el bloc de juli

cap de setmana de natalici (I)

Enviat el 23 Febrer 2008 per julifenollar.
Categories: General.

Que se celebre un aniversari amb un menjarot, doncs, entra dins del que tothom  té com a normal i estem acostumats. Naturalment, no se’n pot prescindir, perquè amb l’estómac ple tot s’hi veu d’un altre color. Per això dinàrem a la Granja Sant Miquel, que és un lloc magnífic -una casa rural amb restaurant- que hi ha al meu poble i on s’hi menja com a reis. A més a més, després de fer el viatge a posta, que menys que convidar-los a dinar: uns entrants casolans, un arròs al forn a l’estil de Salem i fruita del temps; regat amb vins dels Alforins. I tot això, sota l’espectant mirada altiva del Benicadell que ens guaita com sorprès davant tanta cordialitat. Per cert, el paratge que s’hi contempla és una delícia per als sentits.   El pastís, el cava i tot això que envolta un natalici ho férem a casa. Ah! I els regals. Nosaltres també volguérem sorprendre els amics i les amigues, fer quelcom diferent i no caure en vulgaritats. Barbaritats ja n’havíem recordat prou durant el dinar. I tant que ens havíem rist amb les contarelles d’aquells temps d’estudiants a València. Ara, volíem crear un clima més tranquil, més íntim, més relaxat. Per això, a casa ens esperava una parella d’actors que ens feren un recital de poesia acompanyats amb música. Fou molt emocionant, poemes d’Estelles, Salvat-Papasseit o Ovidi Montllor.  

Poc a poc, entre vers i vers, copa i dolços, anà passant la vesprada. Estiguérem molt, molt a gust. Després, cadascú a sa casa, amb les seues famílies. Fa trenta anys d’això no hi havia res, ni ens podíem imaginar per on havien d’anar les nostres vides, però el temps ens porta aquestes i moltes altres sorpreses que vindran. Per això, aquests petits moments de felicitat que ens regala la vida no podem deixar de desatendre’ls.  Guardarem un bon record del natalici del meu germà!

Sense comentaris.