Laura Galvez

 La crisi lingüística es va diferenciar en dos períodes. Als s.XVII i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb amb la imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.   

 Al s.XVI la cort es va traslladar de Barcelona a Castella. També va tenir lloc la Guerra dels segadors a causa de la lluita entre la monarquia (centralitzadora) i Catalunya (que vol conservar les seves institucions). Quant a l’economia, el Mediterrani era insegur, i l’Atlàntic assegurava un bon comerç internacional. Els nobles es van traslladar a Castella.    Lingüísticament, el català continuava sent la llengua dominant en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans, es va introduïr el castellà a les esglésies.    Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou (borbó), per la corona (Guerra de successió). Els anglesos, que temien massa domini dels borbons a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta. Amb aquest, s’eliminen les institucions de la corona d’Aragó, i governa Castella.   

El Decret va postar conseqüències lingüístiques: va imposar el castellà, fent-lo dominar sobre al català.