* Karla Aroa *

Hi havia una vegada dos nenes que volien quedar un dia per anar a la platja.

 - Hola, María com estas?

 - Molt bé! Y tu?

 - També

 -  Perqué

Classificat a: Redaccions on Maig 5th, 2008 | No hi ha comentaris »

Capítol 1 (Introducció)

En casa del viatjer del temps discutien totes les persones sobre la cuarta dimensió.
Cadascú donava la seva opinió y es rectificaben. Deien l’existencia de una cuarta dimensió:
llargada, amplada, gruix i … duració. I el viatjer del temps deia que es posible viatjar pel temps
i per l’espai.

Capítol 2 (La Màquina)

El viatge en el temps va ensenyar a tota la gent que es va reunir una maqueta més petita que un rellotge que era la seva màquina del temps i el Psicoleg va accionar la palanca la màquina del temps en un moment va desapareixer. Al final les va dir que anessim al seu laboratori i les va ensenyar la màquina del temps de veritat que encara no estava acabada.

Capítol 3 (El vialtjer del tamps torna)

En una cena que hi estava el Psicoleg, el doctor, Blank, periodista, un home silenciós home i el director de un diari. Estaven parlant i esperaven al vietjer del temps impacientment, va arribar mólt tard i va arribar ferit y amb la cara pálida. Després es va seure a la butaca i lis va contar tot lo que li va sucedir.

Capítol 4 (Viatjant en el temps)

Va recorrer temps endevant eren les quatre el va apareixer. El viatger del temps explica el seu viatge al futur, tot era ràpid, al final va arribar a un jardí . El viatger a través del temps intenta moure una palanca , que li golpeya i a la estona se le apropen uns sers petits .

Capítol 5 (L’edat d’or )

Va arribar a l’any 802000 i es va trobar amb unes criatures molt desconegudes i el viatger del temps no i trobava forma de comunicar-se amb ells, però es va adonar de que eren molt menys intelligents que ells, però ell pensava que eren mès intelligents.
A l’estona l’emporten a un menjador i les criature començen a menjar tot , tot fruita.Que eren el seu régim.

Capítol 6 (el crepuscle de la humanitat)

La màquina del temps li marcava que estava a l’any 802.701. El viatjer del temps s’donava que les petites criatures van examinar tota la

Capítol 7 (Una mala sorpresa)

El viatjer del temps torna al jardí on estava la seva màquina del temps però ya no estava, es va trobar les criaturetes dormint a la gran sala. Llavors el somni se li va pegar i es va quedar
dormit, quan es va despertar va averiguar on estava. No va poder obrir-lo i llavors es va quedar pensant.

Capítol 8 (Una explicació)

El viatger del temps va veure com uns pous.
A la estona va salvar a una dona .
El viatger del temps va descubrir que eren aquells pous ,va descobrir que vivien petits sers anomenats “Eloi” que eren els poseedores Morloks. Eren les no poseedores i lo va averiguar .

Capítol 9 (Els Morlocks)

El viatger del temps va baixar pel pou i va veure a aquelles criaturetes que eren horribles.
Aquelles criaturetes patien al foc i eren carnívols llavors un dia quan se li acabava el menjar pujeaven a atacar als Elois es defendien amb cerilles perque i temien al foc .

Capítol 10 (Quan es va fer de nit)

Els Elois tenen por a la nit perque s’aproparía la lluna nova. Estava buscan amb Weena, algun lloc on protegir-se. Pensaven algún medi per fer foc, desprès fer un artefacte per recuperar la màquina del temps i portar a Weena a la seva época.

Capítol 11 (El palau de porcellana verda)

El palau de porcellana verda era un museu .
El viatger del temps va veure petjades de Morlocks i va anar a arrancar la palanca. En una altre sala va trobar una altre caixe de cerilles i un material molt inflamable per ensenyarse’l i la seva gent i ho va guardar bé en el seva butxaca . .I van passar la nit en el patí protegits per foc.

Capítol 12 (En la foscor)

Tenen que passar la nit en un bosc i els van atacar una Morlocks, els van atacar, es van defensar amb cerilles i van deixar el foc prés i derprés va aseventar que tenia Morlocks avalançats sobre ell perque hi havían fet un incendi. Weena va desapareixer i el viatjer pensaba que estava morta.

Capítol13 (La trampa del l’Esfinx Blanc

Amb els Morlocks va tindre una pelea .Abans d’això la maquina estaba oberta sabía que era una trampa per això lo de la pelea i el viatger del temps no tenia la caixa de les cerilles i no es va poder defensar i al final es va ficar a la màquina del temps i la va engegar.

Capítol 14 ( La visió més remota)

Es ficar a la màquina del temps i amb les prises en compte de tornar a seva época va tornar al futur i va veure moltes coses rares que ara no hi son.comença a fer fred i després hi ha un eclipse, no hi ha persones en la terra .

Capítol 15 ( El retorn del viatjer del temps )

Al final a través del temps torna a la seva época i tot era igual que abans manys la maquina del temps que era a un altre lloc, i va apareixer en el saló i el va contar tota la história als seus companys

Capítol 16 (després del ralat)

El doctor va examinar les flors que va ficar-se el viatjer del temps a la butxaca i va veure que el viatge va ser real.
Va fer un altre viatge del que no es va saber més d’ell, mai més va tarnar!

Classificat a: Resums on Abril 18th, 2008 | No hi ha comentaris »

Erase una vegada una nena que va anar a pasar el dia a un bosc y es va emportar al seu hamster Odi per pasar el día.Després de pasar tot el día junts va anar enfosquín y com va deixar a Odi fora de la gabia es va predre. La nena ploraba y estaba molt trista perque ho va buscar y no ho va trobar es va tindre que anar-se a casa sense Odi.

Odi que estaba molt trist i amb molt de fred perque caien les primeres nevades del hivern y tenía molt de por perque no veia quasi res i no coneixia aquell lloc perque per ell era un lloc desconegut perque sempre havía estat en una gabia y en una casa molt calentona.es va apropar a un arbre s’enrecordaba de la seva dueña. Prop on estaba Odi qui havía un altre tronc molt vell, gran i hueco, allà hi havía una familia de ratolins de campo tenían la seva casa una casa molt comoda ya que no lis faltaba res de lo que necessitaben. Van escoltar plora a algu allà a fora i s’en va asustar pero van decidir anar tots junts a ver a lo que sucedía. s’en va trobar al petit Odi amb molt de fred y sense diexar de plorar, li van preguntar que li pasaba odi lis va contestar lo que li ahvía pasat el ratolins de campo s’en van amportar a Odi cap a la seva casa li vamn donar de menjar, un liit i li van acollir amb molt de gust.

El ratolí mes petit de la familia va gritar: - Ya arriba el nadal! Els ratolins van a buscar al campo adornos per decorar la casa i alegrar la seva casa, van agafar: fulles de distints colors, boletes vermelles, nous, fruites del bosc… per adornar y per que no faltés res de menjar.

Odi va tindre una idea ya que s’en recordaba del arbre de la seva casa que l’adornaben cada nadal.Al costat del tronc vell, va beure un arbre molt gran i bonic i s’ho va dir van tornar a anar a buscar mes adornos per l’arbre de nadal i ho van van decorar.Quan arribaba la nit el cel es posaba tot ple d’estels i ho feia mes bonic. i així van posar tots un feliç nadal i Odi es va quedar sempre amb ells, per que no va tornar a veure a la seva dueña. 

                      Karla Aroa Moreno Perez

Classificat a: Redaccions on Febrer 11th, 2008 | No hi ha comentaris »

Classificat a: General on Febrer 8th, 2008 | 3 Comentaris »

                                      Capítul 1 

En joan es lleva d’hora per anar al mercabarna perque te que comprar les coses per al seu colmado que només feia 15 metres

Ell sempre está a disposició de la clientela i per aixo el seu lema era:

- de sol a sol a servie de la clientela.

si tenia que venir lagú per demanar qualsevol casa ell sempre estava allí i si feia falta es llevava del seu llit .Les clientes mes abituals eren: les senyores en Fronts, en Ruis i Puigdefàbregues.

               Capítul 2

El Sr. Pere era l´encarregat de la cuina on treballa la Júlia. Per mala sort, va morir ofegat en una tarda d’hivern.

 La Júlia vol que en Ramón  estudi a l´escola on terballa ella perquè després, li obriría móltes portes. En Pere, pensava en Joan, tenía raó en no voler que el seu fill estudies a aquella escola.

 El Sr. Manel, és l’ éncarregat de la cuina. Fa treballar a la julia més que a ningú i quan s’equivoca o no pot acabar la feina a temps, l’escridassa.

En joan pensa que la seva dóna deixa fer tot el que en Ramón vol, i aixó només comporta problemes. En Joan no fa res per a cambiar les coses, només crida i diu el que pensa.  

Classificat a: Redaccions on Desembre 3rd, 2007 | No hi ha comentaris »

Un día hi havían dos nenes que volien quedar un dia d’estiu per anar al cinema perque com era estiu i no hi havien classes doncs s’aborrien.

Maria: - Hola Rosa et trucaba per si algun dia volies quedar amb mi per anar al cinema

Rosa: - D’acord !

María: - Doncs quedem el dissabte si et va bé!?

Rosa: - A mi el dissabte em va molt bé i a quina hora?

María: - A l’hora que tu vulguis

Rosa: - A les 6:30 de la tarda?

María: - molt bé!

Rosa: - Fins demà

María: - Fins demà 

Classificat a: General on Desembre 3rd, 2007 | No hi ha comentaris »

Classificat a: General on Novembre 5th, 2007 | 1 Comentari »

Benvingut a cat.bloctum.com. Aquesta es la teva primera entrada. Pots editar-la o esborrar-la, i posar-te a bloguejar!

Classificat a: General on Octubre 8th, 2007 | 2 Comentaris »