Hem començat la Setmana Cultural i del Llibre. És la primera vegada que estem a l’Ajuntament, som responsables de Cultura, Festes, Tradicions i Patrimoni, i no volem deixar passar cap oportunitat de fer actes ludicoculturals més o menys interessants al nostre poble que, moltes vegades, no acaben de ser entesos. Malgrat la llosa econòmica que pesa sobre el nostre Ajuntament.
Encetàrem les activitats el diumenge amb l’obra de teatre La primera de la classe de Rodolf Sirera a càrrec del grup Avant va el carro i dirigida per Josep M. Cassany. Es tracta d’un d’aqueixos bolos del SARC de la Diputació de València on, si escarbes bé, pots trobar cosetes intereesants entre tota la maror de vulgaritats.
Aquesta obra del Sirera ja té molts anys, però no ha perdut gens d’actualitat; resultà interesantísima. Al voltant del tema de la soletat, l’autor escorcolla en la pell de dues dones, dues amigues de l’època escolar que s’hi retroben, ara ja en la trentena, i es conten tot allò que durant anys s’havien amagat.
Hem de lamentar que alguna gent no sap anar al teatre. Com digué una amiga, la gent està acostumada al sainet i no al teatre; acostumen a xerrar en veu alta, a contestar a les actrius –en aquest cas-, duen als xiquets a la sala i els deixen solts pels corredors sense dir-los res… Bé, tota la gent no és igual, però prou que hi haja una o dues persones com per a donar-se a notar. Però no passa res, poc a poc la gent ens anem educant, ara, si no els donem la possibilitat, no mai aconseguirem res.
Tens més raó que un sant. Ni al teatre, ni al cinema. Els haurem d’acostumar a moltes coses: la primera a què vagen al teatre, després a que sàpiguen anar. Lamentablement ni tan sols saben veure la televisió en silenci.
Àngel
Així és…Juli. He sabut per Crònica que hui presenteu el llibre de Joan Olivares… molt ben fet. S’han d’obrir camins i portes als nostres pobles (com feu vosaltres). Ja et contaré per telèfon…
