El dimecres 16 d’abril, com a acte previ a la Trobada, tres components d’Obrint Pas visitaren el nostre Institut i ens oferiren un acústic. L’actuació fou possible gràcies a l’amic Dídag, amic personal del Xavi Sarrià, qui els animà a vindre. Primer estigueren a l’escola, amb els més menuts, i a les 12’30h aparegueren pel nostre centre. Déu meu si ens costà controlar la situació!
L’acte l’havíem preparat per a 1r de Batxillerat. No volíem que fóra res multitudinari ni complicacions de cap tipus, sinó mes bé un acte tranquil, íntim, entranyable i que tothom estigués a gust. Havíem estat treballant a classe les canços que interpretarien -La flama, Camins, El circ dels invisibles i Del sud-; havíem portat de manera bastant discreta l’actuació, però no va ser possible, allò fou la fi del món.
Un grup de xiquetes de tots els cursos -sobretot 2n i 3r d’ESO- em perseguien per tot l’Institut; pares que em telefonaren personalment per a què deixara anar-hi les seues filles al recital, cosa que no depenia sols de mi, però, professors enfadats i queixant-se a direcció, encara que parega mentida, perquè l’alumnat se n’havia anat de classe perquè volien veure l’actuació, i els donava igual que els posaren falta o el que fóra; la Junta Directiva super cabrejada perquè són massa -execivament diria jo- amants de l’ordre-, i en mig de tot aquest aldarull, jo, que no sabia per on tirar, millor dit, ho tenia més que clar, claríssim, i estava gratament satisfet per tot aquest embolic. Com un company del departament va dir, referint-se als d’Obrint Pas: Han fet més estos pel valencià en un dia que nosaltres durant tot l’any.
L’acústic va estar sensacional. Al llarg de dues hores el Xavi Sarrià, el Miquel Gironés i el Miquel Ramos van estar xerrant, contant experiències, contestant preguntes i cantant en directe, guitarra en mà, percusió i xirimita, i sense sonorització de cap tipus, a pèl. I estigueren increïbles. Jo els vaig dir que m’agradava altre tipus de música, més tranquileta, més adecuada a la meua edad, però que m’havien impresionat i que des d’aquell dia Obrint Pas tenien un nou seguidor que, naturalment, comprarà els dos CDs que tenen al mercat.
