Un nadal en el bosc

Erase una vegada una nena que va anar a pasar el dia a un bosc y es va emportar al seu hamster Odi per pasar el día.Després de pasar tot el día junts va anar enfosquín y com va deixar a Odi fora de la gabia es va predre. La nena ploraba y estaba molt trista perque ho va buscar y no ho va trobar es va tindre que anar-se a casa sense Odi.

Odi que estaba molt trist i amb molt de fred perque caien les primeres nevades del hivern y tenía molt de por perque no veia quasi res i no coneixia aquell lloc perque per ell era un lloc desconegut perque sempre havía estat en una gabia y en una casa molt calentona.es va apropar a un arbre s’enrecordaba de la seva dueña. Prop on estaba Odi qui havía un altre tronc molt vell, gran i hueco, allà hi havía una familia de ratolins de campo tenían la seva casa una casa molt comoda ya que no lis faltaba res de lo que necessitaben. Van escoltar plora a algu allà a fora i s’en va asustar pero van decidir anar tots junts a ver a lo que sucedía. s’en va trobar al petit Odi amb molt de fred y sense diexar de plorar, li van preguntar que li pasaba odi lis va contestar lo que li ahvía pasat el ratolins de campo s’en van amportar a Odi cap a la seva casa li vamn donar de menjar, un liit i li van acollir amb molt de gust.

El ratolí mes petit de la familia va gritar: - Ya arriba el nadal! Els ratolins van a buscar al campo adornos per decorar la casa i alegrar la seva casa, van agafar: fulles de distints colors, boletes vermelles, nous, fruites del bosc… per adornar y per que no faltés res de menjar.

Odi va tindre una idea ya que s’en recordaba del arbre de la seva casa que l’adornaben cada nadal.Al costat del tronc vell, va beure un arbre molt gran i bonic i s’ho va dir van tornar a anar a buscar mes adornos per l’arbre de nadal i ho van van decorar.Quan arribaba la nit el cel es posaba tot ple d’estels i ho feia mes bonic. i així van posar tots un feliç nadal i Odi es va quedar sempre amb ells, per que no va tornar a veure a la seva dueña. 

                      Karla Aroa Moreno Perez

Deixa una resposta

Has pogut entrar a per comentar.