Laura Galvez

 La crisi lingüística es va diferenciar en dos períodes. Als s.XVII i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb amb la imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.   

 Al s.XVI la cort es va traslladar de Barcelona a Castella. També va tenir lloc la Guerra dels segadors a causa de la lluita entre la monarquia (centralitzadora) i Catalunya (que vol conservar les seves institucions). Quant a l’economia, el Mediterrani era insegur, i l’Atlàntic assegurava un bon comerç internacional. Els nobles es van traslladar a Castella.    Lingüísticament, el català continuava sent la llengua dominant en tots els estaments, fins que amb la inquisició i els bisbes castellans, es va introduïr el castellà a les esglésies.    Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou (borbó), per la corona (Guerra de successió). Els anglesos, que temien massa domini dels borbons a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta. Amb aquest, s’eliminen les institucions de la corona d’Aragó, i governa Castella.   

El Decret va postar conseqüències lingüístiques: va imposar el castellà, fent-lo dominar sobre al català.  Llegir tot el post »

 A partir de la Marca Hispànica es va produir una expansió territorial juntament amb la de la llengua, el català es normalitza, guanya terreny i parlants i acaba dominant sobre del llatí, tant en la parla, com en l’administració i la literatura. 

   Catalunya  va aparèixer a partir de la Marca Hispànica. Al segle XIII va aparèixer La Corona catalano-aragonesa. Lentament el català va anar superant al llatí, fins que al segle XV assoleix una plena normalització.

  Juntament amb la consolidació del poder, van diferenciar-se les classes socials, de les quals la noblesa i la burgesia, no sabien llatí, i necessiten escrits en la llengua pròpia. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà. 

 Els poetes catalans van escriure en occità, però no va ser fins al s XV que es va imposar el català com a llengua poètica.  

 Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència, ho fa per motius didàctics, per convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa al camp sintàctic utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris. 

 La Cancelleria (organisme burocràtic de la corona) utilitza l’aragonès, el català  i el llatí. Va jugar un paper com el de Llull i va crear un model que tots fan servir.   Amb la conquesta de Nàpols Alfons el Magnànim trasllada la cort i els escriptors d’aquesta entren en contacte amb el renaixement. La nova poesia era renaixentista. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval. 

Llegir tot el post »

 La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica (derivada del llatí). Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.

 La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà. Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània van ser les que van començar el procés, i així, amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.L’any 218 aC, els romans van desembarcar a Empúries, a la Tarraconense, la van romanitzar plenament i van imposar el llatí, amb unes característiques innovadores (neologismes). 

 El llatí parlat era el nivell col·loquial i familiar de la llengua llatina, evolucionava amb rapidesa i s’allunyava del llatí clàssic, el qual es mantenia estable.

 El substrat són les restes d’una llengua preromana que han arribat al català. Es pot dividir en diferents grups segons la zona d’on provingui. Els substrats més importants són: el substrat indoeuropeu, el substrat grec, el substrat fenici i el substrat iberobasc.

03 La Romània i les llengües romàniques 

La romània és el conjunt de territoris on es parla una llengua romànica (derivada del llatí). Hi ha nou llengües romàniques diferents, que es poden dividir en orientals i occidentals.  La romanització és el procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma a l’imperi romà. Les colònies i ciutats romanes de la costa mediterrània van ser les que van començar el procés, i així, amb la llatinització es va arribar a la unitat política i lingüística. L’agent romanitzador a partir del segle III va ser el cristianisme.