obrint pas

Enviat el 20 Abril 2008 per julifenollar.
Categories: General.

El dimecres 16 d’abril, com a acte previ a la Trobada, tres components d’Obrint Pas visitaren el nostre Institut i ens oferiren un acústic. L’actuació fou possible gràcies a l’amic Dídag, amic personal del Xavi Sarrià, qui els animà a vindre. Primer estigueren a l’escola, amb els més menuts, i a les 12’30h aparegueren pel nostre centre. Déu meu si ens costà controlar la situació! 

L’acte l’havíem preparat per a 1r de Batxillerat. No volíem que fóra res multitudinari ni complicacions de cap tipus, sinó mes bé un acte tranquil, íntim, entranyable i que tothom estigués a gust. Havíem estat treballant a classe les canços que interpretarien -La flama, Camins, El circ dels invisibles i  Del sud-; havíem portat de manera bastant discreta l’actuació, però no va ser possible, allò fou la fi del món.

Un grup de xiquetes de tots els cursos -sobretot 2n i 3r d’ESO- em perseguien per tot l’Institut; pares que em telefonaren personalment per a què deixara anar-hi les seues filles al recital, cosa que no depenia sols de mi, però, professors enfadats i queixant-se a direcció, encara que parega mentida, perquè l’alumnat se n’havia anat de classe perquè volien veure l’actuació, i els donava igual que els posaren falta o el que fóra; la Junta Directiva super cabrejada perquè són massa -execivament diria jo- amants de l’ordre-, i en mig de tot aquest aldarull, jo, que no sabia per on tirar, millor dit, ho tenia més que clar, claríssim, i estava gratament satisfet per tot aquest embolic. Com un company del departament va dir, referint-se als d’Obrint Pas: Han fet més estos pel valencià en un dia que nosaltres durant tot l’any. 

L’acústic va estar sensacional. Al llarg de dues hores el Xavi Sarrià, el Miquel Gironés i el Miquel Ramos van estar xerrant, contant experiències, contestant preguntes i cantant en directe, guitarra en mà, percusió i xirimita, i sense sonorització de cap tipus, a pèl. I estigueren increïbles. Jo els vaig dir que m’agradava altre tipus de música, més tranquileta, més adecuada a la meua edad, però que m’havien impresionat i que des d’aquell dia Obrint Pas tenien un nou seguidor que, naturalment, comprarà els dos CDs que tenen al mercat.

1 comentari.

XXItrobada d’escoles en valencià

Enviat el 20 Abril 2008 per julifenollar.
Categories: General.

La XXI Trobada d’Escoles en Valencià a la Vall d’Albaida ha estat un gran, gran, gran èxit. I no sols en nombre d’assistents -segons la policia municipal 12.000 persones-, també en participació, col·laboració, alegria, il·lusió, entusiasme…. Bé, potser em deixe arrastrar un poc per l’eufòria del moment, donat que he sigut persona implicada en l’organització, potser, però ningú em llevarà aquella vesprada viscuda ahir, on el riu Albaida -ara que baixa ben cabdalós- s’havia desbordat i havia inundat els carrers del poble, millor dit, el mar roig, perquè això era Albaida la vesprada del 19 d’abril, un mar de cabets i de persones totes elles vestides amb la samarreta roja de la Trobada.

Més de cent tallers on els xiquets i les xiquetes s’ho passaren la mar de bé: manualitats, musicals, jocs…; participació de totes les escoles de la Vall -realment els/les mestres es mereixen, no sé com dir-ho d’altra manera, un reconeixement públic com ningú-, però aquestes coses no es fan ni per diners ni per reconeixements ni per res, s’hi fan perquè ens ho creguem, ens naix del cor i sabem que és el millor per als nostres alumnes, i punt.

No sols tallers, també escoltàrem, de nou i en directe, la magnífica cançó de la Trobada(Ernest i Loles) amb coreografia de Mariate; exhibicions de balls i exposicions; colles de dolçainers i tabaleters, la banda de música l’Aranya i els concerts de Riu-Túria-Riu, Odi i Horxata Sound System. 

No podem deixar de parlar dels pares, carregats al coll -quasi que s’ha convertit en una icona de la Trobada- amb els més menuts. Sí que és veritat que els posem un caramelet a la boca, però no és això, jo crec que els pares s’ho creuen tant com els mestres. Moltes d’ells ja han assistit a trobades en les seues etapes educatives, saben ben bé de què va açò i volen que continue. 

No podria acabar aquest post sense deixar de parlar de la part reivindicativa, perquè la Trobada és, ha de ser, combativa. Tota la gent que hi assistim hem de reclamar fermament a l’administració que volem més valencià a l’escola, que el valencià siga la llengua de totes les atrapes educatives, amb respecte cap a totes les llengües, perquè totes són iguals d’importants, però el valencià és la nostra i per damunt de totes ha de ser la llengua del món de l’ensenyament. 

Dintre de no res vindran les matrícules a escoles, instituts i universitats, i ahí és on els pares han de donar la cara i matricular els fills/filles en línea en valencià, ahí és son ha de quedar patent la força de les trobadesés, perquè ahí comença un nou repte de futur, esperançador, per això les trobades d’enguany duen com a títol El valencià és futur.

0 comentaris.