una expo per a reflexionar

Enviat el 29 Juliol 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Hem tornat de vacances! Sols han estat set dies, però intensos. Primerament estiguérem a l’Expo; Saragossa la tenia bastant oblidada, feia una garberada d’anys que no hi estava, i hem aprofitat aquesta “fira” per retrobar-nos-hi. Després hem passat a Barcelona que, malgrat haver-hi estat feia pocs dies, doncs, sempre va de gust anar-hi, encara que resulta agoviant, per la quantitat de gent.

Sobre l’Expo, poc a dir. No acabe d’entendre que un event amb tan poca substanciat hi puga aglutinar tantíssima gent. Et trobes coses interessants, però no és la realitat. Alguns pavellons de països del món subdesenvolupats, més bé pareixen del món ric i capitalista. No cal ni dir que els rics, no fan tanta ostentació de poder, però deixen ben clar -cosa que és mentida- de com estan de preocupats pel medi ambient i totes aqueixes coses. Naturalment el tema de l’Expo els ho posava a boca: l’aigua.

Hem estat tres dies i, naturalment, no ho pots veure tot -les cues són immenses- però fas una selecció i acabes fent-te una idea. Per exemple, no podíem deixar d’anar al de la Comunitat Valenciana, per cert, un dels més visitats, segons diuen. Estava bé, però allò podia ser qualsevol altre racó de l’Estat, vull dir, sense gens de personalitat. A més a més, tot en castellà i anglés -pareix ser que eren les dues llengües oficials-, cosa que em pareix perfecta, però em sembla de molt mal gust que no s’aprofiten aquests events, per fer present la llengua pròpia d’ací com fan altres autonomies més concienciades en tot.

Supose que la gent se n’anirà a casa amb idees clares sobre l’aigua i el medi ambient. L’Expo d’enguany és un bon rentat de cervell. Ixes d’aquell immens recinte amb ganes de fer quelcom per protegir el món en què vivim i garantir l’ús de l’aigua per a un aprofitament més racional. No ho sé! Un exemple: cada nit a les 22h hi ha un espectacle al riu Ebre. La gent -mils i mils de persones- asseguda al costat del riu, cara a un iceberg que servirà de marc. Un espectacle de llums, colors, pantalles de cinema… que et fan reaccionar contra la contaminació del món i totes les maldats que l’home li està fent al planeta Terra que, si no li posem sol•lució, açò té data de caducitat. Bé, doncs quan s’acabà, allò pareixia un verteder: pots, papers, plàstics, restes de menjars… i acabàvem de veure un espectacle amb la finalitat de concienciar-nos contra la contaminació.

Ho sent, però a mi aquestes coses em desesperen. Serà l’edat? Segurament, però exemples així podria posar-ne mils i tots trets de l’Expo, per això vull fer-me a la idea de què els homes i les dones som més intel·ligents i que quan arribem a casa posarem en pràctica alguna d’aquelles advertències que en forma de consells ens han volgut deixar ben clar, i és que l’aigua és un bé escàs, que no té propietat i que si no fem un bon ús -cosa que no hi estem fent- s’esgotarà, i un món sense aigua, és un món mort.

1 comentari.

emocionant!

Enviat el 13 Juliol 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Mal comencí les vacances! Però tot ha anat arreglant-se. La veritat és que ja comencem a tindre un edat bastant respectable com per a no maltractar el cos de la manera que ho fem. No m’ensenyaré mai. Alguns em diuen que no cal agarrar-s’ho tot tan fort. Potser tinguen raó. Bé, és la meua manera de ser i de fer, i sí, crec que els donaré la raó a aquells que em donen consells: No m’ensenyaré mai.

El mateix dia que acabàrem a l’Institut em vaig quedar, allò que sol dir-se, enganxat de l’esquena. De tant en tant, sol passar-me. Quan force un poc la maquinària, que ja va entrant en edat, sol donar-me el tiró, i ale, un grapat de dies adolorit, sense poder menejar-me i assustat per si va a més. Doncs no ha estat així. Ja estic recuperat i ara, a veure que ens deparen aquetes vacances!

Vacances que per a començar ho han fet amb força. Estem en festes al meu poble –festa dels fadrins i les fadrines-. I, després d’un grapat d’anys –una trentena-, hem recuperat els Moros i Cristians. Ahir fou l’Entrada, així, en majúscules. No vaig a ser gens parcial, ho sent, però encara em dura l’emoció que vaig sentir. L’oratge quasi ens ho va desgraciar, però, no, tot es va poder realitzar com estava previst.

Cordoveses, Moros del Benicadell, Elquines i Barsellers foren les comparses encarregades de desfilar, per cert, amb molta gràcia i poderio, perquè l’ocasió ho requeria. Magníficament vestits, cadascuna de les comparses –d’homes i dones- amb la seua banda i aqueixes músiques que et fan vibrar i sentir allà dins, en algun raconet del cor, tot allò que no hi ha paraules per descriure-ho. Xiquets, joves i més majors hi participàren. Tothom amb molta serietat, responsabilitat, sabedors que una entrada no és una cavalgata de disfresses, ni molt menys, és, quelcom així com els sentiments d’aquests pobles de l’interior valencià que ens fan reviure el nostre ancestral passat.

Està clar que ni millor ni pitjor, no anem a entrar ara en comparacionos ni xovinismes barats, simplement fou l’Entrada del meu poble, la gent del meu poble, pels carrers del meu poble, i tot això i tot allò que ens fa sentir poble. Gràcies!

3 comentaris.

dimissió

Enviat el 3 Juliol 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Quin merder! I quina manera de perdre el temps amb tant que hi ha per fer. Allí on vas no sents parlar d’altra cosa més que de la nova assignatura que el proper curs, durant una hora a la setmana, s’impartirà en segon d’ESO. Tot aquest embolic vé donat perquè el PP valencià ha decidit impartir aquesta assignatura, obligatòria a tot l’Estat Espanyol, en anglés. A partir d’ací, problemes, mil, i els que vindran, tot amb una única finalitat, fer fracassar l’assignatura, perquè està clar que no és altra la finalitat de la Conselleria, cosa que saben fer magníficament –hi ha altres exemples- quan la proposta no és del seu agrat.

Cada dia apareixen a la premsa comunicats de més claustres de professorats que rebutgen les directrius d’Educació i decideixen, sota la seua responsabilitat, que impartiran les classes de Ciutadania en valencià o castellà, que és el que marca la llei. De moment no he vist, encara, comunicats d’AMPES i Consells Escolars, però espere que no tarden massa en arribar-hi. Perquè, la veritat, les comunitats escolars estem fins el més amunt de la coroneta per la prepotència d’aquesta Conselleria d’Educació que ens menysprea, constantment, els professionals de l’Educació i amb tota la supèrbia del món ens inhabilita, i ens desprestigia devant la societat, per poder donar les classes amb total llibertat. Estem farts d’amenaces, censures i prohibicions que no fan altra cosa més que clavar-nos la por en el cos amb intimidacions, i finalment desilusionar-nos, fartar-nos i a pagar-ho els de sempre.

Però és que no és sols la Ciutadania, en són cinquanta motius més. Sense anar més lluny, ahir, de nou, el Tribunal Superior de Justícia ratificava que el valencià i el català són la mateixa llengua amb dues denominacions diferents, i què en l’àmbit acadèmic –infantil, primària, secundària i universitat- el nom que s’ha d’utilitzar és el científic i per tant el de llengua catalana. Doncs, no. La Conselleria d’Educació, burra més que burra, ahí està, pegant-se trompades contra les pedres i fent mal. En són ja 17 sentències en contra la Conselleria i les seues neures secessionistes: 15 del Tribunal Superior de Justícia i 2 del Tribunal Constitucuional i Suprem. I dic jo, si fóra al contrari, ja ens haurien tatxat d’irrespectuosos, terroristes i totes aquelles coses més a què estan acostumats. Però com és al contrari, doncs, no passa res. 

Sr. Font de Mora, és sabut que la seua dona és mallorquina i que vosté en valencià i ella en mallorquí s’entenen molt bé; se sap que vosté té més clar que jo la unitat de la llengua, però que la política és la política, com ha dit alguna vegada, la del seu partiti vull dir, i que s’aferren a les mentides per mantindre’s en el poder, cosa que no els està anant gens malament. Doncs bé, jo m’atrevisc, com a valencià i com a persona implicada directament en aquest assumpte, per tot açò i moltes altres coses més que fan que tinga en contra tot el món de l’educació, li demane, si li queda un mínim de dignitat, que dimitesca i demane perdó per totes les barbaritats que vosté ha fet, sense creure-se-les, però amb clares intencions de mantidre’s en el poder, vosté i els seus amics.

1 comentari.