Laura Galvez

 A partir de la Marca Hispànica es va produir una expansió territorial juntament amb la de la llengua, el català es normalitza, guanya terreny i parlants i acaba dominant sobre del llatí, tant en la parla, com en l’administració i la literatura. 

   Catalunya  va aparèixer a partir de la Marca Hispànica. Al segle XIII va aparèixer La Corona catalano-aragonesa. Lentament el català va anar superant al llatí, fins que al segle XV assoleix una plena normalització.

  Juntament amb la consolidació del poder, van diferenciar-se les classes socials, de les quals la noblesa i la burgesia, no sabien llatí, i necessiten escrits en la llengua pròpia. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà. 

 Els poetes catalans van escriure en occità, però no va ser fins al s XV que es va imposar el català com a llengua poètica.  

 Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència, ho fa per motius didàctics, per convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris. 

 La Cancelleria (organisme burocràtic de la corona) utilitza l’aragonès, el català  i el llatí. Va jugar un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.   Amb la conquesta de Nàpols Alfons el Magnànim trasllada la cort i els escriptors d’aquesta entren en contacte amb el renaixement. La nova poesia era renaixentista. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.