Quin merder! I quina manera de perdre el temps amb tant que hi ha per fer. Allí on vas no sents parlar d’altra cosa més que de la nova assignatura que el proper curs, durant una hora a la setmana, s’impartirà en segon d’ESO. Tot aquest embolic vé donat perquè el PP valencià ha decidit impartir aquesta assignatura, obligatòria a tot l’Estat Espanyol, en anglés. A partir d’ací, problemes, mil, i els que vindran, tot amb una única finalitat, fer fracassar l’assignatura, perquè està clar que no és altra la finalitat de la Conselleria, cosa que saben fer magníficament –hi ha altres exemples- quan la proposta no és del seu agrat.
Cada dia apareixen a la premsa comunicats de més claustres de professorats que rebutgen les directrius d’Educació i decideixen, sota la seua responsabilitat, que impartiran les classes de Ciutadania en valencià o castellà, que és el que marca la llei. De moment no he vist, encara, comunicats d’AMPES i Consells Escolars, però espere que no tarden massa en arribar-hi. Perquè, la veritat, les comunitats escolars estem fins el més amunt de la coroneta per la prepotència d’aquesta Conselleria d’Educació que ens menysprea, constantment, els professionals de l’Educació i amb tota la supèrbia del món ens inhabilita, i ens desprestigia devant la societat, per poder donar les classes amb total llibertat. Estem farts d’amenaces, censures i prohibicions que no fan altra cosa més que clavar-nos la por en el cos amb intimidacions, i finalment desilusionar-nos, fartar-nos i a pagar-ho els de sempre.
Però és que no és sols la Ciutadania, en són cinquanta motius més. Sense anar més lluny, ahir, de nou, el Tribunal Superior de Justícia ratificava que el valencià i el català són la mateixa llengua amb dues denominacions diferents, i què en l’àmbit acadèmic –infantil, primària, secundària i universitat- el nom que s’ha d’utilitzar és el científic i per tant el de llengua catalana. Doncs, no. La Conselleria d’Educació, burra més que burra, ahí està, pegant-se trompades contra les pedres i fent mal. En són ja 17 sentències en contra la Conselleria i les seues neures secessionistes: 15 del Tribunal Superior de Justícia i 2 del Tribunal Constitucuional i Suprem. I dic jo, si fóra al contrari, ja ens haurien tatxat d’irrespectuosos, terroristes i totes aquelles coses més a què estan acostumats. Però com és al contrari, doncs, no passa res.
Sr. Font de Mora, és sabut que la seua dona és mallorquina i que vosté en valencià i ella en mallorquí s’entenen molt bé; se sap que vosté té més clar que jo la unitat de la llengua, però que la política és la política, com ha dit alguna vegada, la del seu partiti vull dir, i que s’aferren a les mentides per mantindre’s en el poder, cosa que no els està anant gens malament. Doncs bé, jo m’atrevisc, com a valencià i com a persona implicada directament en aquest assumpte, per tot açò i moltes altres coses més que fan que tinga en contra tot el món de l’educació, li demane, si li queda un mínim de dignitat, que dimitesca i demane perdó per totes les barbaritats que vosté ha fet, sense creure-se-les, però amb clares intencions de mantidre’s en el poder, vosté i els seus amics.
