Laura Galvez

 Al segle V, amb la caiguda de l’Imperi, el llatí va anar evolucionant i va donar lloc a les diferents llengües romàniques. Això va ser a causa de l’ocupació germànica de l’Imperi al segle V, i la dels àrabs, al segle VIII.

 Aquestes invasions van tenir conseqúències lingüístiques. Encara que no van donar lloc a la substitució de la llengua, van tenir algunes influències al vocabulari i a la toponímia. Dels germànics, el català conserva mots del lèxic comú, topònims i antopònims germànics (espia, treva, elm, bandera…), dels musulmans, es van introduir mots que designen elements de  la vida quotidiana. Els arabismes del català són diferents als del castellà, ja que no porten incorporat l’article “al”.

 El pas del llatí al català va ser un procès lent que va tenir lloc entre els segles V i IX. Al s.VIII  va sorgir la Renovatio carolíngia, on es reflectia la diferència que s’havía creat entre la llengua escrita i la parlada. El Serments de Strasburg va ser el primer text en llengua romànica, al segle IX, el qual també va donar pas al Concili de Tours, on es va fer predicar en llengua vulgar ja que els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell està escrit en llatí, però demostra que fa falta traducció perquè el llatí no s’entén.