el bloc de juli

ball i compromís

Enviat el 13 Abril 2008 per julifenollar.
Categories: General.

 El dia fou molt complet. La Iª Jornada sobre les Danses a la Vall d’Albaida resultà un èxit, si no de públic, almenys en quant a les intervencions, des de les quals sí que s’apuntaren coses que caldria millorar, recuperar amb més dignitat o saber mantenir tradicions que ens fan sentir poble. Resultats, per tant, força positius. L’anàlisi que s’hi feu de les danses, sorprenentment interessant. La llàstima és que els balladors i balladores de la Vall no se n’assabantaren i no pugueren partricipar en l’acalorat debat final que feu traure viri a més d’un/a.

Una vegada presentades les jornades, allò que dirime la part més formal –parlament de l’alcalde del Palomar, presidenta del grup de danses Albada, del Palomar i presidenta de l’IEVA- totes tres entitats organitzadors de la Jornada, Carme Doménech començava amb una xerrada sobre La indumentària dels balladors i balladores. Una cosa deixà ben clara la ponent, i és que per a la dansà, com a ball nacional del poble valencià, hem d’eixir al carrer a ballar-la amb la millor roba que cadascú tinga, i amb les millors joies, etc. Naturalment s’hi lamentà que s’haja arribat a aquest extrem, és a dir, que hàgem de recòrrer a la roba del passat, del record, com si la dansà s’hagués quedat com a una dansa arqueològica; lamentà que no hagués evolucionat i que no s’hagués convertit en quelcom més modern. És una llàstima que la gent no isca a ballar-la però, amb el millor dels seus modelets de les boutiques de moda.

Després d’esmorzar -cosa que no es pot perdonar- Sergi Gómez parlà sobre Les altres danses a la Vall d’Albaida: Processonals, honorífiques o de moros i cristians. Com sempre, el Sergi magnífic! Feu un repàs de tots aquells balls que als diferents pobles de la comarca -alguns del País- es conserven o s’han recuperat de manera més o menys afortunada. Posà molt d’èmfasi en la desapareguda pesa musical i ball dels pastorets -crec que era dels pastorets- d’Alfarrasí. Segons Sergi és una pesa única que cladria que el poble recuperara, a més a més, convertir-la, per les seues excel·lències, en himne. Per altre costat, també parlant d’Alfarrasí, s’hi lamentà d’algunes coses mal recuperades o restaurades, com pareix ser que s’ha fet amb l’angelet de la corda, que considerà, també, pessa única i meravellosa. 

Després del dinar i la passejada pel poble amb el bon propòsit de rebaixar-lo una mica, doncs l’arròs al forn es necesita passejar-lo, i no sols quan s’hi porta al forn a coure, aleshores, començava la Taula Redona sobre La situació de les dances a la Vall d’Albaida i les comarques veïnes. Com s’esperava i com se sol dir “con ellos llegó el escándalo”. Molt animada, interessant, i polèmica va resultar aquesta taula. Balladors i balladores, i gent relacionada en el món de la dansa popular, exposaren llurs maneres d’entendre el món del ball tradicional; s’hi parlà molt, potser massa, s’hi discutí acaloradament, coincidien o s’oposaven uns a altres, però no arribà la sang al riu, perquè som persones respectuoses i tolerants, però hi hagué “ sus más y sus mennos”

Acabàrem, com no podia ser d’altra manera, ballant, però, danses del món. LLàstima que la gent del ball de la Vall no hi assistís, que no s’hi comprometa una mica més, perquè, a la fi, que és si no ballar la Dansà? I parlant de compromís, mentre tot açò passava al Palomar, en un altre poble de la Vall, l’Olleria, Julià Engo, del Bloc, s’hi convertia en alcalde. Molta sort!

1 commentari.