una nit a l’òpera

Enviat el 27 Maig 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Potser pel fet d’oblidar l’humiliació teleurovisiva que diuen alguns, malgrat que a mi em sembla ben digna la proposta d’aportar el món del còmic al caduc Festival, alguns decidírem anar el dissabte a l’òpera, ni més ni menys que al Palau de les Arts, que encara no havia tingut el gust de visitar per dins, per cert, magestuós; impresiona aquella obra de Calatrava tan irregular de formes i que aconsegueixen crear tanta harmonia; per cert, sense cap element decoratiu, res de res, i que, alhora, resulte tan atractiu i tan acollidor!

Fou la nit de Turandot, la meua òpera favorita al costat de Madama Butterfly, ambdues de Puccini, el meu compositor preferit. No vaig poder resistir-me d’anar-hi, i no n’estic gens d’arrepentit, és el que se sol dir “diners ben gastats”.

No he tingut el plaer de veure massa òperes en la meua vida –La Boheme, també de Puccini, Carme de Bizet i La Cenerentola de Rossini, no res més- , que jo recorde. Ara, muntatge com aquest del Palau de les Arts, no cap, ni el de La Boheme, que el vaig veure i escoltar al Liceu.

He llegit algunes crítiques i certs aspectes d’aquest Turandot no ixen massa ben parats, però a mi, des de la meua ignorància musical, em semblà digníssima, sobretot la posada en escena –espectacular-, l’escenografia, el vestuari, la il•luminació; els cors –Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats i Cor de la Generalitat- i l’Orquestra de València dirigida per l’indi Zubin Mehta amb uns cantants dignísims. Tot, per a què dir, tot em semblà el cel.

Cert que podria donar-se el cas que l’espectacularitat del muntatge, amb aquells quadres escènics que enlluernen l’espectador, potser anulen allò més important de l’òpera com són les veus i la música. Fins i tot podríem dir que s’ha valorat massa la posada en escena en detriment del llibret, de la història, que, potser quede en segon terme. Però, la veritat, u se n’ix satisfet, més que satisfet, feliç. Els sentiments són difícil de trair i aquest Turandot t’arriba al cor.

1 commentari.

Àngel

Comment el 28 Maig 2008.

Magnífic… el que contes: però l’òpera no és “lo” meu (ja ho saps)…

Deixa un comentari

Els comentaris poden tenir xhtml. El nom i l´email són requerits (l´email no serà mostrat), i la web és opcional.




*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image