03 La Romà nia i les llengües romà niques
9 10 2007 La romà nia és el conjunt de territoris on es parla una llengua romà nica (derivada del llatÃ). Hi ha nou llengües romà niques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.
 La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà . Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrà nia van ser les que van començar el procés, i aixÃ, amb la llatinització es va arribar a la unitat polÃtica i lingüÃstica. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries, a la Tarraconense, la van romanitzar plenament i van imposar el llatÃ, amb unes caracterÃstiques innovadores (neologismes).Â
 El llatà parlat era el nivell col·loquial i familiar de la llengua llatina, evolucionava amb rapidesa i s’allunyava del llatà clà ssic, el qual es mantenia estable.
 El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català . Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.
03 La Romà nia i les llengües romà niquesÂ
La romà nia és el conjunt de territoris on es parla una llengua romà nica (derivada del llatÃ). Hi ha nou llengües romà niques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.  La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà . Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrà nia van ser les que van començar el procés, i aixÃ, amb la llatinització es va arribar a la unitat polÃtica i lingüÃstica. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.
 L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries, a la Tarraconense, la van romanitzar plenament i van imposar el llatÃ, amb unes caracterÃstiques innovadores (neologismes).Â
 El llatà parlat era el nivell col·loquial i familiar de la llengua llatina, evolucionava amb rapidesa i s’allunyava del llatà clà ssic, el qual es mantenia estable. El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català . Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.






Recent Comments