el bloc de juli

anit, paco muñoz ens emocionà!

Enviat el 17 Agost 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Anit, Paco Muñoz ens emocionà! Fins i tot la lluna va voler assistir-hi. L’eclipsi anunciat deixava veure la cara transparent d’una lluna que li feia l’ullet de complicitat al Paco. Un home cansat, malalt, i no ho va voler amagar en cap moment, a poc a poc anà ocupant el seu lloc a l’escenari que un bon grapat d’excel·lents músics l’havien inundat amb un popurri de les seues cançons més conegudes. L’ovació del públic assistent –molt nombrós, però no hi estaven tots a qui volíem veure-, no es va fer d’esperar.
Una veu emocionada ens va saludar amb dues cançons, sense respirar, perquè, potser, una salutació hagués estat més complicada.Al llarg d’una hora i mitja –ens en regalà la mitja perquè s’hi trobava bé i així ens ho va dir-, Paco Muñoz feu un repàs als més de trenta anys damunt d’un escenari. Irònic i burleta, com sempre, Paco anà trobant-se cada vegada més a gust -fins i tot, supose, que ell mateix estaria satisfet perquè ho estava aconseguint-, en aquell desangelat entaulat de la plaça de bous de Bocairent –trobàrem a faltar alguna senyera-.
Els records de Paco en aquells anys seixanta a Bocairent, de seminarista, ens feren riure una estona. Però Paco insistia en galantejar amb la mort, que, unes vegades de la mà de Vicent Andrés Estellés o de Martí i Pol, volgué, càustic, plantar-li cara. I més cançons, perquè per a això havíem anat, i per molt més, naturalment.
La veu de Paco ja no sona igual, ha quedat més sensible, com tot ell, i en ocasions ens feu patir, perquè el veiérem esforçar-se massa, cosa que sabíem que no pot fer. Però la màgia de les seues cançons ompliren la nit de somnis, d’esperances, d’il·lusions. Unes vegades de peu, altres assegut, anà emocionant-nos amb els seus versos, les seues notes. Sols quan donà la veu al públic, i com no podia ser d’una altra manera, fou a l’hora de la Serra de Mariola, que el vam vore emocionat. Sense música i com un cor a l’uníson, tota la plaça entonà l’himne a la mítica serra que ens acaronava amb el seu silenci.
Tot el públic en peu acomiadàrem Paco Múñoz, el cantant dels xiquets i de les trobades, el trobador del poble, la veu amable que enamora, i amb els seus versos senzills i entranyables ens ha donat lliçons de geografia unes vegades, d’història altres, però sobretot ens ha ensenyat a estimar un país i una llengua.

2 comentaris.