el bloc de juli

gols i lladres

Enviat el 29 Juny 2008 per julifenollar.
Categories: institut.

Quin acabament de juny més calorós! No saps on clavar-te; cap raconet de la casa resta lliure d’aquesta inclemència. Després de la migdiada, que he tingut que interrompre per la calor, no m’apeteix res més que beure quelcom ben fresquet mentre espere l’hora de la super final. Sí, l’Espanya-Alemanya, la veritat és que no he vist mai un partit de futbol, però em pica la curiositat. Crec que tota aquella gent tan eufòrica que veiem per TV, fins ací al meu poble amb banderes als balcons, coets i totes aquelles coses que comporta ser futbolers, tenen guanyada una gran partida a la rutina, doncs viuen amb tanta intensitat els partits dels seus equips que els estan guanyant un gran pam de terreny al temps de l’oci, i això està molt bé. Un altre dia ja parlarem de tot açò del futbol contemplat des d’un altre punt de vista.

També en el viatge tinguérem futbol, quasi va caure Empúries perquè jugava la selecció contre Itàlia i tothom volia estar a les 20h a l’Hotel. Hi férem la visita, però entre que la calor era insuportable i que després del llarg i magnífic viatge en vaixell cap a les Illes Medes pel golf de Roses, amb bany inclós, ens havia deixat cansas i com a tomaques de rojos, ara no apetia gens caminar. Així que acabàrem prompte i cap a casa. Quan arribàrem a l’Hotel el partit havia començat. La sala on estava el televisor estava de gom a gom, sobretot d’italians i gent d’altres nacionalitats. Faltaven els espanyols, que a Lloret de Mar són bastant difícil de trobar, i allí desembarcà tota la comitiva de la Vall, carregats de banderes, que, no sé d’on les havien tretes. I el partit, pareix ser que normalet, però a l’hora dels penals, s’hi acabava el món. Vaig acudir-hi perquè els crits eren d’espant, i, la veritat, allò va ser emocionant. No oblidaré mai la cara dels italians, vaig arribar a pensar que allò acabaria malament, però, no, desaparegueren d’escena discretament mentre la nostra gent s’hi embogia, però no van poder eixir al carrer a celebrar-ho com hagueren volgut, perquè l’hambient no acompanyava, més bé hi havia cert desengany per aquells carrers de la ciutat de la Selva on no hi ha ni catalans ni espanyols, però de la resta del món, crec que de qualsevol part. No em va agradar gens Lloret –els voltants ja són una altra història-. Aquell turisme barat i vulgar que sols hi busca alcohol, discoteques i que tot ho fa al carrer, i quan dic tot, vull dir tot, converteix els carrers de Lloret, en caure la nit, en un antre de perversió intransitable que, fins i tot, t’atemoreix eixir al carrer. I mal acabà aquell dia. El desgust vingué tot seguit, quan pujàrem a les habitacions i a alguns els havien entrat i els havien robat alguns euros. Ara sí que els crits eren d’espant. Férem les denuncies pertinents i intentàrem calmar els ànims com van poder, perquè encara quedava molt de viatge per devant i aqell fet no podia arruïnar-ho tot. A més a més, els diners no eren massa problema perquè ho portàvem tot pagat, però…

Bé, s’acosta l’hora del futbol i tinc la intenció de veure tot el partit, cosa que no he fet mai, amb cervesa i sopar incós, i la veritat em fa goig que guanye Espanya, ja que no tenim una selecció més “nostra” doncs intentarem gaudir-ne amb la veïna,

1 commentari.