Estic com el temps! Portem uns quants dies de pluja, abundant i beneficiosa, però el meu cap no està centrat, i no és pel temps, naturalment que no, entre altres coses, perquè és l’oratge preferit meu, a més a més, per a final de curs, ideal, perquè així, la líbido primaveral de la gentoleta de l’IES està un poc més calmada que de normal, encara que difícil, com sempre.
Però jo no puc més! És entrar a l’Institut i atabalar-me la feina; no done abast. Per si no en tenia prou amb la rutinària: clases, exàmens, atendre alumnes, pares, revisar tota la feina de l’any per avaluar al final…, el viatge Final de Secundària que, per a variar, l’estic tornant a organitzar, amb molt de gust, clar que sí, però he de confessar que em desborda, com tantes altres coses, perquè a un IES tot no és donar classe. I com aquestes coses no s’hi contemplen per a res, doncs, acabes asfixiat, ho sent, però no puc amb tot. A més a més, males cares.
Quan arribe a casa he de fer tot allò que a l’Institut no he pogut fer. No em queda temps per a res més, ni per a llegir ni per a aquest bloc ni per a res personal. Els caps de setmana també se me compliquen, millor dit, se me complicaven, perquè a partir del proper, els caps de setmana els vull per a mi i per a ningú més. Entre altres decisionsque he pres, totes les actuacions que tenia amb les Comarques, el meu grup de ball, ho sent, però he decidit no anar-ne a cap més, ni als assatjos… Necessite temps per a mi, tranquilitat, com a mínim, per acabar el curs, que després vindrà el viatge i ahí també hi ha molta quina que tragar.
Mentre escric açò, els companys i companyes de l’ensenyament de tot el País Valencià, a hores d’ara, s’estaran manifestant contra la burrera educativa –ensenyament- de la Generalitat Valenciana, altres supose que estaran veient el partit Espanya-Rússia, i després volen que tot siga igual. Però, tornant als qui manen, com es pot ser tan cafres i no morir amb l’intent? Ni fent-ho a drede ho fan tan malament. Fins i tot els/les afins al règim se n’adonen de les barbaritats que s’estan proposant per al proper curs, com la burrada aqueixa de la Ciutadania en anglés, o per a juliol d’enguany amb el programa Èxit, que ja se l’anomena Fracàs, perquè no té ni peus ni cap. Però no se’n tornaran enrere, no, són gent amb tanta supèrbia que no se n’abaixen del burro facilment, malgrat saber que tot el sector de l’ensenyament hi estem en contra, perquè les coses mal fetes i sense consultar amb ningú del gremi, estan mal fetes i punt. A la fi, se n’eixiran amb la d’ells, naturalment que sí, perquè és la millor manera de fer-ho fracassar tot, que en el fons és el que volen, i tirar la culpa -i desprestigiar-als de sempre, perquè ells són immaculats.
Bé, vaig a continuar corregint exàmens.
