el bloc de juli

hem sobreviscut

Enviat el 27 Juny 2008 per julifenollar.
Categories: institut.

Tot arriba a la fi. Destroçats, però no hem mort en l’intent. Tampoc hem descansat del tot, encara, però les aigües tornen a la normalitat. La veritat és que una setmana de viatge dóna per a molt, i per a molts comentaris. Ara i ací podríem escriure mil i una anècdota, fins i tot podríem escriure una novel·la o vàries, i cadascuna de tema ben diferent. Però hi anirem deixant caure per capítols algunes de les cosetes viscudes, amb precaució, per si de cas algun /-a dels viatgers s’hi acosten, que no se senten violentats, però per si volen refrescar memòria, fins i tot, aclarir algun aspecte que no ha quedat massa clar. Per exemple, avui a l’Institut –era el dia d’atenció a pares/mares-, doncs, bé, una mare, la filla de la qual havia vingut al viatge, m’ha comentat que la seua filla li havia dit que sempre hi arribàvem tard a tots els llocs, cosa no massa certa, però sí, arribàrem a algun que altre lloc fora del temps previst, malgrat que igual férem les visites. La veritat és que arrestrar 51 persona costa bastant. Però, la bona senyora em digué que fins i tot al teatre, i no, al teatre no arribàrem tard, ni molt menys. El que passa és que en arribar, serien les 18’15h aproximadament –l’obra havia de començar a les 18’30h- la Cubana portaven ja mitja hora d’actuació, però això formava part de l’espectacle. Naturalment vam rebre crits istèrics dels apossentadors per arribar tard, però allò era ja teatre. Els professors, sabedores com eren d’aquella acció, entràrem en el joc i algun que altre alumne se’n tornà a casa convençut de què aquella bulla que ens armaren, i tot el que vingué després, havia sigut culpa nostra. No cal ni dir que l’alumnat s’hi quedà bocabadat amb tot el que arribà a succeir dins del teatre Coliseum. Beneïda innocència! Per molts anys. 

1 commentari.