Laura Galvez

1.1
La idea principal del text és les semblances que hi ha entre aquestes dues cultures i com aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista.
1.2
a)
(en la citació): Nosaltres som tenim anem portem postres
1- “…ens ve a dir…”
2- “La història que expliquem en aquest llibre…”
3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)
(en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural (lectors).
2- 1ª pers plural (jo de l’autora).
3-“nostre” (autora).
1.3
consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situació
1.4
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta
3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…).
3.2.
L’opció correcta és la c
3.3.
Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.
3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]

1.1
En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.
1.2
Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)
1.3
a)
-“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
- “Pegueu-me! Au!”
- “Teniu, doncs!”
b)
1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
2. “el repta que dugui a terme l’amenaça
3. li retorna amb menyspreu el farcell i la manta
1.4
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ
DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ
3.1
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert
3.2.
L’opció correcta és la c).
3.3.
com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva
3.4.
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant
3.5
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]

1.1
La primera crisi és una manca d’objectes, que per evitar-la es va crear nous objectes que han evolucionat. La segona crisi és la crisi dels objectes amb l’esgotament en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2
El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3
El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol de “Lírica dels quatre elements”.
1.4
a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) cultura artesana tradicional
c) arts que reprodueixen volums i formes
d) combinació dels quatre elements
3.1
a) Hi ha 3 oracions:
1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD
b)
en; en alguna mesura→CCM
de; de Joan Miró→CN
en; en decadència→Atr
des de: des de les cavernes→CCT
c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural
d)
No hi ha verbs auxiliars en aquest text
3.2
La resposta correcta és la d
3.3
Verbs transitius → voltar/crear/tenir/descobrir

3.4
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]