No podia ni imaginar-me que Londres anava a agradar-me tant. Millor dit, que em fascinaria de la manera que m’ha fascinat. Sols han sigut tres dies, el famós pont de maig, però intensos i productius que, ben bé podria dir que m’han servit per fer goleta o deixar-me la mel a la boca, com se sol dir.
Un grup de gent de l’IES –magnífics companys de viatge-, acompanyats i guiats meravellosament per les professores d’anglés del centre, Isabel i Maite, hem gaudit d’un dies a Londres, fins i tot el bon oratge ens ha acompanyat, malgrat que també va fer presència la famosa pluja londinense cap a l’hora baixa de la vesprada, cosa que no molestà i arribà a donar-li a l’estada cert toc de dolçor.
Teníem com a objectiu principal descobrir l’art dels magnífics museus –per cert, tots gratuïts- de la capital del Regne Unit, així, visitàrem primer el Britsh Museum amb totes les seus coleccions arquitectòniques expoliades per tot el món: Gràcia, Egipte, Xina, Japó, Amèrica del Sud… Impresionant! Un altre dia la National Gallery amb pintures que van des del segle XIII fins al XIX. La nòmina d’artistes s’hi pot fer interminable. La Tate Modern –dirigida pel valencià Vicent Todolí-,la qual sols tinguérem temps de visitar-la però sense admirar les seues obres –magnífica la rehabilitació que s’ha fet d’una antiga central elèctrica al sud i al mateix costat del Tàmesis-, és el museu d’art modern més gran del món. El diumenge pel matí, abans d’agafar l’avió de tornada, visitàrem el Victòria and Albert, no podíem abandonar la ciutat sense fer una visita al lloc on es custodia el retaule valencià del Centenar de la Ploma –esplèndida tabla del gòtic català del segle XIV- que retrata la victòria de Jaume I, representat per la figura de sant Jordi, sobre els mussulmans en la conquesta de València. Emocionant!
Londres m’ha impresionat en molts aspectes, deixem a banda les distàncies, perquè és una ciutat immensa, gràcies al metro i a les guies que se’l coneixien a la perfecció, perquè, sinó, dificilment haguérem pogut anar a tants llocs. Els diferents barris de la ciutat, tan diferents i amb tanta personalitat, nets i ben conservats: Notting Hill, Soho i Chinatown, Leicester Square, Covent Garden i jo que sé quants indrets més que m’he quedat en ganes de conèixer més a fons. No podia faltar la visita a Westminster –el Parlament- amb la famosa torre del Big Ben. Al costat, l’Abadia de Westminster repleta de tombes de gent important. I continuàrem amb la Torre de Londres, la catedral de Sant Pau i el canvi de guàrdia a Buckingham Palace. Potser em deixe alguna cosa, però allò ben cert és que de cada lloc visitat m’ha enamorat com no podia ni imaginar-m’ho.
Quelcom de negatiu, doncs, també, crec que és la ciutat més cara del món. Però, deixem-ho còrrer, no anem a acabar aquest post d’una manera tan ràcana. Acabarem parlant de tetare, perquè també hi anàrem. I ho acertàrem triant Billy Elliot, the musical. Si la pel·lícula és una de les meus preferides, crec que el musical l’ha superada. Per a repetir! Hi tornaré, segur.
