Laura Galvez

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914, amb la funció de l’administració provincial de Catalunya, però amb els anys va adquirir una gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Enric Prat de la Riba va ser president durant el anys 1914 - 1917 i després i després va ser Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra va tenir molta importància. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.

La duresa de les èpoques del franquisme va ser desigual. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU.

La repressió contra el català va ser molt forta. Es va prohibir tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permetia l’ús privat.

El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia.

La renaixença va comportar una recuperació del català com a llengua culta. També es va consolidar el catalanisme que pretenia recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua. Tot i la persecució que paria el cátala, aquest es va seguir utilitzant coloquialment.

La revolució burgesa va suposar l’aparició de dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Al s XIX van tenir lloc les revolucions burgueses on la burguesía volia a més del poder econòmic, el polític. Al s.XX van aparèixer els sindicats i partits obrers. Es van produir conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. Degut a la feblesa de la burguesía la revolució burgesa va fracassar i es va produir la Restauració borbònica amb Alfons XII (1874). La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies va donar pas al fracàs del règim polític i apareixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) i la regeneració d’Espanya des de la perifèria (les Bases de Manresa). Finalment la burgesia catalana assumeix el catalanisme.

El romanticisme va suposar l’exaltació del passat medieval de Catalunya, on era una potència mediterrània i el català una llengua de prestigi. La literatura popular es feia en català, única llengua coneguda pel poble. Volien recuperar el presigi de la llengua en la poesia i així té lloc la restauració dels Jocs Florals.

El govern continuava perseguint el català i s’utilitzava exclusivament el castellà. En la literatura s’usava el català, i es començava a defensar. L’esglèsia ho defensa, juntament amb tots els moviments polítics i les organitzacions. La primera manifestació pública de la defensa del català es va fer a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua es va anar barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme, amb els objectius de la recuperació de la llengua i de les institucions catalanes.També va tenir lloc l’aparició d’una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, amb un teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que va introduir la novela naturalista en català. Els modernistes van innovar artísticament i van proposar la normalització social de la llengua.

En conclusió, els canvis socials i culturals produits al segle XIX van portar l’aparició del catalanisme, el cual va assolir els seus objectius al segle XX.

 La crisi lingüística es va diferenciar en dos períodes. Als s.XVII i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb amb la imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.   

 Al s.XVI la cort es va traslladar de Barcelona a Castella. També va tenir lloc la Guerra dels segadors a causa de la lluita entre la monarquia (centralitzadora) i Catalunya (que vol conservar les seves institucions). Quant a l’economia, el Mediterrani era insegur, i l’Atlàntic assegurava un bon comerç internacional. Els nobles es van traslladar a Castella.    Lingüísticament, el català continuava sent la llengua dominant en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans, es va introduïr el castellà a les esglésies.    Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou (borbó), per la corona (Guerra de successió). Els anglesos, que temien massa domini dels borbons a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta. Amb aquest, s’eliminen les institucions de la corona d’Aragó, i governa Castella.   

El Decret va postar conseqüències lingüístiques: va imposar el castellà, fent-lo dominar sobre al català.  Llegir tot el post »

 A partir de la Marca Hispànica es va produir una expansió territorial juntament amb la de la llengua, el català es normalitza, guanya terreny i parlants i acaba dominant sobre del llatí, tant en la parla, com en l’administració i la literatura. 

   Catalunya  va aparèixer a partir de la Marca Hispànica. Al segle XIII va aparèixer La Corona catalano-aragonesa. Lentament el català va anar superant al llatí, fins que al segle XV assoleix una plena normalització.

  Juntament amb la consolidació del poder, van diferenciar-se les classes socials, de les quals la noblesa i la burgesia, no sabien llatí, i necessiten escrits en la llengua pròpia. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà. 

 Els poetes catalans van escriure en occità, però no va ser fins al s XV que es va imposar el català com a llengua poètica.  

 Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència, ho fa per motius didàctics, per convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris. 

 La Cancelleria (organisme burocràtic de la corona) utilitza l’aragonès, el català  i el llatí. Va jugar un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.   Amb la conquesta de Nàpols Alfons el Magnànim trasllada la cort i els escriptors d’aquesta entren en contacte amb el renaixement. La nova poesia era renaixentista. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval. 

Llegir tot el post »

 La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica (derivada del llatí). Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.

 La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà. Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània van ser les que van començar el procés, i així, amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries, a la Tarraconense, la van romanitzar plenament i van imposar el llatí, amb unes característiques innovadores (neologismes). 

 El llatí parlat era el nivell col·loquial i familiar de la llengua llatina, evolucionava amb rapidesa i s’allunyava del llatí clàssic, el qual es mantenia estable.

 El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català. Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

03 La Romània i les llengües romàniques 

La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica (derivada del llatí). Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.  La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà. Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània van ser les que van començar el procés, i així, amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.

 La sociolingüística és un corrent de la lingüística que estudia l’ús de la llengua que fa la societat, o dit d’una altre manera, és la ciència que estudia la llengua des del punt de vista de la societat. Aquesta ciència va aparèixer per primera vegada als EEUU al 1950, va ser degut a la gran varietat de pobles i de cultures diferents que formaven els EEUU a causa d’una forta immigració. Així es va formar una barreja lingüística. Per això es va tenir cura de quin era l’ús que li donava la gent a la llengua.   Fergusson va ser el primer sociolingüista i va classificar les societats on hi havia llengües en contacte, i ho va fer en funció de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia. El bilingüisme fa referència a les persones que  tenen la capacitat de parlar dues llengues diferents. En canvi, la diglòssia s’aplica a les societats. Apareix en aquelles on s’utilitzen dues llengues, una a nivell culte i l’altre a nivell popular.                                                 

 Els sociolingüistes d’avui en dia usen el concepte de conflicte lingüístic, on una llengua domina políticament i socialment sobre una altre. Tenim un exemple a Catalunya, on la llengua principal era el català, però al segle XVIII el castellà va dominar completament sobre el català. El conflicte lingüístic pot portar o bé a una substitució lingüística, on la llengua oprimida acaba desapareixent, o bé a la normalització lingüística on la llengua oprimida es va recuperant-se i augmenta el seu ús. Aquesta última té dos aspectes:codificació (es crea una gramàtica) i l’augment de l’ús social.   

 La sociolingüística també estudia els diferents usos de la llengua, és a dir, els registres.  Llegir tot el post »