Laura Galvez

Els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema del qual tracten, però estan enfocats a un tipus de lectors diferents.

Els textos científics són textos argumentatius especialitzats en algun tema científic, i per aquest motiu fan ús d’un llenguatge més tècnic i científic destinat a persones que tenen uns certs coneixements sobre el tema. Mostren un vocabulari ric, culte i complex amb paraules d’origen tècnic. Aquest tipus de text difícilment seran compresos per la resta de lectors.

Els textos de divulgació científica estan dirigits a un sector molt més ampli de la societat. Utilitzen un llenguatge molt menys científic i més senzill que tothom pugui entendre. Són una manera d’explicar un tema científic a gent que no tingui necessàriament gaire coneixements científics.

En conclusió, els textos científics i els textos de divulgació científica intenten explicar el mateix, però varien en la manera d’explicar-ho, ja que els els textos científics ho fan d’una manera més científica i complexa i els de divulgació es dirigiesen a un públic més general.

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914, amb la funció de l’administració provincial de Catalunya, però amb els anys va adquirir una gran importància política. La seva acció política es basava en l’acord entre totes les ideologies que formaven part d’aquesta. Enric Prat de la Riba va ser president durant el anys 1914 - 1917 i després i després va ser Josep Puig i Cadafalch (1917 - 1925). Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya. Es forma el Govern de la Generalitat de Catalunya i es crea un estatut. Va ser nomenat l’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i de la Secció Filològica, en el qual Pompeu Fabra va tenir molta importància. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC. L’any 1946 es publica el primer llibre, les poesies de Verdaguer. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU l’any 1956 la dictadura s’afebleix.

La duresa de les èpoques del franquisme va ser desigual. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU.

La repressió contra el català va ser molt forta. Es va prohibir tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permetia l’ús privat.

El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura, es va restablir la Generalitat presidida per Josep Tarradellas. Dos anys més tard s’aprovà l’Estatut d’Autonomia.