com aigua beneïda

Enviat el 19 Març 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Passada la depressió electoral, de la qual no vull ni parlar, deixem córrer el temps, acceptem -perquè per damunt de tot som demòcrates- allò que no té explicació possible i tirem endavant, sempre endavant, encara que costa mantindre al cap alt amb dignitat.

 I si voleu, parlem de l’Institut i tot el que l’envolta, que són massa coses; em xucla la vida, però em deixa poc pòsit. Clar que seria bastant egoista si busqués res més. I no vull que açò siga una queixa, ni molt menys, és, més bé, constatació d’una realitat que tinc assumida. Potser done massa a canvi de res. Potser! Però és com jo entenc aquest món i després de vint-i-cinc anys, que aquest curs complesc, en l’ensenyament, difícil ho tinc per a canviar ni vull canviar. Em rebel·le -internament- un poc quan mire al meu voltant, cosa que els mes íntims sí se n’adonen i em suporten, però no puc demanar a la gent que m’envolta el mateix, i de vegades no acabe d’entendre-ho. 

Aprofitarem aquestes vacances, que esperava com aigua beneïda que diuen al meu poble, per descansar -estic exhaust, em sent esgotat- i renovar sava que em done nova vida. No sé com m’ho arreglaré, però tinc necessitat d’eixir -art, teatre, cinema, lectures, amistats, xerrar, etc- omplir-me al llarg d’aquests 13 dies de tot allò que em done un nou alè per continuar.

1 comentari.