Avui al meu poble per primera vegada hem celebrat el Dia del Llibre. Pense que no podem deixar passar aqueixa data tan simbòlica i després queixar-nos de què la lectura està cada dia més arraconada en les nostres vides.
Comentàvem a l’Institut una colla de professors, a l’hora de l’esmorzar, que és inperdonable que un centre d’educació no celebre dignament aquesta data. Però no hem preparat res, aqueixa és la veritat. Bé, un professor ha preparat un powerpoint sobre els més grans escriptors de la literatura universal i durant tot el dia s’ha anat repetint al rebedor del centre. La veritat és que mai no hi hem preparat res i quasi, millor dit, sense el quasi, em dóna vergonya dir-ho.
Ací al poble està resultant bastant bé la Setmana Cultural i del Llibre. Avui tocava un taller de lectura per als menuts i la presentació del llibre Pana negra de Joan Olivares, ambdós actes a la Biblioteca, entre llibres, perquè de llibre s’ha parlat i el llibre ha sigut el protagonista.
Ha estat una sorpresa que a la presentació del llibre d’Olivares hi acudiren unes cinquanta persones, sincerament, no n’esperavem tantes. A més, a tots els assistents els hem regalat una rosa amb un llacet amb la senyereta. A la porta de la Biblioteca havíem muntat una fireta de llibres i, sorprenentment, també, n’hem venut molts, sobretot d’Olivares, aprofitant la gent per a què l’autor els els signés. I a tots els qui han comprat llibres els hem regalat la rosa amb la senyereta. M’agrada aquest costum i crec que hauríem de fer el possible per arrelar-lo.
Àngel
Ja t’ho vaig dir ahir… el futur és nostre (i cal celebrar totes aquestes dates als pobles)… llàstima que l’exemple no s’estenga…
I teniu més coses preparades? anuncia-ho… gràcies
