adéu, agost

Enviat el 3 Setembre 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Hem tancat agost sense ganes! No, de moment, això de la depre postvacacional no va amb mi, a alguns ens acompanya tot l’any. Però, aixecar-te sense sentir el despertador, és el meu somni de vacances i, clar, això sols ho poden fer els rics, perquè els currants, ja se sap.

No vull fer cap balanç de les vacances. No he fet res i punt. A la fi, és l’estat natural de les persones, les altres coses són la ficció o la mala educació, si voleu. Així que agost me l’he pasat, millor dit, sense voler fer res, i encara he fet massa: M’he llevat de damunt el llibre de festes del meu poble que, ja el tinc a les mans, i no ha quedat malament del tot.

Un dels meus plaers d’agost: He aprofitat per eixir a conèixer tradicions -de la comarca i voltants- que no coneixia o que he volgut tornar a visitar perquè em trobe agust. Llavors, em sorprengueren, per la seua plasticitat, la baixada del Crist d’Alfarrasí i la d’Ador; la primera a boqueta de la nit, la segona a les vuit del matí. Però aprofitàrem un dia i altre per sopar i esmorzar copiosament.

Les nits d’agost, per sant Agustí, són, també, la data en què a Bocairent, a la plaça, ixen a ballar les dances. Tot un espectacle de colors i emocions. No podíem faltar a la representació, una vegada més, del Tractat d’Almirra, a Camp de Mirra, que és un d’aqueixos espectacles que et carreguen les piles. Naturalmet, les nits a la Fira de Xàtiva, que enguany han sigut tres: un concert de cambra al jardí modernista del Palaciet, un concert dels Golden Apple Quartet a la plaça del Mercat i el Consorcio, que ens feu emocionar a qui ja tenim el pèl blanc, en la cloenda de la Fira.

La família s’ha de cuidar, i encara que nosaltres no som massa familiars, aprofitem l’estiu, així que estiguérem el dia del Diví Salvador al Ràfol, la pàtria de mon pare, a la processó i a sopar, i a Benissili, les arrels de ma mare, el dia de sant Pasqual Bailón, el dia gran de festes, però com que els oncles són ja majors, decidírem anar a sopar a un altre poble de la Vall de Gallinera, a Benialí, a un lloc que ens havien recomanat i que estigué de meravella: Sabors.

Un altre any hem visitat Agres i l’escenificació del Miracle del Pastoret. Una cosa a imitar en molts pobles, vull dir, que s’ha sabut dignificar una tradició popular, ací en forma de teatre, i de quina manera ha quallat en el poble, fent i sentint-se poble.

L’entrada d’Ontinyent, la Mora, enguany me l’he tragada tota. He de reconeixer-ho i lamentar-ho, no havia estat mai. Va estar molt bé, a més a més, en un lloc d’honor. Mira per on, estar en l’Ajuntament no tan sols et porta disgustos!

Sopars amb amics, un poc de cinema, perquè no s’hi programa res de bo a l’estiu, i mira que s’està fresquet i bé; alguna nit gamberra, que sempre va de gust, i poca cosa més.La platja, una de les meues passions, ha estat la gran oblidada d’aquestes vacances. Un altre any serà.

1 comentari.