exposicions

Enviat el 31 Març 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Picasso i Modigliani o Botticelli, Luca Giordiano entre altres i l’ampliació del Prado foren els causants primers, encara que no els únics, del viatge a Madrid. És un dels grans atractius d’aquesta ciutat, les magnífiques exposicions, permanents i temporals,  de les quals s’hi poden gaudir. Barcelona i València, sense deixar-les de costat, ni molt menys, en són una altra cosa.

Teníem ganes de visitar el CaixaFòrum, de recent creació, i esperem que prompte a València, també la Caixa invertesca en cultura com ho ha fet a les dues grans ciutats de l’estat, i que ací al País Valencià ho faça en català, que pareix que se’n volen eixir de rosetes. CaixaFòrum és un impresionant edifici dedicat a la cultura. Quasi enfront del Prado, una antiga central elèctrica, d’estil modernista, ha estat reabilitada i ampliada de manera espectacular, i amb l’estructura més innovadora -jardí colgant inclós- de què se’n podia fer ús. Per a l’ocasió, juntament amb les exposicions d’art contemporani de la Fundació la Caixa, han obert les portes amb una exposició temporal portada de la Galeria dels Uffizi de Florència, El Pan de los Ángeles, es tracta d’un recorregut per l’espiritualitat d’occident, centrat en la mort de Jesús i la redempció del pecat original. 

El Thyssen és una de les meues pinacoteques preferides. Deixant a banda les col·leccions permanents, no ens en podem perdre cap de les temporals que hi selen fer, que hi són magnífiques i molt ben preparades i didàctiques. En aquesta ocasió es tractava de l’artista italià Modigliani(1884-1920) i el seu temps. Un quasi desconegut per al gran públic però que pertany al cercle del parisenc Montmartre i Montparnasse o el que és el mateix: Cézanne, Gauguin, Toulouse-Lautrec o Picasso. Aquesta exposició tenia una segona part a la Fundació Caja Madrid Modigliani i els seus amics. Síncerament, he descobert un magnícic pintor de nus i retratista, que intenta forjar el seu propi estil, que sense inscriures en cap corrent està prop del cubisme o simbolisme, però de gran sensualitat.

 L’ampliació del Prado em sembla modèlica. M’agrada aqueix contrast entre allò clàssic i allò modern, rupturista. Aquestes noves sales -edifici Jerónimos- exposen una col·lecció temporal de pintura del XIX. I al Casón del Buen Retiro, recentment rehabilitat i restaurat, Luca Giordano; a destacar la bòveda recuperada del saló principal del Casón, pintada per Giordano i dedicada a l’Apoteosi de la Monarquia Espanyola.

Per acabar, Picasso, i d’ahí al cel. El Reina Sofia exposa les obres del Museu Nacional Picasso de París, obres que foren donades(1979) per la família a l’Estat francés per pagar deutes, entre aquestes obres, la col·lecció privada del pintor malagueny. De tot el que he vist aquests dies, em quede amb Picasso, m’apassiona.

0 comentaris.