Que mal que ho fem -el professorat de llengua i literatura-, que no aconseguim fer lectors i, fins i tot, alguns diuen que els fem odiar la lectura per a tota la vida. Potser tinga raó aquell italià quan digué allò de què a l’alumnat no se’ls ha d’obligar, que si volen, ja llegiran i si no, pitjor per a ells/elles. No ho sé, crec que a tots ens ha passat igual en l’etapa d’estudiants i a la fi, ens hem convertit en lectors més o meys avesats. Ho tenim difícil, però jo crec que la gent jove avui en dia lligen molt, potser que més que nosaltres quan teníem la seua edat, però no en format llibre, que nosaltres tenim tan idolatrats, més bé, direm que hi ha noves propostes, les quals, també contribueixen a fer lectors que, estic segur, els portarà a demanar més, i acabaran llegint literatura de qualitat, que és el que nosaltres pretenem ara i ens desesperem, llavors descobriran aquelles lectures que els esperen als llibres. Necessite creure-m’ho, perquè si no, doncs no tindria sentit la meua feina. Simplement, crec que faig el que puc i el que sé –ni puc més ni sé més-, i no estic obligat a més. Però se me queda un sabor amarg difícil de pair!
Aquesta reflexió ve a compte de les lectures que hem treballat enguany en 4t d’ESO. La veritat és que estic un tant fart de l’anomenada literatura juvenil i que tant es consumeix als instituts. A més a més, amb la desaparició de la literatura en els programes de Secundària, bé, no és que hi haja desaparegut, però ha quedat bastant arraconada, doncs, pràcticament els joves acaben la seua etapa escolar sense conèixer ni llegir res dels mestres de la literatura catalana moderna. Així que enguany el meu alumnat s’ha trobat amb la Rodoreda, el Pla, el Pedrolo, la Sánchez-Cutillas, la Simó, el Valor o la Miquel, entre altres. I, certament, els resultats no han estat decebedors del tot.
En un principi les queixes eren constants, i la principal era que “a eixes novel•les no passa res”, acostumats com estan, clar, a l’acció trepidant en les lectures de consum habitual. Però, poc a poc, alguns han sabut escorcollar entre aquelles pàgines escollides per mi, bons moments que els han deixat grats records i sensacions.
No ha estat precisament el Josep Pla el més afortunat, doncs en l’estudi que he fet de les lectures, segons els comentaris que m’han fet, ha quedat, amb la tria del seu “Quadern gris”, bastant endarrerit d’entre els favorits.
Més afortunada ha estat la Mercé Rodoreda amb la seu “Aloma”, potser perquè, sobretot les xiques han descobert una història, si no romàntica, sí una història d’amor tenyida de drama social bastant impactant. Però per damunt de tot ha estat la Rodoreda valenciana, que és com jo li dic a la Carme Miquel, que amb la seua “Aigua en cistella” ha sigut la novel•la que més ha agradat tant a xics com a xiques. Després n’han vingut altres que també han impactat com la “Júlia” d’Isabel Clara Simó i “L’ambició d’Aleix” d’Enric Valor
En la part negativa han estat “Josafat” del Prudenci Bertrana, potser el llibre més comentat a classe i que més debats ens ha portat, però no ha agradat massa. Per altre costat, la “Matèria de Bretanya” de Carmelina Sánchez-Cutillas, que tampoc no ha estat valorada amb tota la seua grandesa narrativa, la delicadesa d’una veu que ens conta i ens descriu una terra -la Marina- i un temps oblidat però no tan llunyà. Tampoc el mestre de la narrativa moderna, el Josep Pla i el seu “Quadern gris, una tria” ha acabat per ser entés per aquesta canalla tan excitada i tan àvida de noves sensacions i experiències.
Finalment vaig tindre que cedir i a la tria de lectures que jo els vaig proposar, l’alumnat també afegí al llistat aquells llibres que volien llegir, els quals, naturalment, són els que més els han agradat: “El diari lila de la Carlota” de Gemma Lienas i tots els seus diaris dels diferents colors; “El noi del pijama de ratlles” de John Boyne o “Camp de maduixes” de Jordi Sierra i Fabra, també han sigut llegits amb deler, així com l’inesgotable “El diari d’Anna FranK”.
Bé, el resultat és que hem parlat de llibres i d’autors, que cadascú ha defés la seua postura –totes iguals de dignes i vàlides- en quant a gustos per les lectures, que altres, els de les tres F -Fuig Faena Fug-, per no llegir-se els llibres han tingut que escorcollar per internet i llegir més que si se’ls haguessen llegit… En fi, crec que ha estat bastant possitiu aquest curs en quant a lectures. Amb tota seguretat s’hagués pogut fer més i millor, però és el que he fet i el resultat ha sigut el que ha sigut. Ara, sols espere que aquest estiu continuen llegint, en soledat o envoltats dels sorolls de la platja o la piscina, perquè, pretendre que entre ells en parlen de llibres, potser siga ja pretendre massa. A més a més, amb tota seguretat aquest estiu tinguen altres coses molt més importants que descobrir.
