encapotat

Sol passar-me amb bastant freqüència! Potser per això no m’immute ni en faig cas, però certa amargoreta se te queda allà dins, no sé on, que no deixa de preocupar, sobretot a aquestes hores de la vesprada de diumenge que en fas balanç.

Tenia al davant un cap de setmana complicat. I després de la setmana feinera, m’ho veia negre. Però no m’agrada perdre’m res. El divendres per la vesprada a l’Olleria conferència de l’estimat Alfons Llorens, sempre interessant escoltar-lo. Pot de Plom a Albaida, per la nit, programat pels amics del Bloc o el sopar de Ca les Senyoretes a Otos. A més a més, un sopar a casa els meus estimats amics Merce i Amado. Hi havia on triar! Dissabte pel matí, curs de formació, organitzat per la JQCV a la Universitat de Gandia. La CEVA, per la vesprada, celebrava la festa del Benicadell, la seua festa anual i per la nit el sopar dels Octubre. Diumenge, celebració al Puig del Darrer Diumenge d’Octubre, amb paella i tot, després dels parlaments del Bloc.

Res! Doncs no res! Bé, quasi res. Això sí, pluja durant tot el cap de setmana, el cel ben encapotat.

Divendres estiguérem a Carlet, a casa de Merce, Amado i Víctor, el fill. Arribàrem tard, com sempre, però arribàrem, perquè no seria la primera vegada que ens hem deixat a la Merce amb el sopar en taula i no acudírem. Ho recordàrem entre risses. Sopàrem fenomenalment i xerrarem encara més a gust. S’hi feu tard. Eren les 3 del matí quan entrava al llit i a les 7 tocava el despertador. El curs a Gandia, interessant. Arriben canvis als exàmens de la JQCV. Bastant encertats. Després de dinar, ja no vaig poder alçar el cap del sofà on m’havia deixat caure per fer la becaeta. I així m’he passat tot el cap de setmana.

Una resposta a “encapotat”

  1. Àngel Diu:

    Això… i sense poder eixir de casa en el meu cas…

Deixa una resposta

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image