existeixen dos tipus de contes amb característiques ben diferents entre ells: el conte popular i el conte literari. El conte popular acostuma a ser anònim, normalment amb un caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i són transmesos oralment. El conte literari, en canvi, té un autor conegut. L’autor té més cura de la manera d’expressar el que escriu. El final del conte busca fer pensar al el lector sobre el tema de la lectura i impressionar-l’ho. Normalment s’utilitzen el·lipsis narratives.

Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general solen ser de temes fantàstics, on destaquen el conte popular i el conte literari.

Avui dia, l’economia és un factor que influeix molt a la vida de les persones. Els diners, entre altres coses, influeixen a la nostra qualitat de vida. Cada cop les persones són més ambicioses i poden arribar a vendre’s per diners. Això ens genera una pregunta interessant. Tots tenim un preu?

Encara que la societat ha canviat respecte als anys anteriors, actualment es poden observar ( encara que menys diferenciades) diferents classes socials, on els diners són el més important. Els que tenen més diners poden arribar, per dir-ho d’alguna manera, a comprar als que en tenen menys i el necessiten.

A la vida actual veiem com molta gent es ven per tal d’aconseguir diners o béns materials. Per exemple, les models, venen la seva imatge a canvi de diners, o les prostitutes, que venen el seu cos.

Per una altra banda hi ha persones que no es vendrien, ja sigui per dignitat, o per amor propi… Però jo crec que això només es quedaria en paraules si la oferta s’anés adaptant a les seves necessitats i al seu gust.

Llavors, a la pregunta: “Tots tenim un preu?” la meva resposta seria “sí”, encara que pogués haver-hi alguna excepció, però jo personalment, no crec que aquesta existeixi.

207

Els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema del qual tracten, però estan enfocats a un tipus de lectors diferents.

Els textos científics són textos argumentatius especialitzats en algun tema científic, i per aquest motiu fan ús d’un llenguatge més tècnic i científic destinat a persones que tenen uns certs coneixements sobre el tema. Mostren un vocabulari ric, culte i complex amb paraules d’origen tècnic. Aquest tipus de text difícilment seran compresos per la resta de lectors.

Els textos de divulgació científica estan dirigits a un sector molt més ampli de la societat. Utilitzen un llenguatge molt menys científic i més senzill que tothom pugui entendre. Són una manera d’explicar un tema científic a gent que no tingui necessàriament gaire coneixements científics.

En conclusió, els textos científics i els textos de divulgació científica intenten explicar el mateix, però varien en la manera d’explicar-ho, ja que els els textos científics ho fan d’una manera més científica i complexa i els de divulgació es dirigiesen a un públic més general.