Laura Galvez

Tant els pròlegs, les introduccions com les presentacions, són textos que formen part d’altres textos o documents orals o escrits més amplis els quals introdueixen, com per exemple llibres, treballs…

El pròleg és un escrit breu, introductori, situat al principi d’una obra extensa, normalment escrit per un altre autor. S’utilitza per presentar a l’autor de l’obra, per fer una crítica de l’obra escrita, per agrair la col·laboració de les persones implicades… Sovint també s’utilitza per fer alguna aclaració de l’obra, correccions, ampliacions, supressions… Aquest tipus de text té un caràcter més literari que la introducció.

La introducció és una part inicial on s’expressen els objectius i propòsits del contingut de l’escrit posterior. Sol estar sempre escrita pel propi autor, ja que expressa les motivacions de l’escrit, els seus objectius i el seu punt de vista. Aquest tipus de text és una presentació del contingut més que del propi autor.

La presentació en canvi, té l’objectiu d’exposar oralment un tema o una obra davant d’un públic. En aquest cas hi ha contacte directe entre l’emissor i el receptor.

En conclusió, tant, els pròlegs, les introduccions com les presentacions són textos orals o escrits, que formen part d’altres textos, que tenen com objectiu presentar un tema o una obra.

El gènere teatral és un tipus de gènere literari basat en el diàleg, el qual pot estar escrit tant en vers com en prosa, i que alhora incorpora la representació al text escrit.

Els components dels quals consta aquest tipus de gènere són el diàleg, que es pot representar, i que de vegades pot ser un monòleg; les acotacions que són les explicacions que escriu l’autor per expressar com vol que es representi l’obra. Un altre component són els decorats

L’estructura de l’obra teatral es divideix en actes, els quals poden estar formats per escenes. Normalment les obres solen ser de tres actes, encara que hi ha obres de cinc, o fins i tot d’un sol acte.

Existeixen tres gèneres dramàtics, la tragèdia, que és una representació amb un caràcter més seriós, la qual té un destí fatal dels personatges el qual no poden evitar; la comèdia, amb un to més còmic o risible amb un final normalment feliç i moltes vegades s’utilitza per criticar o moralitzar alguna conducta humana; i el drama, que es situaria entre la tragèdia i la comèdia. Els personatges són éssers corrents sense cap destí predestinat el qual poden arribar a dominar.

En conclusió, el gènere teatral té la característica més important en la representació. Això fa que arribi al públic d’una manera diferent, amb personatges de carn i ossos. Personalment aquest és el gènere literari que més m’agrada, ja que l’escenari, la il·luminació, els diàlegs, els personatges… Formen un conjunt perfecte.

Terra Baixa és una tragèdia ambientada en una societat urbana. La terra baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una crítica a aquesta societat, on els homes es tornen malvats i hipòcrites. La terra alta representa un retorn cap a la tradició, on els homes són bons i innocents.

La Marta és un dels personatges principals de l’obra, potser el que pateix més. Primer, es veu com una dona freda, distant, que l’obliguen a casar-se amb algú a qui no estima. No es té respecte a ella mateixa ni a la seva vida. Però en el moment en que s’adona que estima en Manelic, comença tenir-se respecte, i estimar-se.

En Manelic és l’home amb qui en Sebastià fa casar a la Marta per tal de poder casar-se ell amb una pubilla i poder seguir tenint relacions amb la Marta. És el personatge víctima de la terra baixa. Primer és un home innocent, bo, és un home pur. Però es torna desconfiat, i finalment mata en Sebastià.

En Sebastià és un personatge amb un elevat seu sentiment de superioritat, creu que ho té tot sota control, perquè ell és l’amo; i és això el que el mata.

L’amor, és el tema principal de l’obra i el triangle amorós entre els personatges principals porta a la traïció entre ells i finalment a la mort d’en Sebastià.

Els gèneres periodístics són una manera de fer comprensible el present, ens permeten acostar-nos a la realitat d’una manera molt concreta, mitjançant l’anàlisi i l’opinió de tot allò que passa i també explica per què passa. Podem dir que n’hi ha dos tipus de gèneres periodístics: d’informatius i d’opinió.

Dins el gènere periodístic informatiu trobem la notícia, que procura informar objectivament dels fets, i l’anomenat reportatge objectiu, que sol ser més extens.
Als articles d’opinió de la premsa, igual que a les tertúlies radiofòniques i televisives, s’expressen opinions a títol individual. Cosa diferent és l’editorial, no signat, en què s’expressa l’opinió pròpia d’una publicació periòdica.

Altres tipus de gèneres, que combinen, en major o menor grau, informació i opinió, són la crítica, centrada en qüestions d’ordre cultural, que pot ésser artística, literària, cinematogràfica, musical…; la crònica, que relata els esdeveniments d’un indret determinat; el reportatge interpretatiu; l’entrevista…

Aquest tipus de text està dirigit a un públic molt nombrós i heterogeni, de edats molt diverses i ideologies diferents. Utilitza un llenguatge estàndard que pugui ser entès per la majoria de persones.

En conclusió, els gèneres periodístics tenen com a objectiu transmetre informació. Estan dirigits a un públic molt ampli, i es poden classificar en dos grups: informatius i d’opinió.